Pego es decanta per l’oli castellonenc
En detriment de la varietat més comuna de la zona. Tot i que la participació en la cata cega d’olis d’oliva de la Denominació d’Origen no és suficientment significativa per a ser concloent si que suggerix els gustos pegolins que es decanten per un gust més dolç i menys amarg de la varietat Serrana oposadament a la varietat alfafarenca més intensa i amarga pròpia de la zona de la Muntanya d’Alacant.
Tot i que el dijous passat va eixir ben plujós, encara va haver gent que es va apropar fins l’estand que va preparar la Denominació d’Origen d’Olis de la Comunitat Valenciana per a tastar-los i comprovar la qualitat dels líquids valencians.
La degustació va estar dividida en dos parts ben diferenciades. La primera era olfactiva i tenia com fi que el participant o la participant encertara quina mostra de les tres exposades era diferent. Explicava Gonzalo Estela, Tècnic de la DO d’Olis en el Pego, París, Londres, que el “86’70% de la gent ha sigut capaç de diferenciar els dos olis” exposats en tres gots diferents. Eixos dos olis eren ambdós de categories excel•lents, un de la varietat Serrana que es produeix al sud de la província de Castelló i l’altre de la varietat alfafarenca que es produeix a Muro d’Alcoi a l’Alqueria d’Asnar i que és propi de la DO.
La següent prova de degustació consistia a tastar, gustativament, tres mostres d’oli d’oliva per a veure quina agradava més i quina agradava menys. Entre les tres mostres es trobava una d’oli de categoria inferior, sense aroma ni sabor comparables als anteriorment descrits. D’una banda, l’oli de la monovareital Serrana, un oli dolç, mitjà intens, poc amarg i molt poc picant amb un sabor de fons a ametlles i poma madura. I de l’altra banda, l’oli fet a Muro d’Alcoi de monovarietal alfafarenc, un oli intens bastant verd, picant i amarg amb trets gustatius de poma verda, pell de plàtan, queixalets i herba. En aquesta prova per al Director Tècnic de la DO d’Olis va sortir la sorpresa, ja que la gent, contràriament al que es podia esperar, va triar, majoritàriament, com a oli preferit l’opció castellonenca, l’oli de la monovarietat Serrana i no la que tradicionalment es produïa per aquestes terres, l’alfafarenca. Així, un 67’56% de la gent va preferir la mostra dos que era la varietat Serrana, front al 27’02% que va triar la varietat alfafarenca.
Per descart, la mostra que menys va agradar va estar la 1, que corresponia a l’oli de categoria inferior, l’oli que normalment podem trobar als supermercats per un preu bastant més assequible als olis de DO, un oli d’oliva refinat i que, per tant, ha passat per processos químics que li resten qualitat.
Explicava Gonzalo Estela que “hi ha una condició perquè un oli siga excel•lent és que és intens aromàticament […] i per tant, és precís per a pujar de la mitja, que és un cinc, tenir una composició important d’olives un poquet més verdes perquè li dóna l’herba tallada, la fusta d’olivera… […] aleshores és més complexe i evidentment donen millors olis”. Una altra característica que apuntava Estela és que “s’extrau menys oli” i “es tracta la temperatura de la massa […] i s’ha de fer en gelat el que implica que de traure un 24% de rendiment passes a tindre de 7 a l’11% de rendiment”. Per últim, apuntava el Director Tècnic de la DO d’Olis de la Comunitat Valenciana que els olis que acull la DO “són olis de varietats nostres, en parcel•les nostres i nosaltres tenim un minifundisme, unes varietats poc productives, però molt diferents, molt autòctones i és el que aporten”.
Durant la cata/degustació cega d’olis es van emplenar unes enquestes per a arreplegar totes les dades que s’acaben de comentar en la notícia, però a més, la gent que va participar optava a dur-se un lot –que finalment van ser dos- d’olis de la DO de la Comunitat Valenciana. Les persones que han tingut eixa sort han estat José Manuel Giménez Fluixà i Carmen Pastor Almela que poden passar per Ràdio Pego ha arreplegar els seus respectius lots d’olis.
