L’Ajuntament de Pego instarà a les Corts Valencianes a que s’aprove una Proposició de Llei que obligue a soterrar els traçats de les línies d’alta tensió

A més se solidaritzava amb el sector agrícola i ramader; demanava a la Conselleria d’Educació l’anul•lació de la resolució que modifica els preus dels bonus als alumnes de les escoles infantils; que s’inicie l’estudi per a elaborar un Reglament Regulador d’Acolliment Civil i es recolzava la iniciativa de la família de Miguel Hernández i de tots els grups socials i cívics que s’han sumat a la petició de la Declaració de Reparació i Reconeixement del poeta oriolà. D’altra banda, la regidora de Creama anunciava l’aprovació d’un Taller Ocupacional per a Pego que ocuparà, durant un any a 30 persones.


Durant el darrer plenari ordinari de l’any 2009 es van aprovar moltes qüestions. A més de les desenvolupades en l’Informatiu de divendres passat, relatives a l’aprovació de l’execució de les sentències del Tribunal Suprem al voltant del PAI Penya Roja, el Plenari de l’Ajuntament de Pego aprovava el conveni d’adhesió a l’acord marc de mediació en intervenció socio-educativa amb menors infractors. Àngel Sendra, regidor de l’àrea d’Igualtat d’Oportunitats i portaveu del BNV, expressava que amb aquesta adhesió el que es busca és “la conciliació de la víctima en el seu entorn”. D’altra banda, Sendra apuntava a què l’aplicació d’aquesta normativa si que suposarà un cost addicional per als ajuntaments que l’apliquen perquè ha de dedicar personal tècnic perquè tutoritze els menors, tot i això assegurava que “no és una càrrega”.

La portaveu socialista, Anna Aparisi, ressaltava que aquest acord marc “és una millora per als nostres menors”, per la qual cosa al PSPV li semblava bé l’adhesió.

El PP no tenia res a dir al voltant del tema. Per la seua part, l’alcalde de la localitat i regidor de seguretat ciutadana, Carmelo Ortolà recordava que aquest acord està en la línia de l’Ordenança Municipal d’Educació i Resocialització aprovada a finals del mes passat, el que facilitarà que quan “la fiscalia de menors remeta algú ens servirà l’organigrama establert per a poder fer front a estes necessitats i estes demandes”.

El punt era aprovat per 9 vots a favor, els de l’equip de govern, i 5 abstencions, les de l’oposició.

Durant aquest plenari també s’aprovava la modificació de l’ordenança d’accessibilitat al medi de les persones amb discapacitat o de mobilitat reduïda. Explicava el regidor d’Igualtat d’Oportunitats, el nacionalista Àngel Sendra que es tracta de modificar, per demanda popular, l’ordenança perquè la sol•licitud d’una plaça d’aparcament per a persones amb mobilitat reduïda no depenga del polític de torn, sinó que estiga regida per una ordre municipal. Aclaria que “es demanarà un informe mèdic que acredite que eixa persona pateix una malaltia o discapacitat, una cosa que s’anirà renovant anualment. A més, hi haurà una baremació per veure si necessita una zona d’aparcament o només necessita un accés a l’habitatge”. Aquesta distinció permetrà, apuntava Sendra “no llevar tants llocs d’aparcament”. També informava el portaveu del Bloc que l’ordenança “és un document obert que podem rectificar tantes vegades com facen falta”.

Per a la socialista Anna Aparisi aquesta modificació significa “anar millorant la vida del poble i de la persona que està malalta per discapacitat” i recordava Aparisi que quan va exercir de regidora de Serveis Socials “ja vaig fer una ordenança per a la gent que tenia problemes d’accessibilitat i pense que és una millora gran el que Àngel haja fet esta nova ordenança”.

El PP tampoc intervenia en aquest apartat. L’independent Carmelo Ortolà confirmava la problemàtica “derivada de la tardança en l’obtenció de la targeta de minusvalia” i amb aquesta ordenança l’ajuntament “s’avança” i, “de forma provisional, fins que es tramite definitivament l’autorització, perquè puguen fer ús d’eixos espais”.

El punt s’aprovava per unanimitat.

Com a assumptes d’urgència es presentaven 5 mocions, 3 per part de l’equip de govern, una per part del BNV i una altra per part del PSPV. Totes elles van ser debatudes.

