L’Ajuntament de Pego aclarix que el manteniment i conservació de la urbanització Monte Pego és responsabilitat de la mercantil Monte Pego S.A.
Segons resa la sentència 189/2014 del TSJCV. Recorden des del consistori que, fins que esta no complisca amb les seues obligacions l’Ajuntament només pot exigir-li el compliment de les mateixes.
Dimecres de vesprada el teatre municipal de Pego va acollir una reunió informativa organitzada per l’Ajuntament per a exposar al veïnat de Monte Pego les conseqüències de la sentència 189/2014 del TSJCV i els seus efectes.
Centenars de veïns i veïnes de la urbanització van acudir a la cita. Són molts anys vivint una situació d’impotència respecte a la degradació constant de les infraestructures de Monte Pego i esperant una solució.
L’Ajuntament de Pego, en un document imprès en castellà, anglès, alemany i francès, que es podia agafar a l’entrada del teatre, volia deixar clar que es tractava d’una reunió informativa i, “per tant, no té com a finalitat obrir cap debat perquè, les qüestions fonamentals ja estan resoltes per la sentència”. De fet, el format triat pel consistori va evitar tota confrontació, ja que no va ser interactiu sinó, principalment, visual.
L’opció triada per l’Ajuntament de Pego va ser la projecció d’un PowerPoint dividit en tres parts: una introducció a la situació del Sector Monte Pego, una exposició del contingut de la sentència i els seus efectes i, finalment, la resposta a les preguntes traslladades al consistori que, directament o indirecta, tenen relació amb la sentència i els seus efectes. Esta última part, redactada en castellà, va tenir una locució en anglès. La tria de la traducció, tant oral com escrita va provocar que els veïns alemanys, suïssos i francesos que hi havia presents a la sala l’abandonaren perquè no entenien el contingut.
L’alcalde de Pego, Enrique Moll, va ser l’encarregat d’introduir el públic al procediment. Així mateix, va explicar que la reunió informativa responia a la demanda dels propietaris i residents de Monte Pego que havien fet arribar a l’Ajuntament la necessitat de conèixer “l’estat actual que tenen amb l’Ajuntament i la urbanització”.
L’alcalde va informar que les preguntes que tingueren els assistents podrien fer-les mitjançant uns formularis que estaven a la seua disposició, i que les contestacions les tindrien via correu electrònic, de manera que “no va a quedar cap pregunta per contestar”. L’alternativa de contestar en l’acte podria convertir la reunió “en un pati de col•legi”. La contestació escrita permet més exactitud perquè la situació és prou complexa.
En acabar la seua intervenció, els advocats de la mercantil Monte Pego S.A., asseguts a la primera fila de butaques, preguntaven si ells també podien exposar la seua versió de la sentència “per transparència informativa”. Afirmaven els representants de Monte Pego S.A., que si la reunió era unilateral els veïns anaven a tenir una informació parcial de la realitat de la urbanització. L’alcalde de Pego els va contestar, entre altres coses, que “vostès han contat la seua veritat. I han tingut temps per a contar-la com han volgut […] Han tingut 34 anys per contar [la seua versió]”.
Els fets històrics ens remunten a 1974, quan, el 29 de juliol s’aprovava el pla urbanístic. El 25 d’octubre de 1982 s’aprovava el projecte d’urbanització i el 29 de març de 2004 finalitzava el termini d’execució de les obres. Després de la finalització del termini, el 27 de juny de 2005 s’inicien les actuacions per a comprovar l’estat de compliment de les obligacions contretes per la mercantil, a saber: cessió de part del sòl per a vials; cessió del tot el sòl per a zones verdes i finançament i execució de totes les obres d’infraestructures. Després d’un temps prudencial, el 7 de setembre de 2005 , l’Ajuntament de Pego requerix a Monte Pego S.A., l’execució d’estes obligacions. El 18 de novembre de 2005 es va iniciar el procediment d’execució forçosa de les obligacions incomplides per la mercantil Monte Pego S.A.
