L’alcalde Barrachina tindrà un carrer amb el seu nom a Pego
Ho aprovava avui el plenari municipal, amb els vots en contra del PP. Per unanimitat s’aprovaven la resta del punts de la sessió extraordinària celebrada aquest matí, els projectes per al Pla Provincial d’Obres i Serveis 2012; l’adhesió al conveni marc entre Generalitat i Ecovidrio i l’adaptació dels estatuts de la MACMA.
La sessió plenària extraordinària d’avui ha estat tranquil•la i ràpida, amb la majoria de punts aprovats per unanimitat. Així era en el cas del primer punt relatiu a l’aprovació del Pla Provincial de Cooperació a les Obres i Serveis de Competència Municipal 2012 i les previsions per a 2015 que contempla l’execució de millora d’infrastructures d’aigua potable i reasfaltat de diversos carrers al casc urbà. El pressupost del contracte ascendeix a 259.666’33 euros, sol•licitant una subvenció dels 65% del cost que es tradueix en 168.783,11 euros. La quantitat restant, 90.893’22 euros, el 35% de l’obra, serien aportats per l’Ajuntament de Pego, comprometent-se aquest, no obstant, a pagar la totalitat de l’execució si no fos aprovada dita subvenció provincial. Pel que fa a la previsió del 2015, l’Ajuntament de Pego presentava un projecte de reforma de l’edifici del mateix ajuntament.
El portaveu del Bloc, Àngel Sendra manifestava que “la demanda que es fa és la normal, la revisió de la xarxa d’aigua potable dels carrers, en el que estem molt d’acord en què es revise”, valorant també molt positivament “el canvi de canonades que està fent-se”. Apuntant també al reasfaltat de carrers i la futura reforma de l’edifici de l’Ajuntament, ja que comentava, “esta infrastructura va necessitant una renovació, ja per la incorporació de noves tecnologies que fa que hages de tirar un nou cablejat, com pels despatxos que toca anar ampliant i reestructurant”.
Andreu Dominguis, portaveu del PSPV declarava que “en la mateixa línia que hem seguit portant en els últims anys de renovar les canonades d’aigua que estan ja, en part, un poc obsoletes, malgrat estan donant un bon rendiment i un bon funcionament, continuen havent moltes fugues i moltes pèrdues d’aigua. Aleshores s’intenta […] tot els anys […] anar renovant tota la xarxa d’aigua potable i al mateix temps, com és evident, s’ha de reparar el ferm de les calçades al mateix temps que es meneja el terreny per a canviar les canonades”. Apuntava Dominguis que esta renovació “haurà de continuar en el temps fins que enganxe en els nous PAIs i es deixe tota la xarxa nova”. Explicava el portaveu socialista que “la problemàtica està sorgint ja en molts pobles per haver deixat aquesta qüestió de costat”, ja que algun d’eixos pobles tenen unes pèrdues d’aigua per fuites del 60 ó 70%, el que “no és sostenible per a uns usuaris que han de pagar”. A Pego, informava el regidor d’aigües, “en estos anys d’anar canviant hem reduït molt i estarem ara en un 20% de pèrdues però s’ha de continuar fins que estiguen pràcticament a 0”.
Per part del PP no es va fer cap comentari al punt exposat. Tampoc feia comentaris el grup Ciutadans de Pego, tot i que Carmelo Ortolà manifestava el seu desig perquè l’ajuda tinga èxit i siga aprovada per la Diputació d’Alacant.
També s’aprovava per unanimitat l’adhesió al conveni marc entre la Generalitat Valenciana i Ecovidrio. Un conveni que implica la recollida selectiva d’envasos de vidre de la que s’encarrega la mateixa Ecovidrio, qui haurà de realitzar les accions de la recollida i transport del vidre com també de la neteja i la reparació dels contenidors. Explicava el regidor de residus, el socialista Andreu Dominguis que aquest punt implica ratificar-se l’adhesió en la que ja estava inclòs l’Ajuntament de Pego. Aprofitava l’ocasió per a agrair “a tota la gent de Pego que col•labora dipositant el vidre als contenidors de vidre perquè això reverteix en un benefici per a ells perquè eixos quilos no s’han de pagar com a fem orgànic, ja que la cosa està posant-se molt seriosa, ja que cada vegada estan posant-se més cars al traslladar-se al Campello”.
