“Viatge amb veu”, de Carles Siscar, es presenta a Pego
El primer poemari d’aquest pegolí es presenta aquesta vesprada a les 8 a la Casa de Cultura després de guanyar el premi ‘25 d’Abrilde poesia Vila de Benissa’ en l’edició de 2007. Tomàs Llopis serà l’encarregat d’apropar l’auditori a l’interior dels versos de Carles Siscar que assegura que escriure és una necessitat, com per a altres respirar.
Aquesta és una petitíssima mostra del que conté “Viatge amb veu” el poemari guardonat amb el ‘25 d’abril de poesia Vila de Benissa’ de 2007, obra del pegolí Carles Siscar, un creuer circular que comença amb les veus com “un intent d’expressar coses” i acaba amb les veus, amb un agraïment cap a elles. I entre mig Siscar ens mostra paisatges de la marina, paisatges interiors i experiències aportades durant un viatge familiar a Alemanya. Viatges que els pegolins i les pegolines podran conèixer aquesta vesprada a les 8 a la Casa de Cultura de la veu del presentador de l’obra, en aquesta ocasió la de l’escriptor i catedràtic de filologia a l’IES Enric Valor, Tomàs Llopis.
“Viatge amb veu” és l’òpera prima d’aquest autor que era, fins fa poc, anònim per al gran públic. Una persona que assegura que “necessita” escriure, perquè aquest acte és com respirar per a qualsevol dels mortals.
La major part del procés de creació d’aquest primer poemari públic només ha necessitat d’un estiu. Amb els dies que va passar assegut a la platja Siscar va aconseguit plasmar en els seus versos allò que ha fet encisar el jurat del ‘25 d’abril de poesia vila de Benissa’. Haver guanyat aquest premi l’honora moltíssim i confessa estar “encantat però torbat” per l’impacte que significa perdre l’anonimat.
“A tots ens costa despullar-nos davant persones desconegudes -afirma l’autor- perquè deixar llegir poemes que parlen dels teus viatges interiors és un poc això, mostrar a d’altres part de tu mateix, tot i que la interpretació de cadascú siga distinta i personal”. Aquesta és, per tant, “una nova vessant, perquè el que fas té interès per a d’altres”. El que és ben cert és que Carles Siscar, amb o sense premi, continua escribint.
“Viatge amb veu” és l’òpera prima d’aquest autor que era, fins fa poc, anònim per al gran públic. Una persona que assegura que “necessita” escriure, perquè aquest acte és com respirar per a qualsevol dels mortals.
La major part del procés de creació d’aquest primer poemari públic només ha necessitat d’un estiu. Amb els dies que va passar assegut a la platja Siscar va aconseguit plasmar en els seus versos allò que ha fet encisar el jurat del ‘25 d’abril de poesia vila de Benissa’. Haver guanyat aquest premi l’honora moltíssim i confessa estar “encantat però torbat” per l’impacte que significa perdre l’anonimat.
“A tots ens costa despullar-nos davant persones desconegudes -afirma l’autor- perquè deixar llegir poemes que parlen dels teus viatges interiors és un poc això, mostrar a d’altres part de tu mateix, tot i que la interpretació de cadascú siga distinta i personal”. Aquesta és, per tant, “una nova vessant, perquè el que fas té interès per a d’altres”. El que és ben cert és que Carles Siscar, amb o sense premi, continua escribint.