La qüestió entra en la via judicial el 21 de maig de 2007, quan Monte Pego S.A., inicia el plet principal contra l’Ajuntament de Pego. Este pretén actuar contra l’inici del procediment d’execució forçosa de les obligacions incomplides per la mercantil. El Jutjat nº3 del Contenciós Administratiu d’Alacant va resoldre, en la sentència 352/2009, de 22 de juliol, «De lo anterior se colige que la recurrente [Monte Pego S.A], al no intervenir en este procedimiento como una propietaria más de terrenos en el ámbito de actuación urbanística sino en su condición de promotora del Plan Especial, queda sujeta, además, a los deberes específicos que, en aplicación de la Ley de 1956 y del propio Plan Especial, le corresponden, y que resumidamente se concretan en la cesión de los terrenos destinados a viario y verde público así como a la realización completa de las obras de urbanización y su conservación».
Especifica també la sentència que «el actor [Monte Pego S.A] se ha limitado a intentar eludir su responsabilidad como promotor acudiendo al criterio de la consolidación de la urbanización de los terrenos, y en última instancia a la teoría de la tácita recepción de los mismos, cuya aplicación al caso concreto exigiría al menos el ofrecimiento de la misma a la Administración actuante, lo que tampoco se ha acreditado.
Consecuencia de lo anterior es que la demandante continúa obligada al cumplimiento de los deberes asumidos como promotora del Plan Especial, si bien de las obligaciones de cesión habrán de detraerse las que ya se hayan cumplido con anterioridad, como es el caso de los 80.692 m2 a que se refiere la sentencia nº 242/2007, de 8 de junio, de este mismo Juzgado, respecto de los que habrá de estarse a la ejecución de dicha sentencia».
La darrera sentència, de 28 de febrer de 2014 pel TSJCV, resol entre altres, la qüestió de les obres d’urbanització, i entén que, si no existix oferiment formal de les obres, no pot aparèixer el mecanisme de recepció de les obres. Per tant, les obres d’urbanització estan en poder de Monte Pego S.A.
Argumenta la sentència que «Como no consta en los autos que ese ofrecimiento formal [de las obras de urbanización] se haya realizado, no puede entenderse que se haya aceptado la obra urbanizadora, ni siquiera de forma presunta y consiguientemente, pesa sobre la sociedad actora [Monte Pego S.A.], el cumplimiento de su terminación y conservación hasta su aceptación, voluntaria, presunta o coactiva, por la administración.
A estos efectos, según vimos, el único ofrecimiento que ha hecho la sociedad, es el referido a la entrega de 80.000 metros, bien para viales, bien para zonas verdes, que parece que hoy día se ha materializado en el otorgamiento de la oportuna escritura pública. Esta entrega de suelo, no puede confundirse, con la entrega de obra urbanizadora».
Sobre l’obligació de cessió de sòls per a vials i zones verdes, la sentència 189/2014, resol que Monte Pego S.A. «quedó obligada y debe cumplir todo aquello que le impuso la ordenación urbanística que ella mismo propuso, ya que dicha obligación de cesión, subsiste como contendido sustantivo de su situación jurídica urbanística. Además de que, esa cesión, es lo que permite contemplar aquel suelo como consolidado por la urbanización».
Finalment, la sentència de 28 de febrer de 2014 falla, entre d’altres coses, «Ratificar, en lo necesario los acuerdos de 27 de abril de 2007 […], que imponen a la mercantil la obligación de ceder suelos para viales y zonas verdes, según las determinaciones de la MP n 1 de 2002, del PGOU de Pego, que concretamos en la suma de 173.915,31 m2, para viales y otros, 250.000 m2 para zonas verdes, con deducción de los 80.000 ya entregados». Així mateix, determina «Declarar que, La obligación anterior, no se extiende a los 57.317,97 m2 de suelos dotacionales públicos, definidos por la MP n° 1 del PGOU, de 2002».
Davant la resolució d’esta sentència, en la que deixa clar que Monte Pego S.A. no ha oferit, en cap moment, les obres d’urbanització a l’Ajuntament de Pego, este només pot exigir a la mercantil Monte Pego S.A. que complisca amb les seues obligacions. Recorden des del consistori pegolí “fins que Monte Pego S.A., no complisca amb les seues obligacions, qui és responsable del manteniment i conservació de les infraestructures és la mercantil”.
El conjunt de l’exposició no va convèncer a una part dels presents que, sobretot en l’apartat de contestacions, van esbroncar algunes respostes perquè el seu contingut no els satisfeia.
Una vegada acabat l’acte, en el que es va deixar clar que totes les preguntes que es realitzen sobre Monte Pego obtindran resposta per part de l’Ajuntament de Pego, ja parlant amb alguns propietaris de la urbanització, l’alcalde va desvetllar que el consistori ha continuat amb els tràmits d’execució de la sentència i que Monte Pego S.A., està posant entrebancs per a l’acompliment de les seues obligacions, el que dilatarà més la solució als problemes dels veïns i les veïnes de Monte Pego.