Tot i que el dijous passat va eixir ben plujós, encara va haver gent que es va apropar fins l’estand que va preparar la Denominació d’Origen d’Olis de la Comunitat Valenciana per a tastar-los i comprovar la qualitat dels líquids valencians.
La degustació va estar dividida en dos parts ben diferenciades. La primera era olfactiva i tenia com fi que el participant o la participant encertara quina mostra de les tres exposades era diferent. Explicava Gonzalo Estela, Tècnic de la DO d’Olis en el Pego, París, Londres, que el “86’70% de la gent ha sigut capaç de diferenciar els dos olis” exposats en tres gots diferents. Eixos dos olis eren ambdós de categories excel•lents, un de la varietat Serrana que es produeix al sud de la província de Castelló i l’altre de la varietat alfafarenca que es produeix a Muro d’Alcoi a l’Alqueria d’Asnar i que és propi de la DO.
La següent prova de degustació consistia a tastar, gustativament, tres mostres d’oli d’oliva per a veure quina agradava més i quina agradava menys. Entre les tres mostres es trobava una d’oli de categoria inferior, sense aroma ni sabor comparables als anteriorment descrits. D’una banda, l’oli de la monovareital Serrana, un oli dolç, mitjà intens, poc amarg i molt poc picant amb un sabor de fons a ametlles i poma madura. I de l’altra banda, l’oli fet a Muro d’Alcoi de monovarietal alfafarenc, un oli intens bastant verd, picant i amarg amb trets gustatius de poma verda, pell de plàtan, queixalets i herba. En aquesta prova per al Director Tècnic de la DO d’Olis va sortir la sorpresa, ja que la gent, contràriament al que es podia esperar, va triar, majoritàriament, com a oli preferit l’opció castellonenca, l’oli de la monovarietat Serrana i no la que tradicionalment es produïa per aquestes terres, l’alfafarenca. Així, un 67’56% de la gent va preferir la mostra dos que era la varietat Serrana, front al 27’02% que va triar la varietat alfafarenca.
Per descart, la mostra que menys va agradar va estar la 1, que corresponia a l’oli de categoria inferior, l’oli que normalment podem trobar als supermercats per un preu bastant més assequible als olis de DO, un oli d’oliva refinat i que, per tant, ha passat per processos químics que li resten qualitat.
Explicava Gonzalo Estela que “hi ha una condició perquè un oli siga excel•lent és que és intens aromàticament […] i per tant, és precís per a pujar de la mitja, que és un cinc, tenir una composició important d’olives un poquet més verdes perquè li dóna l’herba tallada, la fusta d’olivera… […] aleshores és més complexe i evidentment donen millors olis”. Una altra característica que apuntava Estela és que “s’extrau menys oli” i “es tracta la temperatura de la massa […] i s’ha de fer en gelat el que implica que de traure un 24% de rendiment passes a tindre de 7 a l’11% de rendiment”. Per últim, apuntava el Director Tècnic de la DO d’Olis de la Comunitat Valenciana que els olis que acull la DO “són olis de varietats nostres, en parcel•les nostres i nosaltres tenim un minifundisme, unes varietats poc productives, però molt diferents, molt autòctones i és el que aporten”.
Durant la cata/degustació cega d’olis es van emplenar unes enquestes per a arreplegar totes les dades que s’acaben de comentar en la notícia, però a més, la gent que va participar optava a dur-se un lot –que finalment van ser dos- d’olis de la DO de la Comunitat Valenciana. Les persones que han tingut eixa sort han estat José Manuel Giménez Fluixà i Carmen Pastor Almela que poden passar per Ràdio Pego ha arreplegar els seus respectius lots d’olis.