Europa tanca demà l’acord que pot donar 37,5 milions en ajudes als cítrics
Els ministres europeus d’Agricultura i Pesca tancaran un acord sobre la reforma de l’organització comuna del mercat (OCM) de fruites i hortalisses en el Consell que els reunirà a Luxemburg entre hui i demà. De moment, queden per tancar els dos importants temes de calat polític, el relatiu a les ajudes a la transformació i el referent a la gestió de crisi del sector fresc.
Parlem ara d’agricultura i més en concret de cítrics perquè moltes mirades dels llauradors valencians estan enfocades avui i demà cap a Brusel•les ja que deu tancar-se un acord sobre les fruites i hortalisses. S’espera que la negociació siga llarga i ja s’ha advertit als intèrprets que potser hauran de romandre fins ben entrada la matinada, tot i que fonts de la Comissió asseguren que «s’està al 99% d’un acord».
Estes mateixes fonts van indicar que al Consell s’arribarà amb el 95% dels temes tancats, encara que van advertir que el 5% és el que correspon, precisament, a les ajudes i la gestió de crisi. En tot cas, van apuntar que hi ha una «gran voluntat» per a acordar la reforma d’un sector que representa el 17% de l’activitat agrícola europea, però que a la Comunitat Valenciana ascendeix fins al 50 ó 60%, segons van explicar fonts comunitàries.
El canvi del règim actual al futur, que s’espera que entre en vigor al gener del 2008, haurà de produir-se, a més, sense alterar el pressupost de què disposa el sector actualment: 700 milions d’euros anuals. Per a Espanya van més de 480, dins dels que ja es preveu la inclusió de 37,5 milions anuals per als cítrics. Pel que fa a les ajudes, la discussió se centrarà tant en el fons com en la forma de la idea inicial de la Comissió d’acabar amb les subvencions per a la producció que es destina a la transformació i la instal•lació d’un règim de pagament únic.
Este plantejament ha anat evolucionant, i la comissària d’Agricultura, Mariann Fischer Boel, ja ha dit que està «oberta» a acceptar el període de «transició» que demanen països com Espanya, a condició que haurà de ser «curt» i orientat al fi últim de l’eliminació total. Espanya, per la seua banda, demanda «un període d’adaptació que dure tres o quatre anys» per als productes de «doble ús» , aquells que poden destinar-se al fresc o al transformat, perquè hi haja una ajuda condicionada a una entrega mínima a la indústria.
Amb això vol evitar un doble perjudici: que la indústria es quede sense gènere per a transformar pel fet que els productors ja no rebran ajudes per a això i que es produisca una caiguda de preus en el sector fresc per l’augment de fruites i hortalisses en circulació.
En el sector del fresc, la discussió se centra en la negativa de la Comissió a què la gestió de crisi es financie amb altres recursos que no siguen els fons operatius de les organitzacions de productors (OP), a pesar de les intencions de països com Espanya perquè es cree una línia pressupostària ad hoc. Brussel•les es va despenjar la setmana passada amb una nova proposta: cofinançar al 50% els interessos que generen els crèdits que demanen els productors de fruites i hortalisses per a fer front a situacions de crisi.
Encara que la Comissió «encara ha de desenvolupar» esta idea, fonts espanyoles van opinar que «suposa una millora de la gestió de crisi, perquè amb el pagament del 50% de les amortitzacions i els interessos s’augmenta l’aportació comunitària» . També s’ha produït una variació respecte a l’obligació que volia imposar Brussel•les perquè el 20% dels fons operatius es destinara a accions mediambientals. Finalment, pareix que esta proposta serà optativa i es podrà triar entre ella o el compliment de només dos accions mediambientals.
Estes mateixes fonts van indicar que al Consell s’arribarà amb el 95% dels temes tancats, encara que van advertir que el 5% és el que correspon, precisament, a les ajudes i la gestió de crisi. En tot cas, van apuntar que hi ha una «gran voluntat» per a acordar la reforma d’un sector que representa el 17% de l’activitat agrícola europea, però que a la Comunitat Valenciana ascendeix fins al 50 ó 60%, segons van explicar fonts comunitàries.
El canvi del règim actual al futur, que s’espera que entre en vigor al gener del 2008, haurà de produir-se, a més, sense alterar el pressupost de què disposa el sector actualment: 700 milions d’euros anuals. Per a Espanya van més de 480, dins dels que ja es preveu la inclusió de 37,5 milions anuals per als cítrics. Pel que fa a les ajudes, la discussió se centrarà tant en el fons com en la forma de la idea inicial de la Comissió d’acabar amb les subvencions per a la producció que es destina a la transformació i la instal•lació d’un règim de pagament únic.
Este plantejament ha anat evolucionant, i la comissària d’Agricultura, Mariann Fischer Boel, ja ha dit que està «oberta» a acceptar el període de «transició» que demanen països com Espanya, a condició que haurà de ser «curt» i orientat al fi últim de l’eliminació total. Espanya, per la seua banda, demanda «un període d’adaptació que dure tres o quatre anys» per als productes de «doble ús» , aquells que poden destinar-se al fresc o al transformat, perquè hi haja una ajuda condicionada a una entrega mínima a la indústria.
Amb això vol evitar un doble perjudici: que la indústria es quede sense gènere per a transformar pel fet que els productors ja no rebran ajudes per a això i que es produisca una caiguda de preus en el sector fresc per l’augment de fruites i hortalisses en circulació.
En el sector del fresc, la discussió se centra en la negativa de la Comissió a què la gestió de crisi es financie amb altres recursos que no siguen els fons operatius de les organitzacions de productors (OP), a pesar de les intencions de països com Espanya perquè es cree una línia pressupostària ad hoc. Brussel•les es va despenjar la setmana passada amb una nova proposta: cofinançar al 50% els interessos que generen els crèdits que demanen els productors de fruites i hortalisses per a fer front a situacions de crisi.
Encara que la Comissió «encara ha de desenvolupar» esta idea, fonts espanyoles van opinar que «suposa una millora de la gestió de crisi, perquè amb el pagament del 50% de les amortitzacions i els interessos s’augmenta l’aportació comunitària» . També s’ha produït una variació respecte a l’obligació que volia imposar Brussel•les perquè el 20% dels fons operatius es destinara a accions mediambientals. Finalment, pareix que esta proposta serà optativa i es podrà triar entre ella o el compliment de només dos accions mediambientals.