L’alcalde de l’Atzúvia contesta les manifestacions de la plataforma Gelibre
L’alcalde de L’Atzúvia, el popular Manolo Reig, ha eixit a l’encontre de les manifestacions de la plataforma Gelibre sobre la falta de recursos hídrics del municipi per a atendre a les noves urbanitzacions recentment aprovades pel plenari.
L’alcalde afirma que: “els conservacionistes no saben l’aigua de què disposa el pou perquè no s’han preocupat ni de preguntar-ho al grup que ho gestiona, i abans d’armar rebombori, si foren persones serioses, haurien d’haver començat per ací”.
Segons l’alcalde “el pou del Santíssim Crist del Miracle fins fa cinc anys funcionava fins a vint hores al dia en ple estiu sense registrar cap tipus de minva i hui, per raons d’abandó dels cultius per falta de rendibilitat i per l’estalvi d’aigua que ha suposat la implantació de reg per degoteig, a penes funciona 9 o 10 hores, per la qual cosa és lògic deduir que té prou cabal per a abastir el creixement previst amb els nous programes urbanístics”.
Reig ha informat que abans d’emprar el pou Santíssim Crist del Miracle, el cabal del qual en èpoques de sequera ha arribat a cobrir les necessitats hídriques de la part del terme municipal de Pego tocant a L’Atzúvia. Per altra banda la promotora compta amb dos pous propis en Forna per a donar servei a la nova urbanització.
En este sentit, l’associació Gelibre va denunciar que «les noves vivendes suposaran un consum d’aigua afegit per a la localitat d’un mínim de 420.000 litres al dia». Respecte d’això, els proteccionistes es van preguntar si «hi ha autorització per a extraure este elevat augment dels pous per a ús agrícola» i es van qüestionar si «este irresponsable saqueig de les aigües subterranis, i d’altres encara pendents d’aprovació, afectarà les reserves del pou de l’Ainer, pertanyent a l’aqüífer de Mustalla».
En un comunicat remès al mitjans, l’entitat ecologista també es preguntava si «es pot garantir el consum d’aigua per a L’Atzúvia i Forna, per a la urbanització actual dels Bassetes, les dos de Montverd, la pendent d’aprovació de la Moleta i per a la important i desmesurada ocupació urbanística dels terrenys agrícoles» qüestionant-se a continuació «on està el límit» i afirmant que «esta interessada falta de planificació no és sostenible». Les noves urbanitzacions ocupen una superfície d’uns 700.000 metres quadrats, i preveu la construcció de 700 cases que es calcula, multiplicaran per quatre la població actual.
Segons l’alcalde “el pou del Santíssim Crist del Miracle fins fa cinc anys funcionava fins a vint hores al dia en ple estiu sense registrar cap tipus de minva i hui, per raons d’abandó dels cultius per falta de rendibilitat i per l’estalvi d’aigua que ha suposat la implantació de reg per degoteig, a penes funciona 9 o 10 hores, per la qual cosa és lògic deduir que té prou cabal per a abastir el creixement previst amb els nous programes urbanístics”.
Reig ha informat que abans d’emprar el pou Santíssim Crist del Miracle, el cabal del qual en èpoques de sequera ha arribat a cobrir les necessitats hídriques de la part del terme municipal de Pego tocant a L’Atzúvia. Per altra banda la promotora compta amb dos pous propis en Forna per a donar servei a la nova urbanització.
En este sentit, l’associació Gelibre va denunciar que «les noves vivendes suposaran un consum d’aigua afegit per a la localitat d’un mínim de 420.000 litres al dia». Respecte d’això, els proteccionistes es van preguntar si «hi ha autorització per a extraure este elevat augment dels pous per a ús agrícola» i es van qüestionar si «este irresponsable saqueig de les aigües subterranis, i d’altres encara pendents d’aprovació, afectarà les reserves del pou de l’Ainer, pertanyent a l’aqüífer de Mustalla».
En un comunicat remès al mitjans, l’entitat ecologista també es preguntava si «es pot garantir el consum d’aigua per a L’Atzúvia i Forna, per a la urbanització actual dels Bassetes, les dos de Montverd, la pendent d’aprovació de la Moleta i per a la important i desmesurada ocupació urbanística dels terrenys agrícoles» qüestionant-se a continuació «on està el límit» i afirmant que «esta interessada falta de planificació no és sostenible». Les noves urbanitzacions ocupen una superfície d’uns 700.000 metres quadrats, i preveu la construcció de 700 cases que es calcula, multiplicaran per quatre la població actual.