La Serra de l´Almirall carbonitzada
Més de 300 han estat finalment devorades per les flames a la Vall de Gallinera, L´Atzúvia i Vilallonga declarades per la Unió Europea Lloc d´Interés Comunitari. Les flames s´iniciaren dijous a la nit i més de mig centenar de vivendes van haver de ser desallotjades al terme de Vilallonga. Els bombers i l’alcaldessa de La Vall de Gallinera apunten a la possible intencionalitat del foc.
Abans d´entrar a l´Atzúvia ja es pot observar la marca de l´incendi, que dijous per la nit, es va declarar a la Serra de l´Almirall entre els termes de l´Atzúvia, Vall de Gallinera i Vilallonga. Hores després d´haver-se iniciat l´incendi les flames, ajudades pel fort vent que bufava, van adquirir unes dimensions enormes, que tot i situar-se a la part interior de la serra, eren observables des de qualsevol punt de Pego. I com si d´una capsa de mistos es tractara les flames van anar expandint-se i abans de la mitja nit de dijous ja es podien contemplar les dues cares de la serra ardent.
I es que sens dubte, l’element que més va dificultar les tasques dels efectius contra el foc va ser el fort vent de ponent que va propagar el desastre a una velocitat de vertigen. Tant és així que, en algunes zones, s´han cremat els arbustos però s’han salvat els arbres. L´orografia del terreny va ser una altra gran dificultat afegida a les adverses condicions meteorològiques. Les pistes forestals de la zona de la Gallinera són impracticables. De fet, els bombers van haver d’anar fins a la població de Villalonga per a poder actuar.
Finalment, dissabte a primera hora del matí, sobre les 9.00 hores aproximadament, els mitjans d’extinció de la Generalitat i els Consorcis Provincials de Bombers de València i Alacant van donar per controlat l’incendi en la Serra de l´Almirall i Fontanelles després de 36 hores de treball.
Més de 300 hectàrees de matoll i pi han estat arrasades per les flames. De fet, el 97% de l’àrea calcinada és matoll i muntanya baixa i el tres per cent restant són arbres. La pràctica totalitat de la superfície correspon als termes de la Vall de Gallinera, amb un 51%, l’Atzúvia, amb un 48,9%, encara que les flames també van aconseguir el veí municipi de Villalonga, en La Safor, amb un 0,1% de la seua superfície arrasada.
En total van intervenir en l’extinció unes 250 persones entre brigadistes, bombers, pilots, tècnics de la conselleria i forces de seguretat. El sinistre va requerir l’actuació de 20 brigades rurals d’Emergències de la Generalitat, que van utilitzar cinc autobombes dels Consorcis Provincials de Bombers van treballat huit vehicles d’Alacant i quatre de València. A primera hora del matí de divendres es van sumar a l’extinció 18 mitjans aeris, sis Air Tractor i nou helicòpters, dos hidroavions foca de Madrid i un avió del Ministeri de Medi Ambient.
La Serra de l´Almirall és un paratge d´incalculable valor paisatgístic, que inclou al seu interior zones de Lloc d´Interés Comunitari, el que significa que són superfícies que han estat protegides per la Unió Europea. A conseqüència de l´incendi dos d´aquestes zones denominades «Valls de la Marina» i «Serra de la Safor» han estat cremades. Una dada més negativa encara és que aquesta serra es trobava en un procés de recuperació d´incendis anteriors. De fet, la conselleria va iniciar la reforestació a la Vall de Gallinera fa aproximadament cinc anys, ja que les flames ja havien arrasat aquesta zona.
A aquest incendi s´han de sumar els dos focs que al març i a l´agost van afectar el terme de l´Atzúvia a les zones de La Moleta, amb 15 hectàrees i a l´Ombria, amb 10 hectàrees respectivament. A Villalonga, a la comarca de La Safor, es va haver de desallotjar preventivament 56 persones de la urbanització la Llacuna, atés que la proximitat de les vivendes va posar en perill la seua integritat. Afortunadament el ràpid control de les flames va permetre els desallotjats tornar a casa en tres hores. Alguns veïns de diverses cases aïllades a la Vall de Gallinera també van de ser evacuats.
Pel que fa les causes de l´incendi encara estan per determinar, tot i que per l´hora en què es va originar el foc -sobre les 21 hores-, els dos focus localitzats i la zona escarpada han portat els bombers a aventurar-se a insinuar que l’incendi, que ha arrasat més de 300 hectàrees va ser provocat. En aquesta mateixa línia es va pronunciar l’alcaldessa de La Vall de Gallinera -el terme municipal més afectat-, María del Carme Palmer, a l’afirmar que «podria ser intencionat» després d’obtenir, segons va dir, algunes informacions procedents dels efectius que treballen en el control i extinció del foc.
No obstant, el director general d’Interior de la Generalitat, Pedro Hidalgo, va afirmar ahir que el Consell investiga si una tempesta seca va provocar l’incendi a través d’un raig. En aquest sentit, el cap del parc comarcal de bombers de la Marina Alta, Pepe Melinchón va precisar que en la zona no es van localitzar tempestes a l’hora en què es va originar l’incendi.
