El moviment ‘#novullpagar’ no s’acaba d’establir al País Valencià

Esquerra Marina Alta i Safor protestaven diumenge, 20 de maig, al peatge de Pego-Oliva per a reivindicar “que ja hem pagat prou per utilitzar unes carreteres ja amortitzades”.
Laura Ballester a Levante-EMV ha fet repàs per la història dels peatges a l’Estat espanyol. Afirma la periodista en el seu article que “el moviment antipeatge forjat a Catalunya ‘#novullpagar’, és hereu de la guerra dels peatges dels anys 90”. Malauradament, però, té un “escàs eco a la Comunitat Valenciana, malgrat que en el 40% de les carreteres estatals valencianes ja es paga peatge (a Catalunya és el 60%)”.

L’article al que fem esment explica que “Les primeres autopistes de pagament espanyoles es van construir en la façana mediterrània, segons la recomanació que va fer el Banc Mundial en 1962 en el seu informe ‘El desenvolupament econòmic d’Espanya’: “L’única carretera important de nova construcció que seria necessària en un futur immediat és l’autopista de Llevant, al llarg de la costa del Mediterrani, des de la frontera francesa fins a Múrcia”, recorda el catedràtic d’Economia aplicada, Germà Bel, en el seu llibre ‘Espanya, capital París’. I així es va fer. El Govern franquista va adjudicar entre 1967 i 1975 a 11 concessionàries 17 trams d’autopistes, en aplicació del Programa d’Autopistes Nacionals Espanyoles (PANE) de 1967.”

En el procés de construcció, “el 23 de juliol de 1971 i el 21 de desembre de 1972 la societat Aumar (Autopistes del Mare Nostrum) va aconseguir la concessió dels trams Salou (Tarragona)-València i València-Alacant per un termini de 27 anys (fins a 1998). El contracte encara continua i seguirà vigent fins al 2019 (així s’aconseguiran 48 anys de concessió), gràcies a tres pròrrogues que Aumar va pactar successivament amb Governs de la UCD (en 1981-1982 una pròrroga de 6 i 4 anys més, fins al 2004), del PSOE (en 1986 una pròrroga per dos anys més fins al 2006) i del PP (en 1997 per 13 anys més, fins al 2019). Les renegociacions sempre s’han aprofitat per a reduir les tarifes a canvi de millorar i comprendre més trams i ampliar els anys de concessió (que ara poden estendre’s fins als 75 anys, després d’un canvi legal del PP en 1997).”, continua relatant Laura Ballester.

“L’últim de la vintena d’intents per a revertir esta decisió el protagonitzava fa una setmana el grup parlamentari d’EU en les Corts, la diputada del qual, Marina Albiol, reivindicava el rescat del peatge de l’AP-7. La iniciativa només va ser secundada pels diputats de Compromís, que han sigut una gota malaia durant anys en esta reivindicació, ja que el PSPV es va abstindre i el PP va votar en contra”, informa l’article.

En esta línia, asseguren des d’ERPV que “des de l’any 2000, els diputats/des d’Esquerra Republicana, han presentat iniciatives parlamentàries al Congrés dels diputats, per a alliberar l’AP7 […] que els diferents governs de PP i PSOE han ignorat”.

Diumenge passat, 20 de maig, #novullpagar havia convocat una jornada de reivindicació global a la que, a la Marina Alta i a la Safor es va sumar Esquerra Republicana. Els presidents de les dos comarques van acudir al peatge de l’AP-7 a l’eixida de Pego-Oliva per a reivindicar “que ja hem pagat prou per utilitzar unes carreteres ja amortitzades”. Afirmen que es tracta d’una “sagnia econòmica contra la població” de l’eix mediterrani perquè, asseguren, “no s’aplica en les autopistes de la resta de l’estat, unes autopistes que, a més, per la poca circulació que tenen, són un objecte de luxe en gran part del seu traçat i que han estat en gran part pagades amb els diners que l’Estat espanyol ens espolia als ciutadans del País Valencià, Catalunya i les Illes Balears”.

673 Visites

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Obligatori *

Hola!!