El Partit Popular de Pego no aconseguix sumar PSPV i Compromís a la seua moció sobre Ceuta
El text va ser presentat d’urgència al ple municipal per la vigència de l’assumpte i el partit socialista va votar a favor del seu debat en seu plenària. No obstant, la moció dels populars «en defensa de la sobirania espanyola de Ceuta i Melilla i per exigir que el govern d’Espanya adopte mesures extraordinàries davant els greus esdeveniments que han tingut lloc a Ceuta» no va obtenir els vots necessaris per a ser aprovada.
_________________
La situació de Ceuta continua en el focus d’atenció mediàtica, política i judicial. 
A Pego, el passat dijous 3 de setembre, el Partit Popular va presentar a la sessió plenària ordinària una moció d’urgència amb la intenció que la corporació municipal es posicionara a favor de la sobirania espanyola de les dos ciutats autònomes: Ceuta i Melilla. També per a «exigir que el govern d’Espanya adopte mesures extraordinàries» davant els fets ocorreguts a finals d’agost.
La moció es va presentar d’urgència perquè, explicava el portaveu popular que «no tindria sentit deixar passar un mes per a presentar la moció», sobretot tenint en compte que el dia anterior s’havia celebrat el dia de Ceuta i s’havia realitzat una concentració en el mateix sentit que la moció. El ple, amb els vots a favor dels populars i dels socialistes incloïa la moció per al seu debat. Compromís vota en contra de la seua inclusió.
El text, que va ser llegit per Ferran González, exposa que «davant la magnitud dels esdeveniments que han tingut lloc a Ceuta, amb una entrada il·legal i massiva de persones, es requereix una resposta extraordinària per part del Govern d’Espanya«.
Seguix apuntant que «cal actuar per a recuperar la normalitat, la seguretat i l’ordre públic de tota la població de Ceuta». Assenyala el text que «la integritat territorial, els drets i llibertats de tots els espanyols no són negociables» i recorda que «Ceuta i Melilla són una part inseparable d’Espanya, de la nostra història, del nostre present i del nostre futur. Per tant, s’ha de situar per damunt de qualsevol diferència política la integritat d’Espanya, requerint responsabilitat política, determinació i unitat».
Per totes aquestes raons, el Partit Popular proposava al Ple de Pego els següents nou acords:
«1r– [El ple de Pego] Expressa el seu ferm suport, solidaritat i proximitat a la Ciutat Autònoma de Ceuta, les seues institucions i tot el seu poble davant els greus esdeveniments que han tingut lloc.
2n- Reconèixer la pertinença infranquejable de Ceuta a Espanya, basada en la història del dret i el nostre ordre constitucional.
3r- Instar el Govern d’Espanya a desplegar els recursos extraordinaris necessaris, fins que es recupere la normalitat, la seguretat, l’ordre públic, els drets fonamentals i constitucionals del poble de Ceuta.
4t- Instar el Govern d’Espanya a procedir immediatament a la identificació de totes les persones que van entrar irregularment en territori espanyol a través de Ceuta durant aquests esdeveniments i promoure el retorn efectiu al seu país.
5é- Expressar el reconeixement a les institucions de Ceuta i agrair la faena dels serveis públics: especialment a la Policia Nacional i Local, a la Guàrdia Civil, a l’exèrcit i als serveis d’emergència que han treballat per protegir als espanyols a Ceuta.
6é- Instar el Govern d’Espanya a exercir el control de les nostres fronteres i garantir la seguretat dels espanyols en matèria d’immigració.
7é- Instar al Govern d’Espanya a exigir que el Regne del Marroc complisca amb les seues obligacions de cooperar amb Espanya en el control de la frontera, la lluita contra la immigració il·legal i la readmissió dels seus nacionals.
8é- Declarar que Ceuta i Melilla són ciutats que constitueixen una part inseparable d’Espanya, i que la seua defensa constitueix una responsabilitat del Govern d’Espanya.
9é- Transmetre aquests acords al President del Govern d’Espanya, al Ministeri de l’Interior, al Ministeri d’Afers Exteriors, a la Unió Europea i Cooperació, al Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migració, a les Presidències del Congrés de Diputats i al Senat i a la Presidència de la Ciutat Autònoma de Ceuta, i a la Junta de Govern de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies.»