Per unanimitat s’aprovava l’adaptació dels estatuts de la Mancomunitat Cultural de la Marina Alta a la Llei 8/2010 de 23 de juny de Règim Local de la Comunitat Valenciana. Sobre aquest punt explicava l’alcalde de Pego, Carmelo Ortolà que el que s’estava fent en cada poble que forma part de la MACMA és “adaptar els estatuts […] al que és la nova llei de Règim Local”.
El portaveu del Bloc, Àngel Sendra, reforçava amb el vot positiu de la seu formació, a l’adhesió al Circuit Cultural, al Macma.
Al respecte el PP assenyalava que “és una cosa que totes les poblacions que formen part ja la tenen vista i signada”.
La unanimitat es trencava en l’últim punt dut al plenari extraordinari i referent a l’assignació del nom d’una via pública d’especial rellevància de Pego al que va ser alcalde de la població, Aquilino Barrachina Ortiz. Va ser en 2009 quan el Grup de Dones Cabal va fer un registre d’entrada demanant “que d’una manera o d’una altra es reconeguera l’entitat d’aquesta persona i que quedara gravada en la història de Pego, més enllà dels arxius municipals”, explicava l’alcalde.
També va ser el Grup de Dones Cabal qui el 9 d’abril de 2008 va organitzar una conferència al voltant de la figura del que fora alcalde de Pego durant els anys més conflictius del segle XX.
Sota el títol “Aquilino Barrachina Ortiz (1882-1940). El calvari d’un alcalde socialista”, l’arxiver municipal Joan Miquel Almela va explicar que aquest personatge no era natural de Pego, sinó que provenia d’Anna, a la província de València i que després d’un periple per terres americanes, va ser quan es va instal•lar al c/ La Pau de Pego, arribant a ser alcalde de la localitat “en un dels períodes més conflictius del segle XX”.
Des del moment que comença a viure a Pego Aquilino Barrachina “es va dedicar a la política local”. En el partit socialista “va viure la proclamació de la II república” i va ser, va explicar Almela, el 1932 quan va entrar a l’alcaldia sense ell voler-ho, ja que va haver de governar en minoria. Va ser el governador d’Alacant qui el va designar alcalde de Pego. Durant la Guerra Civil Barrachina va tornar a ser alcalde. Acabada aquesta “va ser empresonat i finalment afusellat l’any 1940 a Alacant”.
A més del Grup de Dones Cabal, també en 2009 en dates properes a l’aniversari de la República, la formació política Esquerra-Pego va fer un registre d’entrada al consistori pegolí perquè aquest restablira “el nom i la dignitat de l’alcalde Aquilino Barrachina”.
Tornant al plenari el portaveu del Bloc, Àngel Sendra, afirmava que “està clar que l’Avinguda Matadero també és la memòria que allí estava l’antic escorxador”, però assegurava que “este canvi és un reforç a la cultura del poble de Pego, en quant a que es posa el nom d’una persona com Aquilino, quedant sempre en la memòria al tenir una placa, una assignació a persones d’especial rellevància”, ja que segons el valencianista a partir d’ahí és quan “la gent mira i pregunta per què eixe nom. A partir d’ahí hi ha una història i alguna cosa que recordar”. Manifestava Sendra que “el Bloc sempre està d’acord en què els carrers, a part del nomenament que serveix per als tràmits administratius […] significa també un punt de cultura en quant que està un nom que té història al respecte”. Desitjava el portaveu del Bloc que la família estiga contenta en este nomenament i no tancava la porta a “que se’n facen altres si hi ha persones que tenen eixe dret i honor”.
Des del PSPV, Andreu Dominguis, manifestava que i tant que “esta persona es mereixia tenir alguna cosa, tot i que en un temps […] havia estat un desconegut”. Desconeixement que es tornava coneixement després d’eixa xerrada a la Casa de Cultura a la que ja hem fet referència sobre la seua persona. Aleshores “ens vam donar compte que era una persona que havia fet moltes coses per Pego i no estava anomenat en cap lloc”, confessava Dominguis que explicava també que “després de que Cabal pensara que aquesta persona havia de tenir un reconeixement amb el nom d’una plaça, d’un carrer, algun passeig i la decisió, en concens amb la família de què fos una avinguda […] a nosaltres també ens va parèixer molt bé que així fora”. Destacava el socialista que una de les millores que va portar al poble de Pego Aquilino Barrachina sent alcalde va ser la instal•lació de la primera xarxa d’aigua potable per al poble”.
