Les organitzacions agràries lamenten la “ceguera” de l’Administració davant de l’evidència de la crisi citrícola
Fins al ministeri reconeix en les seues estadístiques que els preus s’han desplomat en 20 dies un 40%. Desenes de milers de tones de clementines s’han quedat sense arreplegar.
L’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA-ASAJA), La Unió de Llauradors i Ramaders (La Unió), Unió de Xicotets Agricultors (UPA-PV), Jóvens Agricultors–ASAJA Alacant i FEPAC-ASAJA Castelló rebutgen la valoració que ahir van realitzar sobre la marxa de la campanya citrícola tant la consellera d’Agricultura, Maritina Hernández, com la secretària general del Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural, Alicia Villauriz per a descartar la necessitat posar en marxa un pla de xoc. És més, les organitzacions agràries del País Valencià lamenten molt especialment que la seua responsable autonòmica considere “raonables” els preus que reben els citricultors durant estos mesos quan en la pràctica és un clamor la ruïna que estos suposen ja que en la majoria de casos el productor ni tan sols podrà cobrir els costos. Per no parlar dels milers de productors que, afectats per la falta de demanda i l’extensió de la venda ‘a resultes’, han vist com les seues clementines –desenes
de milers de tones– s’han quedat sense arreplegar en l’arbre.
En primera instància, els representants dels citricultors volen desmentir que les dificultats perquè travessa el sector siguen de caràcter conjuntural. La gran quantitat de parcel•les citrícoles que s’han abandonat a la seua sort durant estos últims anys, així com la falta de relleu generacional, són el millor reflex que els problemes del sector són evidentment estructurals. Almenys així ho són per a aquells que els vullguen apreciar perquè –com resa la dita- ‘no hi ha pitjor cec que el no vol veure, ni pitjor sord que el que no vol escoltar’. Però sent així la qüestió, és evident que la situació que s’ha consolidat durant estes últimes setmanes és molt més greu que una “tensa” conjuntura en els mercats, com ho van descriure ahir des de sengles administarcions. Una valoració que sorprèn en tant que es contradiu amb la pròpia estadística remesa des de l’Observatori de Preus del Ministeri de Medi Ambient que a finals de setembre parlava d’un preu en origen per a la clementina de 0,25 euros/kg i que 20 dies després ho deixava en 0,15 euros/kg, la qual cosa suposa confirmar un enfonsament en temps rècord del 40%.
El sector productor estima que a l’acabar el mes de novembre la cotització mitjana aconseguida per la clementina se situa en 0,11/0,12 euros/kg, açò és, a menys de la meitat del llindar que permetria al productor cobrir els seus costos. En taronges, la situació és pareguda o inclús més greu perquè les cotitzacions del mercat en fresc se situen per sota de tal quantitat i els preus de la indústria de sucs ni tan sols cobririen els costos per a la recol•lecció. És més, atès que la venda ‘a resultes’ s’ha estès a la major part de la producció ja comercialitzada, les associacions de citricultors esperen que quan arriben les liquidacions es confirmen xifres per al productor, si cap, menors o inclús negatives.
Els representants dels citricultors lamenten l’actitud que ve mantenint el Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural en tot este assumpte però encara entenen menys la de la consellera Maritina Hernández, a qui se li pressuposava un major grau de compromís i, sobretot, de coneixement de les circumstàncies del sector citrícola valencià per evidents raons de proximitat.
En este sentit, costa entendre que, just un dia després que decidira ampliar la campanya de compres de clementines per a fer promocions de suc, la consellera manifeste que tant el comerç com les cooperatives “estan treballant a un ritme adequat, estan fent les seues expedicions a mercats a un bon ritme i es manté la tensió adequada a uns preus que són raonables per a tota la cadena”. Si tan idíl•lica fóra la situació, “per què la Generalitat està adquirint clementines destriades en compte d’aquelles amb calibres i condició comercial òptima per a fer suc?”, es pregunten les organitzacions agrícoles valencianes.
A les organitzacions agràries els preocupa igualment que, qui hauria de mediar per a reordenar la situació, per a coordinar les actuacions amb altres Administracions, només es preocupe de tractar de desmobilitzar els agricultors descontents per a així justificar la seua pròpia passivitat. En este sentit, les associacions ratifiquen que, enfront de la complaença mostrada per la consellera, sí que existeixen, des de fa temps, multitud de mesures posades damunt de la taula de les administracions que encara estan pendents de ser debatudes.