La primera d’elles la va llegir el regidor d’Agricultura, el socialista Andreu Dominguis. En aquesta moció els partits de govern (CdP, PSPV i BNV) contextualitzaven que “vista la comunicació de les associació agràries COAG, ASAJA i UPA en relació a la problemàtica del sector agrari i considerant que s’ha de mostrar el recolzament i la solidaritat amb el sector agrari i ramader espanyol”, l’Ajuntament de Pego proposa que “solidaritzar-se amb eixe sector agrari i ramader al que considera sector estratègic i vital per al desenvolupament del món rural”. Així mateix, la moció insta donar trasllat “de l’acord adoptat a la Comissió de Medi Ambient, Agricultura i Pesca del Congrés dels Diputats”.

Una sol•licitud que era aprovada per unanimitat. Tot i que des del PP s’estranyaven que fora un dels portaveus del PSPV, en este cas el regidor d’agricultura, qui defensara la proposta.

Al que responia el regidor d’Agricultura, el socialista Andreu Dominguis, que “sap com és la situació i la situació no ve de fa 3 ó 4 anys, fa 20 anys enrere que el sector agrícola està en crisi”.

La següent moció, també presentada per l’equip de govern, era exposada per la regidora del Bloc Marian Tamarit qui posava en antecedents l’audiència per a introduir al poeta oriolà Miguel Hernández. I és que “l’any que ve es commemora el centenari del naixement de Miguel Hernández i creiem que és el moment idoni per a homenatjar el nostre poeta i netejar i recuperar la seua memòria”. En la moció presentada podem llegir que “el 18 de gener de 1940, el Consell de Guerra Permanent número 5 format després de la victòria de les forces colpistes que encapçalava el general Francisco Franco, va condemnar a mort l’oriolà Miguel Hernández Gilabert, un dels poetes del segle XX més insignes, prolífics i reconeguts en la nostra literatura universal.

Una condemna a mort que va ser commutada per la pena de 30 anys de presó amb l’únic objectiu, per part de les forces colpistes, que el nostre poeta alacantí més important fora “ignominosament exterminat”.”

Marian Tamarit enumerava els motius “que justificaren en aquells moments la sentència” com són “els seus antecedents esquerrans, dedicar-se a activitats literàries i ser membre actiu de l’Aliança d’Intel•lectuals Antifeixistes, publicar nombroses poesies, cròniques i fullets de propaganda revolucionària, excitació contra persones d’ordre i el Moviment Nacional i fer-se passar per Poeta de la Revolució” que segons la moció “en cap cas justifiquen ni el procés judicial al que va ser sotmès ni la pena que li va ser imposada.” És per tot això que Tamarit expressava el desig d’arribar a l’ “acord de recolzar la iniciativa de la família de Miguel Hernández Gilabert i de tots els grups socials i cívics que s’han sumat a la petició de la Declaració de Reparació i Reconeixement del poeta”.

La moció també demana “recolzar la petició, davant del Ministeri de Justícia, de la revisió del pseudoprocés judicial que va patir Miguel Hernández i la consegüent anul•lació judicial de la condemna”; “expressar el nostre suport, compromís i col•laboració amb els familiars, la ‘Comissió Cívica d’Alacant per a la Recuperació de la Memòria Històrica’ i la ‘Fundació Pública Miguel Hernández’ en les seues accions per a entaular el Recurs de Revisió de Sentències Penals Ferms.” Per últim la moció també demana “el trasllat del present acord a tots els ajuntaments de la Província d’Alacant per al seu suport Institucional i de difusió del mateix.”

La moció s’aprovava per unanimitat.

La següent proposta del tripartit era exposada per la portaveu socialista Anna Aparisi, qui explicava que es tracta de “demanar a la Conselleria d’Educació l’anul•lació de la resolució de 8 de setembre de 2009 en què modifica els preus dels bons que rebran els alumnes matriculats en escoles infantils de primer cicle”, ja que, com resa la moció “la Conselleria d’Educació acaba de publicar una resolució en què comunica a les escoles infantils de primer cicle que en el curs 2009-2010 aplicarà una disminució considerable en les ajudes que atorgava als pares i mares amb xiquets i xiquetes matriculats en aquestes centres. La retallada de l’ajuda mensual és del 25% en els diversos nivells d’ensenyament”.

D’altra banda, la moció, com explicava Aparisi també demana, en aquest cas a la Conselleria de Benestar Social, que “publique de manera immediata l’ordre d’ajudes per al manteniment dels centres educatius de 0 a 3 anys de titularitat local”, ja que explica la moció que “la Conselleria de Benestar Social no ha publicat, a dia d’avui –referint-se al passat 17 de desembre-, l’Ordre de 2009 per la que es regulen les ajudes dirigides al manteniment dels centres o programes d’atenció a la primera infància (0 a 3 anys) de titularitat d’entitats locals”.