Dimecres de vesprada el teatre municipal de Pego va acollir una reunió informativa organitzada per l’Ajuntament per a exposar al veïnat de Monte Pego les conseqüències de la sentència 189/2014 del TSJCV i els seus efectes.
Centenars de veïns i veïnes de la urbanització van acudir a la cita. Són molts anys vivint una situació d’impotència respecte a la degradació constant de les infraestructures de Monte Pego i esperant una solució.
L’Ajuntament de Pego, en un document imprès en castellà, anglès, alemany i francès, que es podia agafar a l’entrada del teatre, volia deixar clar que es tractava d’una reunió informativa i, “per tant, no té com a finalitat obrir cap debat perquè, les qüestions fonamentals ja estan resoltes per la sentència”. De fet, el format triat pel consistori va evitar tota confrontació, ja que no va ser interactiu sinó, principalment, visual.
L’opció triada per l’Ajuntament de Pego va ser la projecció d’un PowerPoint dividit en tres parts: una introducció a la situació del Sector Monte Pego, una exposició del contingut de la sentència i els seus efectes i, finalment, la resposta a les preguntes traslladades al consistori que, directament o indirecta, tenen relació amb la sentència i els seus efectes. Esta última part, redactada en castellà, va tenir una locució en anglès. La tria de la traducció, tant oral com escrita va provocar que els veïns alemanys, suïssos i francesos que hi havia presents a la sala l’abandonaren perquè no entenien el contingut.
L’alcalde de Pego, Enrique Moll, va ser l’encarregat d’introduir el públic al procediment. Així mateix, va explicar que la reunió informativa responia a la demanda dels propietaris i residents de Monte Pego que havien fet arribar a l’Ajuntament la necessitat de conèixer “l’estat actual que tenen amb l’Ajuntament i la urbanització”.
L’alcalde va informar que les preguntes que tingueren els assistents podrien fer-les mitjançant uns formularis que estaven a la seua disposició, i que les contestacions les tindrien via correu electrònic, de manera que “no va a quedar cap pregunta per contestar”. L’alternativa de contestar en l’acte podria convertir la reunió “en un pati de col•legi”. La contestació escrita permet més exactitud perquè la situació és prou complexa.
En acabar la seua intervenció, els advocats de la mercantil Monte Pego S.A., asseguts a la primera fila de butaques, preguntaven si ells també podien exposar la seua versió de la sentència “per transparència informativa”. Afirmaven els representants de Monte Pego S.A., que si la reunió era unilateral els veïns anaven a tenir una informació parcial de la realitat de la urbanització. L’alcalde de Pego els va contestar, entre altres coses, que “vostès han contat la seua veritat. I han tingut temps per a contar-la com han volgut […] Han tingut 34 anys per contar [la seua versió]”.
Els fets històrics ens remunten a 1974, quan, el 29 de juliol s’aprovava el pla urbanístic. El 25 d’octubre de 1982 s’aprovava el projecte d’urbanització i el 29 de març de 2004 finalitzava el termini d’execució de les obres. Després de la finalització del termini, el 27 de juny de 2005 s’inicien les actuacions per a comprovar l’estat de compliment de les obligacions contretes per la mercantil, a saber: cessió de part del sòl per a vials; cessió del tot el sòl per a zones verdes i finançament i execució de totes les obres d’infraestructures. Després d’un temps prudencial, el 7 de setembre de 2005 , l’Ajuntament de Pego requerix a Monte Pego S.A., l’execució d’estes obligacions. El 18 de novembre de 2005 es va iniciar el procediment d’execució forçosa de les obligacions incomplides per la mercantil Monte Pego S.A.
La qüestió entra en la via judicial el 21 de maig de 2007, quan Monte Pego S.A., inicia el plet principal contra l’Ajuntament de Pego. Este pretén actuar contra l’inici del procediment d’execució forçosa de les obligacions incomplides per la mercantil. El Jutjat nº3 del Contenciós Administratiu d’Alacant va resoldre, en la sentència 352/2009, de 22 de juliol, «De lo anterior se colige que la recurrente [Monte Pego S.A], al no intervenir en este procedimiento como una propietaria más de terrenos en el ámbito de actuación urbanística sino en su condición de promotora del Plan Especial, queda sujeta, además, a los deberes específicos que, en aplicación de la Ley de 1956 y del propio Plan Especial, le corresponden, y que resumidamente se concretan en la cesión de los terrenos destinados a viario y verde público así como a la realización completa de las obras de urbanización y su conservación».
