Abaixar els estels, conte amb que Elvira Cambrils participa al cicle ‘Escriure el país’

Este cicle, organitzat pel departament de Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant, té com a objectiu reivindicar mitjançant l’escriptura literària, el paisatge, els costums i la cultura de les comarques valencianes. Amb Abaixar els estels l’escriptora pegolina ha volgut «mostrar la situació actual d’un sector de joves de la Marina amb la història de Laura, emprant la ficció del conte».
L’Aula Literària de la UA organitzava a l’octubre una nova edició del cicle ‘Escriure el país’ que té com a objectiu reivindicar mitjançant l’escriptura literària, el paisatge, els costums i la cultura de les nostres comarques. Els autors i les autores convidats escriuen una història en valencià, autobiogràfica o fictícia, i la lligen als assistents a la sessió. El públic té l’opció d’establir una conversa amb l’escriptor/a, atenent als suggeriments que la història els haja suscitat.

Enguany, i com a novetat, l’editorial Onada i el diari Información publicaran una recopilació dels relats del cicle —Abaixar els estels es va publicar ahir mateix a este últim mitjà. Tots els escrits tenen en comú que mostren el país des d’una perspectiva ben singular, la triada per cada autor/a. Els escriptors i escriptores no tenen més limitacions que el màxim de fulls a redactar, sis i que han de parlar de la comarca pròpia.




En l’edició d’enguany, l’escriptora pegolina Elvira Cambrils, va ‘Escriure el país’ ahir, 15 de desembre. Elvira Cambrils, va presentar al cicle Abaixar els estels. Amb este relat «he volgut mostrar la situació actual d’un sector de joves de la Marina amb la història de Laura, emprant la ficció del conte». Una història actual que, efectivament, barreja els concerts d’estiu que tanta energia desprenen per tota la Marina Alta, alhora que ens dibuixa la crua realitat laboral del jovent i els inevitables dubtes que comporten les decisions difícils.




Fidel a la consigna de reflectir en els relats la comarca d’on ve, Elvira Cambrils, ens la servix a les poques línies de començar el conte. Abaixar els estels ens situa a la Marina Alta i a espais molt més coneguts pels pegolins i les pegolines:

«Té tantes ganes de sol! L’arena tova i calenta, el salobre enganxat a la pell i la brisa marina li han dut bells records. El mateix paisatge de sempre, el rostre de Segària i el braç protector de Montgó endinsant-se en el blau, muntanyes que ja hi eren quan ningú no ens imaginava i que hi romandran quan no siguem ni record, diu sa mare. Cada volta que torna a la platja del Riuet té la sensació de retrobament amb la xiqueta que jugava a heroïna en un món de llacunes vora mar, trampolins de brossa i castells habitats per fades rebels. Llebeig ha planat sobre la mar arrissant-la i els esguits frescos de les ones l’han animada a capbussar-se. En traure el cap de l’aigua, la visió de la línia de casetes entre l’arena blanca i el nuvolets de cotó-en-pèl li ha provocat un rampell d’alegria, quina sort que la voràgine especulativa no es poguera fer amb aquest tros de platja!».

946 Visites

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Obligatori *

Hola!!