La nota dissonant venia del PP. La seua portaveu, Maite Ferrándiz, exposava que “el PP va a votar que no a este punt per moltes raons. Primera perquè no soc partidària, jo particularment i personalment, de canviar el carrers que han posat altres corporacions. En segon lloc, tampoc estic d’acord en una llei d’àmbit estatal en este tema –referint-se a la Llei de la Memòria Històrica que, entre els seus articles, recull que “les administracions públiques, en l’exercici de les seues competències, prendran les mesures oportunes per a la retirada d’escuts, insígnies, plaques i altres objectes o mencions commemoratives d’exaltació personal o col•lectiva, de la sublevació militar, de la Guerra Civil i de la repressió de la Dictadura”-” Maite Ferrándiz també va exposar per a dir que no a la proposta de nomenament d’un carrer amb el nom d’Aquilino Barrachina que “perquè es parla ací de molta democràcia, de molt de reconeixement a anteriors alcaldes, a anteriors corporacions, i al cap i a la fi és una falsedat perquè la corporació que vosaltres porteu va fer un acte en el 725 aniversari de la Carta Pobla i no es va convidar a tots els alcaldes que ha tingut Pego”.
El portaveu de Ciutadans de Pego i alcalde de la localitat, en referència a l’últim argument de la portaveu popular, va declarar que “no vaig a entrar cap debat ni discussió”. Al respecte del punt a tractar Ortolà va expressar que “estime convenient que una persona que va ser impulsor de la creació i continuïtat de la Biblioteca Municipal, una persona que va salvar l’arxiu històric municipal de totes les barbàries durant la Guerra Civil, una persona que […] va instal•lar l’aigua potable a Pego”. Així mateix, va destacar Carmelo Ortolà que “durant la Guerra Civil no hi havia monedes de canvi […] Pego durant l’any 37 va tenir una moneda perquè es pugueren intercanviar coses i l’Ajuntament avalava eixa moneda en la signatura de l’aleshores alcalde d’Aquilino Barrachina.”. En aquest punt anunciava l’alcalde actual que l’ajuntament ha aconseguit un exemplar “en memòria d’eixa època”. Carmelo Ortolà també apuntava a que “és tradició que […] en les noves plaques on es reflexa el nou nom del carrer aparega l’antic”. Així mateix, ressenyava que “algunes persones que viuen a l’Avinguda Matadero havien sol•licitat a l’Ajuntament que canviaren eixe nom pel que significa”.
Abans de tancar el punt, el portaveu socialista, recordava a Maite Ferrándiz que “no vas tindre cap problema” a l’hora de canviar el nom del Passeig del Clot per Passeig Michel.
La sessió plenària extraordinària d’avui ha estat tranquil•la i ràpida, amb la majoria de punts aprovats per unanimitat. Així era en el cas del primer punt relatiu a l’aprovació del Pla Provincial de Cooperació a les Obres i Serveis de Competència Municipal 2012 i les previsions per a 2015 que contempla l’execució de millora d’infrastructures d’aigua potable i reasfaltat de diversos carrers al casc urbà. El pressupost del contracte ascendeix a 259.666’33 euros, sol•licitant una subvenció dels 65% del cost que es tradueix en 168.783,11 euros. La quantitat restant, 90.893’22 euros, el 35% de l’obra, serien aportats per l’Ajuntament de Pego, comprometent-se aquest, no obstant, a pagar la totalitat de l’execució si no fos aprovada dita subvenció provincial. Pel que fa a la previsió del 2015, l’Ajuntament de Pego presentava un projecte de reforma de l’edifici del mateix ajuntament.
El portaveu del Bloc, Àngel Sendra manifestava que “la demanda que es fa és la normal, la revisió de la xarxa d’aigua potable dels carrers, en el que estem molt d’acord en què es revise”, valorant també molt positivament “el canvi de canonades que està fent-se”. Apuntant també al reasfaltat de carrers i la futura reforma de l’edifici de l’Ajuntament, ja que comentava, “esta infrastructura va necessitant una renovació, ja per la incorporació de noves tecnologies que fa que hages de tirar un nou cablejat, com pels despatxos que toca anar ampliant i reestructurant”.