Especifica també la sentència que «el actor [Monte Pego S.A] se ha limitado a intentar eludir su responsabilidad como promotor acudiendo al criterio de la consolidación de la urbanización de los terrenos, y en última instancia a la teoría de la tácita recepción de los mismos, cuya aplicación al caso concreto exigiría al menos el ofrecimiento de la misma a la Administración actuante, lo que tampoco se ha acreditado.
Consecuencia de lo anterior es que la demandante continúa obligada al cumplimiento de los deberes asumidos como promotora del Plan Especial, si bien de las obligaciones de cesión habrán de detraerse las que ya se hayan cumplido con anterioridad, como es el caso de los 80.692 m2 a que se refiere la sentencia nº 242/2007, de 8 de junio, de este mismo Juzgado, respecto de los que habrá de estarse a la ejecución de dicha sentencia».
La darrera sentència, de 28 de febrer de 2014 pel TSJCV, resol entre altres, la qüestió de les obres d’urbanització, i entén que, si no existix oferiment formal de les obres, no pot aparèixer el mecanisme de recepció de les obres. Per tant, les obres d’urbanització estan en poder de Monte Pego S.A.
Argumenta la sentència que «Como no consta en los autos que ese ofrecimiento formal [de las obras de urbanización] se haya realizado, no puede entenderse que se haya aceptado la obra urbanizadora, ni siquiera de forma presunta y consiguientemente, pesa sobre la sociedad actora [Monte Pego S.A.], el cumplimiento de su terminación y conservación hasta su aceptación, voluntaria, presunta o coactiva, por la administración.
A estos efectos, según vimos, el único ofrecimiento que ha hecho la sociedad, es el referido a la entrega de 80.000 metros, bien para viales, bien para zonas verdes, que parece que hoy día se ha materializado en el otorgamiento de la oportuna escritura pública. Esta entrega de suelo, no puede confundirse, con la entrega de obra urbanizadora».
Sobre l’obligació de cessió de sòls per a vials i zones verdes, la sentència 189/2014, resol que Monte Pego S.A. «quedó obligada y debe cumplir todo aquello que le impuso la ordenación urbanística que ella mismo propuso, ya que dicha obligación de cesión, subsiste como contendido sustantivo de su situación jurídica urbanística. Además de que, esa cesión, es lo que permite contemplar aquel suelo como consolidado por la urbanización».
Finalment, la sentència de 28 de febrer de 2014 falla, entre d’altres coses, «Ratificar, en lo necesario los acuerdos de 27 de abril de 2007 […], que imponen a la mercantil la obligación de ceder suelos para viales y zonas verdes, según las determinaciones de la MP n 1 de 2002, del PGOU de Pego, que concretamos en la suma de 173.915,31 m2, para viales y otros, 250.000 m2 para zonas verdes, con deducción de los 80.000 ya entregados». Així mateix, determina «Declarar que, La obligación anterior, no se extiende a los 57.317,97 m2 de suelos dotacionales públicos, definidos por la MP n° 1 del PGOU, de 2002».
Davant la resolució d’esta sentència, en la que deixa clar que Monte Pego S.A. no ha oferit, en cap moment, les obres d’urbanització a l’Ajuntament de Pego, este només pot exigir a la mercantil Monte Pego S.A. que complisca amb les seues obligacions. Recorden des del consistori pegolí “fins que Monte Pego S.A., no complisca amb les seues obligacions, qui és responsable del manteniment i conservació de les infraestructures és la mercantil”.
El conjunt de l’exposició no va convèncer a una part dels presents que, sobretot en l’apartat de contestacions, van esbroncar algunes respostes perquè el seu contingut no els satisfeia.
Una vegada acabat l’acte, en el que es va deixar clar que totes les preguntes que es realitzen sobre Monte Pego obtindran resposta per part de l’Ajuntament de Pego, ja parlant amb alguns propietaris de la urbanització, l’alcalde va desvetllar que el consistori ha continuat amb els tràmits d’execució de la sentència i que Monte Pego S.A., està posant entrebancs per a l’acompliment de les seues obligacions, el que dilatarà més la solució als problemes dels veïns i les veïnes de Monte Pego.