Adéu a la varietat d’arròs bombó al Parc Natural de la Marjal Pego-Oliva

Tot i les bones expectatives dels primers anys, que van permetre que es guanyara en superfície cultivada de bombó al Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva, les coses s’han torçut i enguany no se segaran les 40 hectàrees cultivades. El problema està, principalment, en la qualitat de la llavor de sembra. L’impulsor del projecte de recuperació de l’arròs bombó a Pego, l’enginyer agrònom i agricultor local, Vicent Dominguis, es confessa «desil·lusionat».

________________

El 2014 s’iniciava el projecte de recuperació de l’arròs bombó al Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva, es feia, entre d’altres coses perquè es tracta d’una varietat autòctona de la marjal de Pego amb unes característiques excepcionals, atès que es tracta d’una varietat molt saborosa i que presenta menys problemes amb el fong de la piriculària que la resta de varietats.

Aquell projecte naix amb la implicació de Pego Natura, la SAT Les Tanques, l’organització agrària ASAJA i la col·laboració de la Diputació d’Alacant, l’IVIA i l’Ajuntament de Pego. Per a l’enginyer agrònom, agricultor local i impulsor de la iniciativa, Vicent Dominguis, «recuperar varietats antigues i locals és un projecte agronòmic molt bonic» i recorda que estem parlant d’una varietat, el bombó, que «va ser molt famosa en el segle passat», el que aporta «una diferenciació a l’hora d’oferir al consumidor un producte únic i especial» i més, apunta quan «hi ha gent que està disposada a pagar un poc més per este tipus de productes».

Els fruits es donaven a conèixer tres anys més tard, el 2016 al palau provincial d’Alacant en una jornada que es va dur a terme al CDT d’Alacant. Entre els objectius del projecte de recuperació de l’arròs bombó estava obtenir llavor certificada una fita que es va aconseguir el 2017 obtenint, amb ella la marca ‘Parcs Naturals’ i l’ingrés en la ‘D.O Arròs de València’.

Este pas és clau perquè «la llavor certificada» informa que l’arròs té una base agronòmica bona per al seu cultiu perquè «és el 99% de la varietat que es vol cultivar, té una bona germinació, està lliure de plagues, de malalties i de llavor de males herbes com el serreig i l’arròs salvatge». A més, la certificació obri la porta a poder optar a les ajudes de la PAC. Explica l’enginyer agrònom, Vicent Dominguis, que aleshores van comptar amb ajuda de la Conselleria d’Agricultura, que va tractar directament amb «l’empresa perquè certificara la llavor de bombó». Una certificació que va córrer a càrrec de Copsemar.

Aquell any, durant la segona i última fase del projecte, es distribuïx gratuïtament llavor certificada entre els huit grups arrossers de la zona i es comercialitzen més de 3.000 quilos d’arròs bombó, obtinguts dels 6.000 quilos de collita en brut ―gra sense pelar— d’eixa primera temporada. Un resultat que indica que «vam començar bé», declara Dominguis.

El projecte ha suposat un esforç important, sobretot ―destaca l’impulsor de la recuperació de l’arròs bombó, Vicent Dominguis—, perquè «pareixia que s’enlairava» després de «donar a conèixer la varietat» amb la presència a molts mitjans de comunicació i també «donant a provar l’arròs», un procés que tot i que no ho parega, apunta Dominguis que «costa molt».


Canvi de cicle

Malauradament, però, tot i les bones expectatives dels primers anys, que van permetre que es guanyara en superfície cultivada de bombó al Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva, les coses van començar a canviar. I el problema ha vingut principalment per la qualitat de la llavor de sembra. Esta ha anat empitjorant. Tant que «l’última llavor certificada que ens van vendre l’any passat no estava en condicions», explica Dominguis.

Això ha provocat que enguany la collita d’arròs bombó, unes 40 hectàrees, es quedarà per segar. Explica l’arrosser pegolí que n’havien sembrat «per a intentar salvar» la varietat i «però ens ha eixit malament». La raó és que «no va germinar bé, van créixer males herbes» als camps on estava el bombó. En van créixer tantes que «se l’han menjat» fent impossible la seua collita. Per això admet Dominguis que «estem desil·lusionats».