En primera instància, el sector lamenta que no s’haja atès la possibilitat de retardar la data de presentació de contractes de la indústria de sucs. Per al futur, i a fi d’evitar el caos burocràtic provocat entre els citricultors, les associacions reclamen al Govern central que s’elimine el període transitori del pagament únic de cítrics. De la mateixa manera s’insisteix en el fet que El Govern avance en l’aprovació d’una assegurança de costos i d’una Llei de Comerç que acabe o minimitze almenys els abusos generalitzats en els marges comercials i l’abisme existent entre els preus en origen i destí i que prohibisca la pràctica del ‘a resultes’. A curt termini, caldria reforçar els controls de qualitat i fitosanitaris per als cítrics procedents de tercers països i mediar davant de Brussel•les perquè la mesura poguera estendre’s en la resta de països europeus.
A l’Administració autonòmica se li ha reclamat fins a la sacietat que arbitre un sistema de concertació social agroalimentària, tal com està previst en la Llei de Desenvolupament Rural valenciana. També se li ha reclamat reiteradament que condicione la concessió d’ajudes a la indústria agroalimentària a aquelles empreses que en el camp compren a preus justos i dignes. Se li ha inquirit igualment perquè potencie aquella investigació més útil per al sector, com la referida a les noves varietats i patrons, la lluita biològica i la mecanització de les labors citrícoles, sobretot, de la recol•lecció. De la mateixa manera, convindria recordar que fa quasi un any i mig que no es té cap notícia de l’Observatori de Preus Agraris de la Comunitat Valenciana.
A curt termini, s’ha insistit en el fet que la promoció de clementines per a sucs impulsada tinga un tonatge significatiu i que siga abonada per actuacions semblants en altres autonomies citrícola i inclús compte amb finançament estatal. En idèntic sentit, en el seu moment es va denunciar que el manit pla de reconversió varietal de cítrics en absolut serviria per a regular la producció si es manté la superfície -18.000 hectàrees hi ha a tota Espanya- i el mínim pressupost aprovat, per la qual cosa convé ampliar-ho. De qualsevol manera caldria matisar que en els seus actuals termes, com en el cas de les promocions en l’estranger que la consellera també destaca, en absolut servirien per a alleujar un problema que afecta exclusivament els productors.
“Si a la crisi de preus i rendibilitat sumem la irresponsabilitat política que suposa negar la realitat és evident que estan més justificats que mai la realització d’actes reivindicatius contundents” sentenaien les organitzacions agràries valencianes.
de milers de tones– s’han quedat sense arreplegar en l’arbre.
En primera instància, els representants dels citricultors volen desmentir que les dificultats perquè travessa el sector siguen de caràcter conjuntural. La gran quantitat de parcel•les citrícoles que s’han abandonat a la seua sort durant estos últims anys, així com la falta de relleu generacional, són el millor reflex que els problemes del sector són evidentment estructurals. Almenys així ho són per a aquells que els vullguen apreciar perquè –com resa la dita- ‘no hi ha pitjor cec que el no vol veure, ni pitjor sord que el que no vol escoltar’. Però sent així la qüestió, és evident que la situació que s’ha consolidat durant estes últimes setmanes és molt més greu que una “tensa” conjuntura en els mercats, com ho van descriure ahir des de sengles administarcions. Una valoració que sorprèn en tant que es contradiu amb la pròpia estadística remesa des de l’Observatori de Preus del Ministeri de Medi Ambient que a finals de setembre parlava d’un preu en origen per a la clementina de 0,25 euros/kg i que 20 dies després ho deixava en 0,15 euros/kg, la qual cosa suposa confirmar un enfonsament en temps rècord del 40%.
