El gasoducte de les Balears creuaran les últimes dunes verges de les Marines
Enagás canvia el traçat per a no danyar la pinada de dunes fixes i assegura que restaurarà la zona després de les obres. En la parcel•la es conserven els únics 150 metres de cordó dunar que actualment existeixen a les platges de Dénia.
Dels quasi 16 quilòmetres de longitud del litoral nord de Dénia, l’empresa Enagás ha anat a triar els únics 150 metres que es conserven de paisatge dunar per a ubicar el punt de partida del gasoducte a les illes Balears. La mercantil, no obstant, ha atès els suggeriments municipals introduint un canvi de traçat que permetrà que les obres no afecten finalment la pinada protegida que s’ubica junt amb les dunes. Així mateix, Enagás es compromet a regenerar el cordó dunar allí on les obres puguen afectar-li. El projecte ha rebut fa poc vist-i-plau tècnic del Ministeri de Medi Ambient, per mitjà de l’emissió d’un informe favorable d’impacte ambiental.
Al desembre del 2005, després de ser consultat pel ministeri, l’Ajuntament de Dénia li va remetre tres informes sobre el projecte, que suposaven també donar el vist-i-plau, però condicionat. L’informe municipal de Medi Ambient advertia que el projecte havia de descartar qualsevol afecció a la zona humida protegida de la desembocadura del Racons. I que la parcel•la que, allí mateix, inclou la mencionada pinada i les dunes, no podia veure’s afectada.
L’informe d’impacte elaborat pel ministeri conté la resposta d’Enagás a la petició municipal. «En cap cas es veurà afectada la pinada», assegura la mercantil, encara que el seu projecte manté el traçat per la dita parcel•la de primera línia de platja, que està catalogada pel consistori amb la figura de la protecció integral. L’empresa afegeix, no obstant, que «es procedirà a restaurar les comunitats herbàcies de duna» que es vegen afectades per les obres.
Enagás ha triat este punt de partida per al tram marí del gasoducte després de descartar altres tres possibles a la Safor. Els de Terranova i Aigua Blanca perquè travessaven el LIC Dunes de la Safor; i el de la platja de Piles perquè suposava un traçat 10 quilòmetres superior al de Dénia, «el que implica un major tram submarí, un termini d’execució superior i un increment en les afeccions temporals d’obra».
Una altra qüestió és la inquietud que el projecte ha alçat entre el sector pesquer que veu que la futura infraestructura afectarà, no només la pradera de posidònia, sinó també les espècies pesqueres que habiten la zona com per exemple la famosa gamba roja. Qüestió que, de fet, reflecteix l’informe del ministeri.
Al desembre del 2005, després de ser consultat pel ministeri, l’Ajuntament de Dénia li va remetre tres informes sobre el projecte, que suposaven també donar el vist-i-plau, però condicionat. L’informe municipal de Medi Ambient advertia que el projecte havia de descartar qualsevol afecció a la zona humida protegida de la desembocadura del Racons. I que la parcel•la que, allí mateix, inclou la mencionada pinada i les dunes, no podia veure’s afectada.
L’informe d’impacte elaborat pel ministeri conté la resposta d’Enagás a la petició municipal. «En cap cas es veurà afectada la pinada», assegura la mercantil, encara que el seu projecte manté el traçat per la dita parcel•la de primera línia de platja, que està catalogada pel consistori amb la figura de la protecció integral. L’empresa afegeix, no obstant, que «es procedirà a restaurar les comunitats herbàcies de duna» que es vegen afectades per les obres.
Enagás ha triat este punt de partida per al tram marí del gasoducte després de descartar altres tres possibles a la Safor. Els de Terranova i Aigua Blanca perquè travessaven el LIC Dunes de la Safor; i el de la platja de Piles perquè suposava un traçat 10 quilòmetres superior al de Dénia, «el que implica un major tram submarí, un termini d’execució superior i un increment en les afeccions temporals d’obra».
Una altra qüestió és la inquietud que el projecte ha alçat entre el sector pesquer que veu que la futura infraestructura afectarà, no només la pradera de posidònia, sinó també les espècies pesqueres que habiten la zona com per exemple la famosa gamba roja. Qüestió que, de fet, reflecteix l’informe del ministeri.