Per la seua banda, els residents de la Vall de Gallinera ho tenen molt clar: l’incendi va ser intencionat i qui ho va fer buscava crear zones de past per al ramat. Eixa és l’única explicació raonable que troben perquè a la serra de l’Almirall no es pot construir, a l´igual que ocorre en la part arrasada a Forna, perquè és una muntanya de titularitat pública en quasi el 80%.
Abans d´entrar a l´Atzúvia ja es pot observar la marca de l´incendi, que dijous per la nit, es va declarar a la Serra de l´Almirall entre els termes de l´Atzúvia, Vall de Gallinera i Vilallonga. Hores després d´haver-se iniciat l´incendi les flames, ajudades pel fort vent que bufava, van adquirir unes dimensions enormes, que tot i situar-se a la part interior de la serra, eren observables des de qualsevol punt de Pego. I com si d´una capsa de mistos es tractara les flames van anar expandint-se i abans de la mitja nit de dijous ja es podien contemplar les dues cares de la serra ardent.
I es que sens dubte, l’element que més va dificultar les tasques dels efectius contra el foc va ser el fort vent de ponent que va propagar el desastre a una velocitat de vertigen. Tant és així que, en algunes zones, s´han cremat els arbustos però s’han salvat els arbres. L´orografia del terreny va ser una altra gran dificultat afegida a les adverses condicions meteorològiques. Les pistes forestals de la zona de la Gallinera són impracticables. De fet, els bombers van haver d’anar fins a la població de Villalonga per a poder actuar.
Finalment, dissabte a primera hora del matí, sobre les 9.00 hores aproximadament, els mitjans d’extinció de la Generalitat i els Consorcis Provincials de Bombers de València i Alacant van donar per controlat l’incendi en la Serra de l´Almirall i Fontanelles després de 36 hores de treball.
Més de 300 hectàrees de matoll i pi han estat arrasades per les flames. De fet, el 97% de l’àrea calcinada és matoll i muntanya baixa i el tres per cent restant són arbres. La pràctica totalitat de la superfície correspon als termes de la Vall de Gallinera, amb un 51%, l’Atzúvia, amb un 48,9%, encara que les flames també van aconseguir el veí municipi de Villalonga, en La Safor, amb un 0,1% de la seua superfície arrasada.
En total van intervenir en l’extinció unes 250 persones entre brigadistes, bombers, pilots, tècnics de la conselleria i forces de seguretat. El sinistre va requerir l’actuació de 20 brigades rurals d’Emergències de la Generalitat, que van utilitzar cinc autobombes dels Consorcis Provincials de Bombers van treballat huit vehicles d’Alacant i quatre de València. A primera hora del matí de divendres es van sumar a l’extinció 18 mitjans aeris, sis Air Tractor i nou helicòpters, dos hidroavions foca de Madrid i un avió del Ministeri de Medi Ambient.
La Serra de l´Almirall és un paratge d´incalculable valor paisatgístic, que inclou al seu interior zones de Lloc d´Interés Comunitari, el que significa que són superfícies que han estat protegides per la Unió Europea. A conseqüència de l´incendi dos d´aquestes zones denominades «Valls de la Marina» i «Serra de la Safor» han estat cremades. Una dada més negativa encara és que aquesta serra es trobava en un procés de recuperació d´incendis anteriors. De fet, la conselleria va iniciar la reforestació a la Vall de Gallinera fa aproximadament cinc anys, ja que les flames ja havien arrasat aquesta zona.
A aquest incendi s´han de sumar els dos focs que al març i a l´agost van afectar el terme de l´Atzúvia a les zones de La Moleta, amb 15 hectàrees i a l´Ombria, amb 10 hectàrees respectivament. A Villalonga, a la comarca de La Safor, es va haver de desallotjar preventivament 56 persones de la urbanització la Llacuna, atés que la proximitat de les vivendes va posar en perill la seua integritat. Afortunadament el ràpid control de les flames va permetre els desallotjats tornar a casa en tres hores. Alguns veïns de diverses cases aïllades a la Vall de Gallinera també van de ser evacuats.
Pel que fa les causes de l´incendi encara estan per determinar, tot i que per l´hora en què es va originar el foc -sobre les 21 hores-, els dos focus localitzats i la zona escarpada han portat els bombers a aventurar-se a insinuar que l’incendi, que ha arrasat més de 300 hectàrees va ser provocat. En aquesta mateixa línia es va pronunciar l’alcaldessa de La Vall de Gallinera -el terme municipal més afectat-, María del Carme Palmer, a l’afirmar que «podria ser intencionat» després d’obtenir, segons va dir, algunes informacions procedents dels efectius que treballen en el control i extinció del foc.
No obstant, el director general d’Interior de la Generalitat, Pedro Hidalgo, va afirmar ahir que el Consell investiga si una tempesta seca va provocar l’incendi a través d’un raig. En aquest sentit, el cap del parc comarcal de bombers de la Marina Alta, Pepe Melinchón va precisar que en la zona no es van localitzar tempestes a l’hora en què es va originar l’incendi.
Per la seua banda, els residents de la Vall de Gallinera ho tenen molt clar: l’incendi va ser intencionat i qui ho va fer buscava crear zones de past per al ramat. Eixa és l’única explicació raonable que troben perquè a la serra de l’Almirall no es pot construir, a l´igual que ocorre en la part arrasada a Forna, perquè és una muntanya de titularitat pública en quasi el 80%.