L’enginyer agrònom té la sensació que «la recuperació del bombó no va tindre una bona acceptació a la zona arrossera de València» perquè es percebia com a «competència» i no com l’oportunitat que suposa diversificar el producte. Una circumstància que està convençut que ha contribuït a la fallida del bombó perquè enguany no trauran cap benefici econòmic de les 40 hectàrees sembrades de bombó. Això significa que tindran pèrdues perquè el cultiu comporta una sèrie de despeses que no es recuperaran.


El futur de l’arròs bombó al parc natural de la Marjal de Pego-Oliva

«Ens agradaria que açò més avant continuara, però de moment, ho veig complicat», expressa Vicent Dominguis. Perquè si ha sigut un any desastrós per a l’arròs bombó, tampoc és que per al bomba haja estat un èxit. Denuncien AVA-ASAJA i La Unió Llauradora que els costos de producció són de 0,54€ i s’està pagant l’arròs bomba a 0,35€, el que suposa una venda a pèrdues.

Al Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva cal afegir una altra causa que aporta incertesa al futur del cultiu del bombó com és la finalització de la concentració parcel·lària, que en principi es culminarà en unes setmanes. Això suposa, apunta Vicent Dominguis que caldrà estar atents «a vore que passa». Entre les possibilitats que planteja: «que una part de la marjal es torne a abandonar o que els grups s’haguen de reconfigurar». Quan es tanque definitivament esta qüestió, hi haurà «seguretat a la terra d’arròs».

Reitera l’arrosser pegolí la seua desil·lusió per la fi del projecte de recuperació del bombó al Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva. Afegix Vicent Dominguis que «el bomba està clar que a la gran indústria el reclama més perquè és un arròs molt més conegut», el que comporta que es pot continuar cultivant. Això sí, sense perdre de vista el problema que suposa la piriculària perquè «és un arròs prou susceptible» a la infecció d’esta malaltia. La raó és que el fong es desenvolupa sobretot amb humitats elevades (superiors al 90%) i temperatures entre 15 i 28ºC prolongades durant més de 10 hores seguides.

Contràriament al que li passa a la varietat bomba, el bombó no ha aconseguit posicionar-se com a varietat reconeguda i és que de fet, el plec de condicions de la Denominació d’Origen autoritza a la indústria a poder vendre’l com a bomba. Per això Vicent Dominguis defensa el projecte de recuperació del «bombó de Pego, amb segell de qualitat, amb l’aigua neta del riu Bullent». De fet, en este punt, l’enginyer agrònom explica que la Universitat Miguel Hernández va fer unes analítiques els resultats de les quals van deixar «fascinats els investigadors per la netedat del gra en metalls pesants». Característiques que, està convençut Dominguis, permeten «diferenciar-nos amb varietats autòctones». Però també té clar que «si no ho defensem nosaltres», no ho defensarà ningú.


Característiques de la Marjal de Pego-Oliva

La marjal de Pego-Oliva presenta una aigua amb una alta salinitat el que provoca que «no totes les varietats comercials es puguen cultivar» amb èxit. Per això, apunta Dominguis, cal «buscar varietats tolerants» perquè no afecte la producció. L’altra batalla del sector arrosser és «la regulació fitosanitària» perquè és molt restrictiva i no els permet competir amb altres països productors que sí que poden fer-ne ús. Per això demanen «alternatives» que imprimisquen competitivitat al sector.

En este context, al Parc Natural de la Marjal Pego-Oliva desapareix el bombó alhora que s’introduïx la varietat campanar, autoritzada des de 2024. Es tracta d’una «varietat de nova generació per al control de males herbes», és a dir, que incorpora tecnologia ‘provisia’ creada per la multinacional química alemanya BASF. Una varietat que enguany s’ha sembrat en el 85% de la superfície del Parc Natural de l’Albufera de València. A la marjal de Pego també ha estat present esta campanya i «ha funcionat prou bé per al control de serreig i arròs salvatge». El problema que ha presentat, segons ens informa Vicent Dominguis és que «ha eixit a un prou molt baix» a uns 0,31€/kg. Difícil equilibri el del cultiu de l’arròs.