Compromís demanava un minut de silenci abans d’abordar la qüestió per recordar «les 141 persones mortes» durant el fets que motivaven la moció, durant l’entrada massiva a Ceuta. Una petició a la que accedia l’alcalde.
Passat el minut de silenci, Víctor Climent, afirmava que per a Compromís «esta proposta no servix per a solucionar el problema, no només per l’enfocament que es dona, sinó perquè no aporta cap solució». Com a imatge del que consideren de la moció descrivia que «és com rascar entre el fem del que ha passat allí per a atacar a Sánchez. Rascar en el patiment de la gent de Ceuta«, un extrem que considera Climent «de mal gust».
Per al portaveu de Compromís el que es va viure a Ceuta és «una tragèdia humanitària que ha sofert la gent que, enganyada, creua la frontera i que la gent de Ceuta està patint-la hui». D’altra banda, afirma Víctor Climent que la sobirania de Ceuta està «més que reconeguda internacionalment» i, per tant, no està en dubte. Tot i que reconeix que la defensa d’eixa sobirania, que és inqüestionable, «és el taló d’Aquil·les que aprofita Marroc». Per això, preguntava directament que hagués fet el Partit Popular en esta situació i es plantejava si «haguéreu utilitzat la força contra eixa gent, n’hagueren mort molts més, n’hagueren entrat menys?».
Trobava a faltar Compromís un recordatori, un reconeixement per a «la població ceutí, les ONG que han col·laborat» perquè, apuntava el seu portaveu que «el problema que hi ha a Ceuta és hi ha moltíssima gent malvivint pels carrers i això no és bo per a ningú, ni per a la vista, ni pel sentiment de seguretat, ni per a la salut pública». Aposten per solucionar la crisi amb «una resposta humanitària, acompanyant a les víctimes, sobretot als xiquets; resposta diplomàtica contundent contra Marroc; i ajudar a superar la crisi de la població de Ceuta amb recursos econòmics, humans i de tota classe». Per això votaven en contra de la moció proposada pel PP.
El Partit Socialista en primer lloc manifestava el seu «suport inqüestionable al poble de Ceuta». Ho reiterava per deixar-ho meridianament clar i que no es poguera malinterpretar la seua posició el portaveu socialista Raül Tamarit, expressant «tot el nostre suport, solidaritat i estima al poble de Ceuta, a les seues institucions i a totes les persones que patint aquesta situació».
Acte seguit, Tamarit, assevera que «Ceuta i Melilla són Espanya», al que afegix que «la seua seguretat, els drets de la seua ciutadania i la integritat territorial del nostre país, no estan en discussió». A més, els socialistes expressen el seu «reconeixement a la faena de la Policia Nacional, la Guàrdia Civil, les forces armades, els serveis d’emergència, les ONG i tots els professionals que treballen per recuperar la normalitat».
«Compartim objectius però no la instrumentalització», afirma el portaveu socialista i detalla que «el nostre desacord és amb la forma en que s’ha conduït i polititzat aquesta qüestió». Fa referència Raül Tamarit en este punt a les concentracions proposades per la Federació Espanyola de Municipis i Províncies, que se suposaven neutres ideològicament i on, «la solidaritat amb Ceuta va acabar barrejada amb consignes i atacs contra el Govern d’Espanya». Reconeix Tamarit que el que necessita Ceuta és «unitat institucional, no una guerra de sigles». Per això mateix, afirma que «els insults no són solidaritat».
Critica el portaveu socialista «la doble vara de mesurar del PP» en presentar una moció que demana que es «pronuncien sobre qüestions que corresponen a altres administracions: immigració, fronteres, seguretat i relacions amb el Marroc», un criteri que sol·licita Raül Tamarit que «s’aplique sempre, no només quan mana el PSOE», referint-se a les explicacions que es podrien demanar a la Generalitat o a la Diputació d’Alacant.