Per últim, el document, aprovat per 9 vots a favor, els de l’equip de govern, i 5 vots en contra, els de l’oposició, insta a què “l’Ajuntament de Pego, comunique aquest acord a la Conselleria d’Educació, a la Conselleria de Benestar Social, a la Presidència de les Corts Valencianes i a la Federació Valenciana de Municipis i Províncies”.

Àngel Sendra, des del BNV, afirmava que “l’administració té una ferramenta ací per a ajudar en les despeses familiars de l’escolarització dels xiquets i ahí havia de posar diners, ja que és una ajuda per a la parella que està treballant a l’hora de mantenir els seus fills escolaritzats”.

Per part del PP, Paqui Orihuel, considerava que “en principi hauríem de votar a favor perquè un 25% és una quantitat considerable”, però Orihuel creia que s’havia d’afegir “un punt important que l’escoleta infantil no depèn només de la Conselleria […]” ressaltant que “enguany les obres no estaven finalitzades quan tocava i és per això que molts xiquets s’han quedat exclosos de les subvencions i estan anant a escoles privades”, demanant que l’any que ve l’ajuntament incloga més xiquets en l’escola infantil.

La regidora d’Educació, la independent Elvira Ciurana, contestava a la popular Paqui Orihuel que “les obres si que s’han acabat a hora”, ja que les obres es van començar una vegada acabat el curs passat, perquè mentre hi ha alumnat no es poden dur a terme. I al voltant de la qüestió de les subvencions explicava Ciurana que “els xiquets de la ratio autoritzada si que tenen el bonus” i aclaria que “encara que hagueren estat obertes aquestes dues unitats enguany no ens hagueren donat els bonus perquè hagués vençut” i és que “no pots fer obres i demanar-ho tot a una. Primer has de fer l’obra i una vegada està acabada i autoritzada, està fora de termini, perquè en dos mesos no es pot fer tot. És per això que en aquest any no es podia tenir subvenció tot i l’ampliació”.

Aprovada per 9 vots a favor (CdP, PSPV i BNV) i 5 en contra (PP).

El BNV presentava una moció instant “a les Corts Valencianes, a aprovar una Proposició de Llei que tinga com a objecte obligar a soterrar tot els traçats de les línies d’alta tensió i desautoritzar la línia d’alta tensió” de Gandia a El Verger que afecta a bona part del Parc Natural de la Marjal Pego-Oliva. Carmelo Ortolà explicava que “creua tota la façana del terme municipal, tot i que no toca directament el terme municipal si que crea un impacte important per a tots els pegolins que creuen eixa zona durant l’estiu”.

La portaveu del Bloc Marian Tamarit explicava que la moció “està justificada en el projecte d’alta tensió que comunica Gandia i El Verger” perquè tot i que “realment a Pego no li toca terme municipal, però la línia d’afecció entra dins el Parc Natural i el traçat del projecte va paral•lel a la N-332 i per tant passa per davant del Parc”. Descrivia Tamarit la línia d’alta tensió que “tindrà 27 quilòmetres de llargària, 21 dels quals no estaran soterrats” i explicava que això suposarà “torres d’alta tensió de 50 metres d’altura per 12 d’amplària que es construiran a les comarques de la Safor i la Marina.” La portaveu nacionalista aclaria que “la majoria del projecte va en aeri perquè fins ara l’empresa no té l’obligació de soterrar. Només tenen l’obligació de soterrar quan toca casc urbà, per tant tot el que està en sól no urbanitzable van en aeri.”

Aquest estès elèctric d’enormes dimensions comportarà no només “un impacte visual i danys ecològics importants, sinó que també pot augmentar els incendis forestals pels llamps que sovint cauen a les torres”. Provocant, a l’hora, “un perill mortal per a l’avifauna i, la destrucció i alteració de corredors biològics”. Uns altres efectes que apunta la moció presentada pel Bloc i exposada per Marian Tamarit, han de veure amb la salut, ja que “existeixen nombrosos estudis científics que relacionen malalties tant greus com la leucèmia i els tumors malignes, especialment en nens i ancians, amb l’exposició a la radiació electromagnètica”.

Així, a més de la instància de la Proposició de Llei, la moció del Bloc també apunta a què “en cas de què no es desautoritze la citada línia, demanar el soterrament dels 27 quilòmetres, sobretot els 4.000 metres que passen per davant del Parc Natural de la Marjal Pego-Oliva.