El sector productor estima que a l’acabar el mes de novembre la cotització mitjana aconseguida per la clementina se situa en 0,11/0,12 euros/kg, açò és, a menys de la meitat del llindar que permetria al productor cobrir els seus costos. En taronges, la situació és pareguda o inclús més greu perquè les cotitzacions del mercat en fresc se situen per sota de tal quantitat i els preus de la indústria de sucs ni tan sols cobririen els costos per a la recol•lecció. És més, atès que la venda ‘a resultes’ s’ha estès a la major part de la producció ja comercialitzada, les associacions de citricultors esperen que quan arriben les liquidacions es confirmen xifres per al productor, si cap, menors o inclús negatives.
Els representants dels citricultors lamenten l’actitud que ve mantenint el Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural en tot este assumpte però encara entenen menys la de la consellera Maritina Hernández, a qui se li pressuposava un major grau de compromís i, sobretot, de coneixement de les circumstàncies del sector citrícola valencià per evidents raons de proximitat.
En este sentit, costa entendre que, just un dia després que decidira ampliar la campanya de compres de clementines per a fer promocions de suc, la consellera manifeste que tant el comerç com les cooperatives “estan treballant a un ritme adequat, estan fent les seues expedicions a mercats a un bon ritme i es manté la tensió adequada a uns preus que són raonables per a tota la cadena”. Si tan idíl•lica fóra la situació, “per què la Generalitat està adquirint clementines destriades en compte d’aquelles amb calibres i condició comercial òptima per a fer suc?”, es pregunten les organitzacions agrícoles valencianes.
A les organitzacions agràries els preocupa igualment que, qui hauria de mediar per a reordenar la situació, per a coordinar les actuacions amb altres Administracions, només es preocupe de tractar de desmobilitzar els agricultors descontents per a així justificar la seua pròpia passivitat. En este sentit, les associacions ratifiquen que, enfront de la complaença mostrada per la consellera, sí que existeixen, des de fa temps, multitud de mesures posades damunt de la taula de les administracions que encara estan pendents de ser debatudes.
En primera instància, el sector lamenta que no s’haja atès la possibilitat de retardar la data de presentació de contractes de la indústria de sucs. Per al futur, i a fi d’evitar el caos burocràtic provocat entre els citricultors, les associacions reclamen al Govern central que s’elimine el període transitori del pagament únic de cítrics. De la mateixa manera s’insisteix en el fet que El Govern avance en l’aprovació d’una assegurança de costos i d’una Llei de Comerç que acabe o minimitze almenys els abusos generalitzats en els marges comercials i l’abisme existent entre els preus en origen i destí i que prohibisca la pràctica del ‘a resultes’. A curt termini, caldria reforçar els controls de qualitat i fitosanitaris per als cítrics procedents de tercers països i mediar davant de Brussel•les perquè la mesura poguera estendre’s en la resta de països europeus.
A l’Administració autonòmica se li ha reclamat fins a la sacietat que arbitre un sistema de concertació social agroalimentària, tal com està previst en la Llei de Desenvolupament Rural valenciana. També se li ha reclamat reiteradament que condicione la concessió d’ajudes a la indústria agroalimentària a aquelles empreses que en el camp compren a preus justos i dignes. Se li ha inquirit igualment perquè potencie aquella investigació més útil per al sector, com la referida a les noves varietats i patrons, la lluita biològica i la mecanització de les labors citrícoles, sobretot, de la recol•lecció. De la mateixa manera, convindria recordar que fa quasi un any i mig que no es té cap notícia de l’Observatori de Preus Agraris de la Comunitat Valenciana.
A curt termini, s’ha insistit en el fet que la promoció de clementines per a sucs impulsada tinga un tonatge significatiu i que siga abonada per actuacions semblants en altres autonomies citrícola i inclús compte amb finançament estatal. En idèntic sentit, en el seu moment es va denunciar que el manit pla de reconversió varietal de cítrics en absolut serviria per a regular la producció si es manté la superfície -18.000 hectàrees hi ha a tota Espanya- i el mínim pressupost aprovat, per la qual cosa convé ampliar-ho. De qualsevol manera caldria matisar que en els seus actuals termes, com en el cas de les promocions en l’estranger que la consellera també destaca, en absolut servirien per a alleujar un problema que afecta exclusivament els productors.
“Si a la crisi de preus i rendibilitat sumem la irresponsabilitat política que suposa negar la realitat és evident que estan més justificats que mai la realització d’actes reivindicatius contundents” sentenaien les organitzacions agràries valencianes.