Revisió de la sentència de la marjal en el tribunal suprem

El fiscal i el Consell demanen al TS que Pascual complisca la pena i Pego pague la indemnització. El consistori al•lega per a eximir la seua responsabilitat que l’exalcalde va actuar en el paratge en «benefici propi». Els acusats presenten més proves després d’esgrimir indefensió en la vista de l’Audiència d´Alacant.

El Ministeri Fiscal va sol•licitar ahir al tribunal de la Sala Penal del Tribunal Suprem que confirme la sentència de l’Audiència Provincial d’Alacant que va condemnar al gener del 2004 a l’exalcalde de Pego, Carlos Pascual a sis anys de presó i a altres tants d’inhabilitació per diversos delictes com a conseqüència d’actuacions realitzades en el parc natural de la Marjal de Pego-oliva entre 1996 i 1998. A més, la sentència condemnava a tres anys de presó l’exregidor d’Agricultura, José Orihuel. El representant de la Generalitat Valenciana, personat en la causa com a acusació particular, va subscriure la mateixa tesi que el Fiscal.

La Sala Penal de l’alt tribunal va celebrar ahir la vista pública dels recursos de cassació presentats pels dos condemnats contra la sentència dictada per l’Audiència alacantina, així com dels altres dos recursos plantejats per l’Ajuntament de Pego i la Comunitat de Regants de les Terres d’Arrossars de Pego que van ser condemnats en la mateixa decisió judicial al pagament d’1,2 milions d’euros a la Generalitat com a responsables civils subsidiaris pels fets jutjats.

El tribunal, presidit pel magistrat Enrique Granados i integrat pels magistrats Martín Pallín i Martínez Arrieta, després de dos hores d’intervencions de les parts, va declarar la sessió vista per a sentència. Fonts judicials van dir a este periòdic que la decisió dels jutges «no es coneixerà abans de sis o huit setmanes donada l’extensió dels arguments en què se sustenta el recurs de les dos persones condemnades».

La defensa, a càrrec del lletrat alacantí Eduardo Ferreiro, va realitzar un extens i detallat al•legat durant quasi una hora fins al punt que el president del tribunal li va pregar que abreviara i resumira els seus arguments. Ferreiro, després de denunciar el que va considerar irregularitats per «indefensió» durant el judici davant de l’Audiència d’Alacant, va pretendre presentar nous documents probatoris, a la qual cosa es va oposar el fiscal i va rebutjar el tribunal.

La línia de la defensa de Pascual i Orihuel va sostindre que les actuacions d’ambdós «mai van pretendre danyar el parc, sinó recuperar el cultiu d’arròs en la zona». El lletrat Ferreiro va assegurar en un altre moment de la seua intervenció: «els meus defesos en cap moment van entendre que amb les seues actuacions estaven danyant el parc, les seues instal•lacions i el seu ecosistema», per la qual cosa va sol•licitar la seua absolució.

Entre altres qüestions este lletrat va esgrimir que els acords plenaris de l’Ajuntament de Pego «mai van ser recorreguts per la Generalitat», que en l’incident amb el director del parc, Vicente Urios, al març de 1997, l’exalcalde «es va limitar a posar-se davant del seu cotxe per a sol•licitar-li un document que prèviament li havia entregat un agricultor» així com que el tribunal valorara el fet que l’Audiència no va tindre en compte el projecte del Pla d’Ordenació de Recursos Naturals del parc protegit.

Per la seua banda, el defensor de l’Ajuntament, el lletrat valencià Bernardo del Roser, va realitzar un al•legat clar i concís orientat a eximir al municipi i a tots els pegolins de la condemna basant-se en diferents interpretacions del concepte de la responsabilitat civil subsidiària i a la pròpia actuació de l’exalcalde i exregidor «segons queda reflectida en la pròpia sentència condemnatòria».

Del Rosal va sostindre la tesi que els acusats van actuar sent càrrecs municipals «però per a cometre actuacions en benefici propi o de tercers», la qual cosa per a este lletrat «està al marge de la responsabilitat de l’ajuntament». «Hi ha una situació paradoxal: les decisions d’estes persones jutjades van ocasionar gastos del municipi i ara es condemna també a les arques públiques al pagament de la responsabilitat subsidiària», va concloure alhora que demanava l’absolució del pagament d’1,2 milions d’euros.

Per la seua banda la lletrada defensora del recurs dels regants, amb profusió de dades tècniques i basant-se en informes que l’Audiència d’Alacant «no va tindre en compte», també va reclamar que el tribunal absolguera a este col•lectiu.

El representant de la Generalitat, l’advocat Fernando Barrachina, es va alinear amb la tesi del fiscal respecte als dos condemnats i es va mostrar en contra d’eximir a l’Ajuntament de Pego i a la Comunitat de Regants del pagament de la quantitat d’1,2 milions d’euros a què li va condemnar l’Audiència d’Alacant.
15 Visites

Deixa un comentari