La portaveu popular preguntava, perquè no li havia quedat clar, si des del Bloc no es considerava necessari el projecte d’electrificació.

Marian Tamarit aclaria que “l’alternativa seria energia solar perquè necessitem l’electricitat per això es demana que s’obligue a les empreses a soterrar estos projectes”.

Ferrándiz reconeixia que “tot el món sabem que hi ha altres tipus d’energies però que la principal és eixa –l’elèctrica- i si no hi ha una renovació i una millora de les línies actuals, doncs hi ha molts pobles que tenen problemes, com és el nostre”. Afegia la popular que el tema del soterrament de línies al parc és “complicat” i avançava el vot afirmatiu a la moció “perquè trobem que és la millor opció tot i que potser no és la més possible”.

Des del Bloc Àngel Sendra afegia que el que es pretén amb aquesta moció és que “s’estudie en profunditat […] alternatives de traçat que no causen tant d’impacte”. I apuntava a què el que es vol fer amb aquest tram d’alta tensió és un com a finalitat última “una connexió França – Àfrica” i “els que anem a sofrir les conseqüències i no anem a tindre cap ingrés, a part de la llum que rebrem, és a la societat civil i empresaris i és per això que demanem que s’estudien totes les alternatives possibles i si fa falta posar diners, que els posen, per a evitar tots els impactes possibles”.

Per part de Ciutadans de Pego, Carmelo Ortolà, qualificava “de veritable barbaritat plantejar eixes torres per eixa zona, una zona agradable, turística, on estiuem la majoria dels pegolins” que es farà malbé amb la instal•lació d’aquestes immenses torrres. Apuntava Ortolà que tot i que el soterrat “siga més car, s’ho cobren ben bé en els rebuts de la llum”.

La darrera moció la presentava el PSPV i demanava l’inici d’un estudi per a redactar un Reglament Regulador del Registre Municipal d’Acolliments Civils i posteriorment l’obertura d’un Registre Municipal d’Acolliments, donant-se la màxima divulgació i publicitat a la ciutadania pegolina d’aquest dret civil. Ho exposava la socialista Anna Aparisi que ressaltava que la moció es justifica perquè “està a l’ordre del dia aquest tipus de cerimònies” i reconeixia que “potser no ho demane ningú o potser sí” però “vivim en una societat laica i hem d’estar disposats de realitzar qualsevol tipus de cerimònies”.

La nacionalista Marian Tamarit confirma el vot positiu per part del Bloc perquè “és una alternativa a les famílies perquè puguen, en comptes de celebrar una cerimònia religiosa, celebrar una cerimònia civil, tot i que sabem que és una cosa simbòlica i no té efectes legals”.

El popular Fernando Gil expressava que el PP està d’acord, tot i que apuntava a què “no estem d’acord amb el reglament”. Qüestió que aclaria l’alcalde Carmelo Ortolà, explicant que “no votem el reglament, sinó que votem la moció, […] ja que el reglament pujarà a plenari en el seu moment”.

S’aprovava per unanimitat, igual que la moció relativa al soterrament de la línia d’alta tensió.

En el torn de precs i preguntes, el regidor d’Igualtat d’Oportunitats el nacionalista Àngel Sendra pregava a la societat pegolina “un poc més de consciència social a l’hora de l’ús d’aparcaments de discapacitat perquè estan fent ús d’ells cotxes que no tenen la targeta de discapacitat”.

El regidor de seguretat ciutadana, Carmelo Ortolà, contestava a l’al•lusió del regidor del Bloc, informant que “dins el procediment sancionador es veuen prou denúncies d’estacionament i piquen”.

Paqui Orihuel preguntava sobre mesures anticrisi previstes per l’ajuntament de Pego.

La regidora de Creama de l’Ajuntament de Pego, la socialista Pepa Sendra, anunciava que Creama i l’Ajuntament van a dur a terme un Taller d’Ocupació titulat ‘Rehabilitació de la Muntanyeta Verda’, un programa mixt que combina formació i ocupació, dirigit a persones desocupades de 25 anys o més, en activitats relacionada amb nous jaciments d’ocupació d’interès general i social, promoguts per entitats públiques sense ànim de lucre, facilitant així la seua posterior integració en el mercat laboral, tant en l’ocupació per compte alié com per mitjà de la creació de projectes empresarials o d’economia social. Un taller ocupacional que donarà feina durant un any a 30 persones.



93 Visites

Deixa un comentari