L’Arxiu Municipal de Pego mostra els tres exemplars restaurats dels llibres de la peita

Documents que daten dels segles XV, XVI i XVII i que permeten endevinar els canvis que es produïren en el terme si se seguixen les anotacions de tota la sèrie que comença el 1488 i finalitza el 1842. La regidoria de Cultura aposta per la política conservacionista duta a terme fins ara i el proper llibre a restaurar seria el de la peita de 1675.

Foto: Txin
Foto: Txin

Ahir, davant un saló d’actes de la Casa de Cultura ben ple, la regidora de Cultura Laura Castellà i l’arxiver municipal Joan Miquel Almela van presentar les darreres tres obres restaurades a l’Arxiu, els llibres de la peita de 1488, 1539 i 1616. Tres exemplars que van poder contemplar de ben a prop totes les persones que van acudir a la cita amb la història. En la conferència ‘Els llibres de la peita de l’Arxiu Municipal de Pego. L’impost de la peita com a font històrica’ l’arxiver va deixar clar que la peita «és una fiscalitat municipal sencera que és proporcional a la riquesa del propietari perquè el cànon s’imposa a la suma total de les propietats» i que paguen tots.

No està clar al 100% com es feien estos llibres, perquè la seua elaboració pot variar segons l’època en què es redacte, però la teoria que defensa l’arxiver municipal de Pego apunta a què «el Consell, el Justícia i els Jurats, convocaven els veïns i ells anaven a manifestar els seus béns». Després el notari validava el llibre una vegada este s’acabava i el Consell l’aprovava. Amb el llibre de la peita acabat, es buscava el peiter, la persona que hauria de dur a terme el cobrament de la peita.

14993459_1183840738360905_3108618114037875444_n
Foto: Txin

Assegurava Joan Miquel Almela que els llibres de la peita eren «llibres vius perquè reflectien les vendes de terres o cases» fins que s’esgoten els fulls i se n’havia d’iniciar un de nou. Té, per tant, una llarga durada. Per exemple, l’últim exemplar restaurat l’escrivà el va iniciar el 1614 i el va finalitzar el 1616. L’exemplar que li seguix és de 1675.

La recaptació dels impostos que estan recollits al llibre de la peita servia, sobretot, per a pagar salaris, però també per a comprar forment perquè el poble era deficitari, o per a pagar les hipoteques del municipi i obrar els edificis municipals. Els impostos es dedicaven, en resum, «per al que necessitava el poble», explicava Almela.

15032094_1183840461694266_583794042632724091_n
Foto: Txin

Entre les curiositats que aporta el llibre de la peita de 1616, que hi havia un trinquet dins les muralles o que el 1646 s’obra un nou ajuntament. També s’observa que les propietats morisques es convertixen en emfitèutiques o que el 1634 a Pego es feia pansa. Una altra curiositat que desvela el llibre de la peita de 1616 és que el 1935 l’Atzúbia inicia un plet per a independitzar-se de Pego.

Totes estes dades i moltes altres duen a afirmar l’arxiver municipal que estem davant un document que «conté dades d’una època importantíssima» després de l’expulsió dels moriscos i la redistribució de la terra que no es va redistribuir com calia el que va comportar malestar social que va a ser «el germen de la II Germania». Tot i que apuntava Joan Miquel Almela que Pego entre 1488 i 1616 no canvia massa, segons aporten les dades contingudes als llibres de la peita restaurats. «El veritable canvi [a Pego] només es donarà a partir de la segona meitat del segle XVIII» quan es produïsca una millora econòmica important. Concloïa Almela que «els llibres de la peita són importants per a estudiar l’evolució com a poble i com a territori».

 

1864 Visites

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Obligatori *

Hola!!