L’Arxiu Municipal de Pego mostra els tres exemplars restaurats dels llibres de la peita
Documents que daten dels segles XV, XVI i XVII i que permeten endevinar els canvis que es produïren en el terme si se seguixen les anotacions de tota la sèrie que comença el 1488 i finalitza el 1842. La regidoria de Cultura aposta per la política conservacionista duta a terme fins ara i el proper llibre a restaurar seria el de la peita de 1675.
Ahir, davant un saló d’actes de la Casa de Cultura ben ple, la regidora de Cultura Laura Castellà i l’arxiver municipal Joan Miquel Almela van presentar les darreres tres obres restaurades a l’Arxiu, els llibres de la peita de 1488, 1539 i 1616. Tres exemplars que van poder contemplar de ben a prop totes les persones que van acudir a la cita amb la història. En la conferència ‘Els llibres de la peita de l’Arxiu Municipal de Pego. L’impost de la peita com a font històrica’ l’arxiver va deixar clar que la peita «és una fiscalitat municipal sencera que és proporcional a la riquesa del propietari perquè el cànon s’imposa a la suma total de les propietats» i que paguen tots.
No està clar al 100% com es feien estos llibres, perquè la seua elaboració pot variar segons l’època en què es redacte, però la teoria que defensa l’arxiver municipal de Pego apunta a què «el Consell, el Justícia i els Jurats, convocaven els veïns i ells anaven a manifestar els seus béns». Després el notari validava el llibre una vegada este s’acabava i el Consell l’aprovava. Amb el llibre de la peita acabat, es buscava el peiter, la persona que hauria de dur a terme el cobrament de la peita.
Assegurava Joan Miquel Almela que els llibres de la peita eren «llibres vius perquè reflectien les vendes de terres o cases» fins que s’esgoten els fulls i se n’havia d’iniciar un de nou. Té, per tant, una llarga durada. Per exemple, l’últim exemplar restaurat l’escrivà el va iniciar el 1614 i el va finalitzar el 1616. L’exemplar que li seguix és de 1675.
La recaptació dels impostos que estan recollits al llibre de la peita servia, sobretot, per a pagar salaris, però també per a comprar forment perquè el poble era deficitari, o per a pagar les hipoteques del municipi i obrar els edificis municipals. Els impostos es dedicaven, en resum, «per al que necessitava el poble», explicava Almela.
Entre les curiositats que aporta el llibre de la peita de 1616, que hi havia un trinquet dins les muralles o que el 1646 s’obra un nou ajuntament. També s’observa que les propietats morisques es convertixen en emfitèutiques o que el 1634 a Pego es feia pansa. Una altra curiositat que desvela el llibre de la peita de 1616 és que el 1935 l’Atzúbia inicia un plet per a independitzar-se de Pego.
Totes estes dades i moltes altres duen a afirmar l’arxiver municipal que estem davant un document que «conté dades d’una època importantíssima» després de l’expulsió dels moriscos i la redistribució de la terra que no es va redistribuir com calia el que va comportar malestar social que va a ser «el germen de la II Germania». Tot i que apuntava Joan Miquel Almela que Pego entre 1488 i 1616 no canvia massa, segons aporten les dades contingudes als llibres de la peita restaurats. «El veritable canvi [a Pego] només es donarà a partir de la segona meitat del segle XVIII» quan es produïsca una millora econòmica important. Concloïa Almela que «els llibres de la peita són importants per a estudiar l’evolució com a poble i com a territori».