Andreu Dominguis, portaveu del PSPV declarava que “en la mateixa línia que hem seguit portant en els últims anys de renovar les canonades d’aigua que estan ja, en part, un poc obsoletes, malgrat estan donant un bon rendiment i un bon funcionament, continuen havent moltes fugues i moltes pèrdues d’aigua. Aleshores s’intenta […] tot els anys […] anar renovant tota la xarxa d’aigua potable i al mateix temps, com és evident, s’ha de reparar el ferm de les calçades al mateix temps que es meneja el terreny per a canviar les canonades”. Apuntava Dominguis que esta renovació “haurà de continuar en el temps fins que enganxe en els nous PAIs i es deixe tota la xarxa nova”. Explicava el portaveu socialista que “la problemàtica està sorgint ja en molts pobles per haver deixat aquesta qüestió de costat”, ja que algun d’eixos pobles tenen unes pèrdues d’aigua per fuites del 60 ó 70%, el que “no és sostenible per a uns usuaris que han de pagar”. A Pego, informava el regidor d’aigües, “en estos anys d’anar canviant hem reduït molt i estarem ara en un 20% de pèrdues però s’ha de continuar fins que estiguen pràcticament a 0”.
Per part del PP no es va fer cap comentari al punt exposat. Tampoc feia comentaris el grup Ciutadans de Pego, tot i que Carmelo Ortolà manifestava el seu desig perquè l’ajuda tinga èxit i siga aprovada per la Diputació d’Alacant.
També s’aprovava per unanimitat l’adhesió al conveni marc entre la Generalitat Valenciana i Ecovidrio. Un conveni que implica la recollida selectiva d’envasos de vidre de la que s’encarrega la mateixa Ecovidrio, qui haurà de realitzar les accions de la recollida i transport del vidre com també de la neteja i la reparació dels contenidors. Explicava el regidor de residus, el socialista Andreu Dominguis que aquest punt implica ratificar-se l’adhesió en la que ja estava inclòs l’Ajuntament de Pego. Aprofitava l’ocasió per a agrair “a tota la gent de Pego que col•labora dipositant el vidre als contenidors de vidre perquè això reverteix en un benefici per a ells perquè eixos quilos no s’han de pagar com a fem orgànic, ja que la cosa està posant-se molt seriosa, ja que cada vegada estan posant-se més cars al traslladar-se al Campello”.
Per unanimitat s’aprovava l’adaptació dels estatuts de la Mancomunitat Cultural de la Marina Alta a la Llei 8/2010 de 23 de juny de Règim Local de la Comunitat Valenciana. Sobre aquest punt explicava l’alcalde de Pego, Carmelo Ortolà que el que s’estava fent en cada poble que forma part de la MACMA és “adaptar els estatuts […] al que és la nova llei de Règim Local”.
El portaveu del Bloc, Àngel Sendra, reforçava amb el vot positiu de la seu formació, a l’adhesió al Circuit Cultural, al Macma.
Al respecte el PP assenyalava que “és una cosa que totes les poblacions que formen part ja la tenen vista i signada”.
La unanimitat es trencava en l’últim punt dut al plenari extraordinari i referent a l’assignació del nom d’una via pública d’especial rellevància de Pego al que va ser alcalde de la població, Aquilino Barrachina Ortiz. Va ser en 2009 quan el Grup de Dones Cabal va fer un registre d’entrada demanant “que d’una manera o d’una altra es reconeguera l’entitat d’aquesta persona i que quedara gravada en la història de Pego, més enllà dels arxius municipals”, explicava l’alcalde.
També va ser el Grup de Dones Cabal qui el 9 d’abril de 2008 va organitzar una conferència al voltant de la figura del que fora alcalde de Pego durant els anys més conflictius del segle XX.
Sota el títol “Aquilino Barrachina Ortiz (1882-1940). El calvari d’un alcalde socialista”, l’arxiver municipal Joan Miquel Almela va explicar que aquest personatge no era natural de Pego, sinó que provenia d’Anna, a la província de València i que després d’un periple per terres americanes, va ser quan es va instal•lar al c/ La Pau de Pego, arribant a ser alcalde de la localitat “en un dels períodes més conflictius del segle XX”.
Des del moment que comença a viure a Pego Aquilino Barrachina “es va dedicar a la política local”. En el partit socialista “va viure la proclamació de la II república” i va ser, va explicar Almela, el 1932 quan va entrar a l’alcaldia sense ell voler-ho, ja que va haver de governar en minoria. Va ser el governador d’Alacant qui el va designar alcalde de Pego. Durant la Guerra Civil Barrachina va tornar a ser alcalde. Acabada aquesta “va ser empresonat i finalment afusellat l’any 1940 a Alacant”.
A més del Grup de Dones Cabal, també en 2009 en dates properes a l’aniversari de la República, la formació política Esquerra-Pego va fer un registre d’entrada al consistori pegolí perquè aquest restablira “el nom i la dignitat de l’alcalde Aquilino Barrachina”.
