La salut mental continua oblidada per Sanitat
Ara són els metges d’aquesta especialitat els que exigeixen recursos a la Conselleria de Sanitat per a poder atendre els malalts. La unitat comarcal denuncia la falta d’inversió de la Conselleria. Psicòlegs i psiquiatres lamenten la «precarietat» del servei i denuncien la seua «sobrecàrrega emocional i física».
Ja fa temps que es va esgotar la paciència dels que pateixen el deficient servei de salut mental que la Conselleria de Sanitat ofereix en la Marina Alta. Ni les denúncies dels usuaris i els seus familiars, ni les dels propis professionals del departament de salut, ni les dels sindicats. Ni tan sols la decidida intervenció en este assumpte de la Síndica de Greuges, Emilia Caballero, pareixen convèncer a la conselleria, el que provoca que la falta de mitjans continue sent una evidència. Ací a Ràdio Pego hem pogut escoltar de primera mà eixes reivindicacions de la mà d’Amadem. Tan la seua treballadora social, Inma Llobell, com el seu president aleshores, Josep Puigcerver, com una de les persones amb malaltia mental, Justi Alemany, venen a posar l’accent en l’oblit que pateix aquest col•lectiu i les mancances associades.
Dilluns, una altra part dels afectats, el propi personal de la Unitat de Salut Mental de la Marina Alta, es va unir per a denunciar una vegada més la situació i exigir de la conselleria que, per fi, pose els mitjans i les infrastructures necessàries.
Fins a 10 professionals d’esta unitat de salut mental subscriuen l’escrit remés dilluns als mitjans de comunicació per a informar els ciutadans que «estem realitzant el nostre treball en clares condicions d’escassetat de recursos, en comparació amb qualsevol àrea sanitària veïna: menys proporció de professionals, la coneguda absència d’Unitat d’Hospitalització Psiquiàtrica en la comarca, absència d’un servei d’urgències de 24 hores en la nostra especialitat; major dispersió dels professionals per falta d’espai amb clares dificultats per a la coordinació i avaluació dels casos; la no substitució de les baixes per malaltia; l’absència d’estructures de teràpia de rehabilitació i de residència previstes en els plans de Salut Mental de la conselleria». La llista de deficiències, com es pot comprovar, és llarga.
Però «menció a banda» mereix una d’elles, segons els professionals. Es tracta de l’absència de la Unitat de Salut Mental Infantil i de l’Adolescent. El comunicat, firmat per psicòlegs, psiquiatres i una infermera, recorda que «fa més d’un any» que se’ns va comunicar l’aprovació del pressupost per part de la Conselleria d’Hisenda per a dotar de personal la dita unitat amb la incorporació de 5 persones. Una promesa que segueix sense fer-se realitat, i el personal de salut mental lamentava ahir «la passivitat de la direcció del nostre hospital, que addueix problemes d’espai i no busca solucions alternatives ni accepta ajudes o recursos municipals».
Els efectes de la falta de recursos per a l’atenció en salut mental preocupa també als professionals. «Davant de tal situació precària, no és difícil entendre que es produisquen deficiències en l’atenció als pacients», com ara «allargament del temps d’espera per a les primeres visites i revisions; augment de les revisions no programades i urgències en detriment del temps que es dedica a les visites programades».
Els propis professionals es consideren també víctimes d’esta falta de recursos, per la qual cosa «és fàcil també entendre la nostra sobrecàrrega emocional i física». Per això, «ens hem volgut manifestar públicament i exigim a la direcció hospitalària que solucione o pal•lie les deficiències en la salut mental comarcal». Els professionals no tenen intenció de parar en la seua reivindicació fins que la Marina Alta puga oferir una atenció digna i equiparable, en quant a recursos es refereix, a la de la resta de comarques.
Dilluns, una altra part dels afectats, el propi personal de la Unitat de Salut Mental de la Marina Alta, es va unir per a denunciar una vegada més la situació i exigir de la conselleria que, per fi, pose els mitjans i les infrastructures necessàries.
Fins a 10 professionals d’esta unitat de salut mental subscriuen l’escrit remés dilluns als mitjans de comunicació per a informar els ciutadans que «estem realitzant el nostre treball en clares condicions d’escassetat de recursos, en comparació amb qualsevol àrea sanitària veïna: menys proporció de professionals, la coneguda absència d’Unitat d’Hospitalització Psiquiàtrica en la comarca, absència d’un servei d’urgències de 24 hores en la nostra especialitat; major dispersió dels professionals per falta d’espai amb clares dificultats per a la coordinació i avaluació dels casos; la no substitució de les baixes per malaltia; l’absència d’estructures de teràpia de rehabilitació i de residència previstes en els plans de Salut Mental de la conselleria». La llista de deficiències, com es pot comprovar, és llarga.
Però «menció a banda» mereix una d’elles, segons els professionals. Es tracta de l’absència de la Unitat de Salut Mental Infantil i de l’Adolescent. El comunicat, firmat per psicòlegs, psiquiatres i una infermera, recorda que «fa més d’un any» que se’ns va comunicar l’aprovació del pressupost per part de la Conselleria d’Hisenda per a dotar de personal la dita unitat amb la incorporació de 5 persones. Una promesa que segueix sense fer-se realitat, i el personal de salut mental lamentava ahir «la passivitat de la direcció del nostre hospital, que addueix problemes d’espai i no busca solucions alternatives ni accepta ajudes o recursos municipals».
Els efectes de la falta de recursos per a l’atenció en salut mental preocupa també als professionals. «Davant de tal situació precària, no és difícil entendre que es produisquen deficiències en l’atenció als pacients», com ara «allargament del temps d’espera per a les primeres visites i revisions; augment de les revisions no programades i urgències en detriment del temps que es dedica a les visites programades».
Els propis professionals es consideren també víctimes d’esta falta de recursos, per la qual cosa «és fàcil també entendre la nostra sobrecàrrega emocional i física». Per això, «ens hem volgut manifestar públicament i exigim a la direcció hospitalària que solucione o pal•lie les deficiències en la salut mental comarcal». Els professionals no tenen intenció de parar en la seua reivindicació fins que la Marina Alta puga oferir una atenció digna i equiparable, en quant a recursos es refereix, a la de la resta de comarques.