Les inundacions continuaran ocorreguent amb episodis extraordinaris de pluges
Aquesta va ser una de les conclusions a les que ahir es va arribar ahir en les Jornades Tècniques sobre la prevenció dels riscos d’inundació. A més, també es va concloure que el Patricova no ha impedit construir en zones inundables.
Ahir, dijous 26 de març, es van dur a terme a l’auditori de Els Poblets les primeres Jornades Tècniques sobre la Prevenció dels Riscos d’Inundació. Unes jornades que neixen de la necessitat de saber de la Plataforma Ciutadana Riu Girona després de la riuada ocorreguda l’octubre de 2007. Algunes de les qüestions que es van plantejar en les distintes conferències que es varen impartir durant la jornada és que el Pla sobre Prevenció de Riscos de la Conselleria de Medi Ambient i Urbanisme (Patricova) està desfasat i necessita una urgent actualització.
L’arquitecte Luis Javier Juaristi va admetre en la seua exposició que el Patricova “tot i ser d’obligat compliment, se li ha fet menys cas del necessari”. La Generalitat ha aconseguit elaborar un pla “de caràcter preventiu, dirigit a evitar l’impacte futur i ha aconseguit evitar riscos en el que siga possible” encara que “una altra cosa és que s’haja complit o no”. “Encara que la base és molt simple, l’aplicació és més complexa”, va apuntar Juaristi.
És a dir, els experts assumixen que “s’ha edificat durant anys en zones d’alt risc d’inundacions però eixa política l’han seguit els ajuntaments”. I, per tant, la conclusió és que el document, tot i la seua excepcionalitat, no ha servit per a minimitzar el desenvolupament urbanístic junt amb rius i barrancs augmentant així el perill de riuades com la viscuda en la Marina Alta a l’octubre del 2007.
Ara, sis anys després de l’aprovació definitiva del Patricova, la conselleria treballa en la seua modificació. De fet, una de les circumstàncies que aconsella la revisió del document és “reduir la discrecionalitat del pla” i fer-lo més taxatiu. A més, amb la modificació també es pretén incorporar riscos no contemplats com, per exemple, les inundacions d’origen marí que afecten la segona línia del mar. Amb la revisió, les zones de risc s’ampliaran ja que “hi ha casos de llits urbans que no es contemplaven en el pla però, en canvi, les seues reaccions han sigut devastadores”, va assegurar el cap del Servici de Planificació. Els nous paradigmes són un altre dels reptes del treball dels tècnics. Com afectarà el canvi climàtic o la transformació de les condicions hidrològiques de la conca vessant, són alguns dels assumptes que preocupen als experts que treballen a modificar el pla del Consell.
Per la seua banda, Tomàs Nebot, cap de l’àrea d’actuacions mediambientals de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer va explicar que “els éssers vius que poblem el planeta ens hem aproximat al riu el que ha comportat que s’ha format un sistema fluvial complex, parlant en termes molt generals”.
Assegurà ahir Nebot, que “els llits dels rius estan dissenyats per la naturalesa per a les avingudes més freqüents, les extraordinàries no són les més freqüents” i és per això que “quan hi ha una pluja extraordinària el riu es desborda, sempre passa i passarà […] perquè el llit no té capacitat suficient” per a absorbir tota l’aigua que cau en tan poc temps.
I concretava Nebot que el riu Girona va a continuar desbordant-se, és per això que declarava que el que s’ha de fer és “prendre mesures de protecció civil i d’avís a la gent amb temps” i avançava que la CHJ “està intentant comprar un sistema d’alerta per a avisar a la gent amb temps” per a evitar el que va passar en 2007.
L’arquitecte Luis Javier Juaristi va admetre en la seua exposició que el Patricova “tot i ser d’obligat compliment, se li ha fet menys cas del necessari”. La Generalitat ha aconseguit elaborar un pla “de caràcter preventiu, dirigit a evitar l’impacte futur i ha aconseguit evitar riscos en el que siga possible” encara que “una altra cosa és que s’haja complit o no”. “Encara que la base és molt simple, l’aplicació és més complexa”, va apuntar Juaristi.
És a dir, els experts assumixen que “s’ha edificat durant anys en zones d’alt risc d’inundacions però eixa política l’han seguit els ajuntaments”. I, per tant, la conclusió és que el document, tot i la seua excepcionalitat, no ha servit per a minimitzar el desenvolupament urbanístic junt amb rius i barrancs augmentant així el perill de riuades com la viscuda en la Marina Alta a l’octubre del 2007.
Ara, sis anys després de l’aprovació definitiva del Patricova, la conselleria treballa en la seua modificació. De fet, una de les circumstàncies que aconsella la revisió del document és “reduir la discrecionalitat del pla” i fer-lo més taxatiu. A més, amb la modificació també es pretén incorporar riscos no contemplats com, per exemple, les inundacions d’origen marí que afecten la segona línia del mar. Amb la revisió, les zones de risc s’ampliaran ja que “hi ha casos de llits urbans que no es contemplaven en el pla però, en canvi, les seues reaccions han sigut devastadores”, va assegurar el cap del Servici de Planificació. Els nous paradigmes són un altre dels reptes del treball dels tècnics. Com afectarà el canvi climàtic o la transformació de les condicions hidrològiques de la conca vessant, són alguns dels assumptes que preocupen als experts que treballen a modificar el pla del Consell.
Per la seua banda, Tomàs Nebot, cap de l’àrea d’actuacions mediambientals de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer va explicar que “els éssers vius que poblem el planeta ens hem aproximat al riu el que ha comportat que s’ha format un sistema fluvial complex, parlant en termes molt generals”.
Assegurà ahir Nebot, que “els llits dels rius estan dissenyats per la naturalesa per a les avingudes més freqüents, les extraordinàries no són les més freqüents” i és per això que “quan hi ha una pluja extraordinària el riu es desborda, sempre passa i passarà […] perquè el llit no té capacitat suficient” per a absorbir tota l’aigua que cau en tan poc temps.
I concretava Nebot que el riu Girona va a continuar desbordant-se, és per això que declarava que el que s’ha de fer és “prendre mesures de protecció civil i d’avís a la gent amb temps” i avançava que la CHJ “està intentant comprar un sistema d’alerta per a avisar a la gent amb temps” per a evitar el que va passar en 2007.