La Vall d´Ebo planteja obrir al públic La Cova de l’Avenc Ample

Aquest espai té al seu interior llacunes d’aigua i va ser descobert fa uns anys per un grup d’escaladors. Hui per hui, l’Associació de Coves Turístiques Espanyoles (ACTE), a les que pertanyen les coves de l’Avenc Ample, la de Benidoleig i la de l’Atzúvia continuen esperant la resposta de la Diputació. La «Cova del Rull», descoberta per José Vicente Mengual (el Tio Rull) en 1919 quan va eixir a caçar conills, va ser preparada per a les visites turístiques i oberta al públic fa dotze anys. Gestionada per l’Ajuntament de La Vall d’Ebo, esta cova s’ha convertit en el referent turístic per excel•lència del municipi. Així ho afirma el regidor de Turisme de la localitat, Juan Frau, convençut que la cavitat calcària és responsable de moltes de les visites que rep Ebo cada any.

Coneixedor de la rellevància turística de la seua gruta natural, el consistori de La Vall d’Ebo ha demanat ajudes econòmiques a l’administració per a obrir al públic l’Avenc Ample, una cova amb llacunes d’aigua descoberta fa anys per un grup d’escaladors. Hui per hui, l’ajuntament i l’Associació de Coves Turístiques Espanyoles (ACTE), a la que pertany esta cova -junt amb les de Benidoleig i l’Atzúvia- continuen esperant la resposta de la Diputació.

Segons Frau, este està sent un bon estiu per a la «Cova del Rull» perquè «el mal temps fa que la gent vaja menys a la platja» i busque altres alternatives d’oci. Encara així, l’edil ha apreciat un estancament de les visites en els últims anys, entre altres coses, per la «falta de senyalització». Com a solució, ja han aconseguit l’autorització de Foment per a col•locar senyals que indiquen com arribar a la gruta en l’autopista i les carreteres nacionals circumdants.

El turisme subterrani genera quatre milions de visites a l’any en tot Espanya i és, en la província d’Alacant, on pot trobar-se el major nombre de cavitats preparades per als turistes. També en terres alacantines, destaquen l’Avenc d’Ample per tindre sales de més de 2.000 m 2 de superfície i la «Cova del Moraig» a Benitatxell, amb 2.100 metres de recorregut topografiat.

La cova de l’Atzúvia és la més modesta, amb un recorregut de 80 metres i 15 metres de profunditat. Com només té una cambra per a visitar, l’alcalde del municipi, Manuel Reig, creu que «la gent ix de la cova amb ganes de més». Segons Reig, un grup d’espeleòlegs està investigant la possibilitat que hi haja més cova darrere d’un forat que s’ha trobat en una de les parets de la gruta. Per a donar més difusió a la cova, l’ajuntament ha programat un paquet turístic que inclou la mateixa i el castell de Forna, el principal atractiu de la localitat veïna.

En la Cova de les Calaveres de Benidoleig, perfectament il•luminada i preparada per a les visites, es poden recórrer més de 400 metres i supera els 50 metres d’altura en alguns punts. En esta cavitat, descoberta per Cavanilles en 1768, s’han trobat restes paleontològiques de hienes, cavalls, bous, hipopòtams, rinoceronts, i soterraments humans. Segons l’alcalde de Benidoleig, José Vicente Pons, entre 15.000 i 17.000 visitants contemplen tots els anys el tram final del recorregut que, inundat, forma un xicotet estany interior anomenat «Toll Blau».
50 Visites

Deixa un comentari