Tornant al plenari el portaveu del Bloc, Àngel Sendra, afirmava que “està clar que l’Avinguda Matadero també és la memòria que allí estava l’antic escorxador”, però assegurava que “este canvi és un reforç a la cultura del poble de Pego, en quant a que es posa el nom d’una persona com Aquilino, quedant sempre en la memòria al tenir una placa, una assignació a persones d’especial rellevància”, ja que segons el valencianista a partir d’ahí és quan “la gent mira i pregunta per què eixe nom. A partir d’ahí hi ha una història i alguna cosa que recordar”. Manifestava Sendra que “el Bloc sempre està d’acord en què els carrers, a part del nomenament que serveix per als tràmits administratius […] significa també un punt de cultura en quant que està un nom que té història al respecte”. Desitjava el portaveu del Bloc que la família estiga contenta en este nomenament i no tancava la porta a “que se’n facen altres si hi ha persones que tenen eixe dret i honor”.
Des del PSPV, Andreu Dominguis, manifestava que i tant que “esta persona es mereixia tenir alguna cosa, tot i que en un temps […] havia estat un desconegut”. Desconeixement que es tornava coneixement després d’eixa xerrada a la Casa de Cultura a la que ja hem fet referència sobre la seua persona. Aleshores “ens vam donar compte que era una persona que havia fet moltes coses per Pego i no estava anomenat en cap lloc”, confessava Dominguis que explicava també que “després de que Cabal pensara que aquesta persona havia de tenir un reconeixement amb el nom d’una plaça, d’un carrer, algun passeig i la decisió, en concens amb la família de què fos una avinguda […] a nosaltres també ens va parèixer molt bé que així fora”. Destacava el socialista que una de les millores que va portar al poble de Pego Aquilino Barrachina sent alcalde va ser la instal•lació de la primera xarxa d’aigua potable per al poble”.
La nota dissonant venia del PP. La seua portaveu, Maite Ferrándiz, exposava que “el PP va a votar que no a este punt per moltes raons. Primera perquè no soc partidària, jo particularment i personalment, de canviar el carrers que han posat altres corporacions. En segon lloc, tampoc estic d’acord en una llei d’àmbit estatal en este tema –referint-se a la Llei de la Memòria Històrica que, entre els seus articles, recull que “les administracions públiques, en l’exercici de les seues competències, prendran les mesures oportunes per a la retirada d’escuts, insígnies, plaques i altres objectes o mencions commemoratives d’exaltació personal o col•lectiva, de la sublevació militar, de la Guerra Civil i de la repressió de la Dictadura”-” Maite Ferrándiz també va exposar per a dir que no a la proposta de nomenament d’un carrer amb el nom d’Aquilino Barrachina que “perquè es parla ací de molta democràcia, de molt de reconeixement a anteriors alcaldes, a anteriors corporacions, i al cap i a la fi és una falsedat perquè la corporació que vosaltres porteu va fer un acte en el 725 aniversari de la Carta Pobla i no es va convidar a tots els alcaldes que ha tingut Pego”.
El portaveu de Ciutadans de Pego i alcalde de la localitat, en referència a l’últim argument de la portaveu popular, va declarar que “no vaig a entrar cap debat ni discussió”. Al respecte del punt a tractar Ortolà va expressar que “estime convenient que una persona que va ser impulsor de la creació i continuïtat de la Biblioteca Municipal, una persona que va salvar l’arxiu històric municipal de totes les barbàries durant la Guerra Civil, una persona que […] va instal•lar l’aigua potable a Pego”. Així mateix, va destacar Carmelo Ortolà que “durant la Guerra Civil no hi havia monedes de canvi […] Pego durant l’any 37 va tenir una moneda perquè es pugueren intercanviar coses i l’Ajuntament avalava eixa moneda en la signatura de l’aleshores alcalde d’Aquilino Barrachina.”. En aquest punt anunciava l’alcalde actual que l’ajuntament ha aconseguit un exemplar “en memòria d’eixa època”. Carmelo Ortolà també apuntava a que “és tradició que […] en les noves plaques on es reflexa el nou nom del carrer aparega l’antic”. Així mateix, ressenyava que “algunes persones que viuen a l’Avinguda Matadero havien sol•licitat a l’Ajuntament que canviaren eixe nom pel que significa”.
Abans de tancar el punt, el portaveu socialista, recordava a Maite Ferrándiz que “no vas tindre cap problema” a l’hora de canviar el nom del Passeig del Clot per Passeig Michel.