‘Mayorazgo 1848’ es presenta a Pego
Una novel·la històrica de José Luis Luri que aprofundix en la figura del Mayorazgo Cendra. Un personatge al que arriba per causalitat, però que prompte el va «fascinar» portar-lo a investigar a l’arxiu de Pego i també a l’arxiu personal del que va esdevindre el seu amic, Juan Bautista Bisquert Cendra, descendent del Mayorazgo. Un personatge «que va posar sempre per davant la causa de la llibertat», manifesta l’autor. El llibre es presenta esta vesprada, a les 19h., a la Biblioteca pública municipal.
___________________
Mayorazgo 1848 ens situa a mitjans del segle XIX. «Mentre Europa crema sota el foc de la revolució, el govern moderat del general Narváez reforça el control i suspén les llibertats públiques en nom de l’ordre. En eixe clima de persecució i sospita, Joaquín Antonio Cendra de Montserrat, conegut com el Mayorazgo de Pego, decidix mobilitzar les seues forces abans que la resignació s’impose com a destí.
Liberal progressista i veterà de guerra, Cendra introduïx Antonio Borràs, un jove d’origen humil i talent singular, en una xarxa de contactes polítics i francmasònics que el porten fins a Madrid. Allí, entre lògies, cafès i ambaixades estrangeres, la revolució deixa de ser una aspiració per a convertir-se en un pla amb conseqüències reals», descriu la sinopsi que afegix que «Mayorazgo 1848 és una novel·la històrica d’intriga política i combat moral sustentada per fets reals».
Però com arriba l’escriptor, investigador històric, columnista i conferenciant José Luis Luri al Mayorazgo Cendra perquè es queda fascinat per la figura que representa? Esta va aparèixer d’una forma «un tant curiosa» quan l’autor entrevistava fa més de tres dècades «a un senyor ancià de Calp, un home de providencial memòria» que li parlava d’un personatge del segle XIX. «Un personatge que havia acabat amb totes les bandositats, amb tots els bandolers de la comarca i que pagava 5 reals a tots els elements que s’uniren a la seua causa», detalla Luri. Un home casat a Calp però provinent de Pego.
Elements suficients per despertar la curiositat de l’escriptor i portar-lo a investigar sobre el Mayorazgo fins a trobar-lo. Les pistes el van portar a conèixer a Juan Bautista Bisquert Cendra, descendent del personatge que li va «obrir les portes del seu arxiu personal». A més, Bisquert Cendra va esdevindre un bon amic de José Luis Luri. Un altre punt d’informació important va ser l’arxiu municipal de Pego i el seu arxiver, Joan Miquel Almela, «per a poder començar a investigar a este personatge».
«Un personatge ple de matisos» i que dins del seu temps va ser, descriu Luri «un patriota, un hisendat i que va posar per davant, sempre, la causa de la llibertat, la lluita política, la lluita contra la delinqüència i després una defensa fèrria de les seues idees com a home de partit progressista i com a home d’Estat». Un personatge que pertany «a la gran història del poble de Pego», conclou l’autor de Mayorazgo 1848.
Luri ens presenta «una història dins la història» això vol dir que «tota la tramoia és molt respectuosa amb els personatges i amb els esdeveniments històrics». Afegix l’autor que la novel·la històrica seguix curosament «les bases que va establir el propi Mayorazgo en el seu dietari». Per tant, no hi ha «distorsió en la figura» principal del llibre, tot i que Luri incorpora «elements de ficció» amb la finalitat de «quadrar una història cridanera».
Ressalta la importància que el procés de creació ha tingut el fet de poder consultar de primera mà, com a font directa, «del seu puny i lletra, el dietari amb les memòries d’en Joaquín Antonio Cendra de Montserrat» perquè és «on explica des del principi les seues motivacions, els seus inicis, la importància que va tindre en la seua vida la figura de son pare». La resta de fons consultats «han vingut a donar forma històrica a totes les evidències i els testimonis que va deixar Cendra de Montserrat en el seu dietari», explica Luri.
«La figura del Mayorazgo Cendra té un component que traspassa els límits de Pego, de la Marina Alta i la província», advertix l’autor. Per això l’obra és «fidel a la realitat del Mayorazgo», afirma José Luis Luri. Una obra «assequible» perquè té «un cert caràcter cinematogràfic» al plasmar el contingut com si fora «una reflexió portada a la imatge més que un llibre d’història o un llibre acadèmic». Un llibre interessant per a la gent de Pego que tinga curiositat per saber-ne més sobre el Mayorazgo Cendra, nascut a la localitat el 1809 i que va faltar a Pego, de còlera, el 1885. «Un pegolí de bressol» que tenia «una porta a la vila» i que actualment té «una plaça amb el seu nom», repassa Luri.
Si en voleu saber més, la presentació de Mayorazgo 1848 té lloc esta vesprada, a les 19h., a la biblioteca ‘Carmen Alemany Bay’ amb la intervenció del regidor de Cultura, Josep Mengual i la presentació de Josep Joaquim Tur i Ciscar, a més de l’autor José Luis Luri Prieto.