Aposta el PSPV de Pego que la solidaritat amb Ceuta s’ha de vore reflectida també amb l’acolliment als menors no acompanyats. A més, reafirmen que «la bandera espanyola és de tots» i critica que alguns partits polítics que la vullguen apropiar. Tot això per a explicar que, estan amb Ceuta, però que està en contra de l’enfocament de la moció presentada pel PP.
«En esta moció, davant la situació que tenim al nostre país, el que volem expressar és que els espanyols, la seguretat i la seua convivència, va per davant», deixava clar Ferran González en un segon torn de paraula. Afegia que la gent que «vinga que ens respecten a nosaltres, que s’integren, que treballen. Ens dona igual la religió, la raça, ideologia política, ens dona igual, però primer els que vinguen ací ens han de respectar».
Acusava a Compromís de fer «un discurs allunyat de la realitat» i afirmava que en la moció sí que es demanen responsabilitats al Marroc, una demanda que hauria de fer el Govern d’Espanya, apunta González. Discrepa en la petició d’una «resposta diplomàtica» perquè «t’acaben de dir que volen furtar-te tres territoris d’Espanya: Canàries, Ceuta i Melilla».
Agraïa el portaveu popular al PSPV haver acceptat que es debatera la moció. Afegia que el PP de Pego amb la presentació d’esta moció «no ha volgut polititzar en cap moment» l’assumpte. Defensava Ferran González que «l’únic que ha volgut polititzar ha sigut l’esquerra. El PSOE ha volgut polititzar desmarcant-se i veient atacat al seu líder», denunciava González.
Condemna «tots els delictes d’odi, violència i insults que es puguen fer a qui siga, vinguen d’on vinguen», el portaveu del PP. Ferran González, sobre els menors no acompanyats, afirmava que «els menors són responsabilitat dels seus pares i, per defecte, del govern del seu país, per tant de Marroc». Al respecte es preguntava el popular que, si regne alauí vol «organitzar un mundial de futbol amb nosaltres i no sap fer-se compte dels seus menors», potser no siga el més idoni, suggeria González.
L’alcalde aclaria que l’Ajuntament va rebre un suggeriment del PP, no de la FEMP, per a adherir-se a la concentració a favor de Ceuta. Enrique Moll recorda que va ser durant 12 anys portaveu o substitut de portaveu a la FVMP i, explicava que «mai s’ha presentat una moció, una concentració o una acció que no estiguera consensuada entre tots els partits», una circumstància que no es donava en esta ocasió.
La crisi de Ceuta arran de l’entrada massiva de persones migrants, la considera l’alcalde «una qüestió d’Estat». Alhora, Enrique Moll exposava que la responsabilitat és múltiple i especificava que «hi ha responsabilitat d’Europa, que la que té el control de les fronteres; del Govern espanyol i de l’oposició». Per tot això, considera Moll que cap institució ha estat a l’altura.
En parlar de solidaritat, a la que fa referència la moció, l’alcalde de Pego plantejava que «si hi ha 1.300 menors a Ceuta, quants li’n toquen a la Comunitat, 100?» i posava en dubte l’argumentari del president de la Generalitat al respecte de no acceptar el seu acolliment. Feia el paral·lelisme d’estos menors migrants amb els xiquets i les xiquetes que «l’any 46, l’any 42, l’any 40, arribaven a Mèxic en vaixell sense pares ni ningú que els representara». Afegia una altra imatge, la del seu avi que «el 1912 se’n va anar als Estats Units perquè va entrar la fil·loxera es va quedar sense faena» i se’n va haver d’anar. I encara una altra, la dels homes (principalment) que als anys 60 van immigrar a França, Alemany i Suïssa a treballar i van poder comprar-se una casa, entre d’altres.
Afirma Enrique Moll que «Pego es va modernitzar i va ser el primer poble que va tindre llum al carrer i aigua potable i clavegueram gràcies a la gent que va emigrar a principis de segle XX perquè van vindre amb idees noves». Acusava de la culpa de la immigració actual «als països del primer món» i informava que «Espanya és el quart país d’entrada d’immigració» a Europa. «Primer està Itàlia, segon està Grècia i tercer els països balcànics».
La moció no va eixir endavant perquè va rebre cinc vots a favor, dels regidors i les regidores del PP i 12 vots en contra, 8 del PSPV i 4 de Compromís.