Un estudi detecta plom en el sediment del parc natural de la Marjal de Pego-Oliva
L’estudi, realitzat per 11 alumnes de 1r de Batxillerat del col·legi concertat San José de la Montaña d’Oliva i dirigit per Francisco Atiénzar, ha estat guanyador de la I edició dels Premis Fundació Endesa a l’Ecoinnovació Educativa. Entre les conclusions de l’estudi trobem que «els caçadors continuen utilitzant munició prohibida» i que «no arrepleguen les baines dels cartutxos que disparen a pesar d’estar obligats a això». Les densitats de plom comptabilitzades a la Marjal estan dins del rang de densitats registrades en llacunes andaluses i alacantines.
El passat 23 de juny es van lliurar a la Fundació Endesa de Madrid els Premis Fundació Endesa a l’Ecoinnovació Educativa. El Jurat va decidir que 7 centres, d’entre 15 finalistes, foren reconeguts com a guanyadors de la primera edició 2016-2017. Entre eixos 7 centres s’hi trobava el col·legi concertat San José de la Montaña d’Oliva. Els membres del Jurat hi van destacar l’alta qualitat de les 143 candidatures presentades i el valuós treball dels equips participants.
El col·legi San José de la Montaña va presentar un estudi sobre la densitat de plom en el sediment en el parc natural de la Marjal de Pego-Oliva i va quedar guanyador de la Categoria 1 – nivell C, que planteja «què és per a tu la naturalesa»? Al que des d’Oliva es va contestar que «La naturalesa [és] un espai al servei de la trobada entre cultures». A este projecte han optat aquells treballs que descrivia en profunditat un problema ambiental. Explicant l’ecosistema escollit, les seues dinàmiques internes i externes i la importància de la seua preservació o restauració. Un treball que interrelacione les diferents espècies i l’aportació de cadascuna al conjunt del medi natural.
L’objectiu primordial del projecte de l’alumnat d’Oliva era que coneguera la problemàtica de l’ús de plom en els cartutxos en una zona humida com és el parc natural de la Marjal Pego-Oliva en què els ànecs confonen els perdigons amb pedretes a l’hora de capturar-les del sediment per a ajudar en la digestió. Un altre objectiu pretenia crear un mapa on mostrar les diferents densitats de presència de plom.
Es va decidir emprendre este estudi en el Parc Natural de La Marjal, en col·laboració amb la direcció del Parc, atès que és una àrea on es practica la caça intensiva durant 5 mesos a l’any (octubre a febrer) i en la que no s’havia realitzat estudis previs d’este tipus després de la prohibició de l’ús de cartutxos amb munició de plom, l’any 2001.
El grup participant a l’estudi va estar format per 11 estudiants de 1r Batxillerat que cursaven Biologia i Geologia. alumnes de diferents nacionalitats, el que va permetre aprendre i enriquir-se culturalment al mateix temps. Tots i totes van treballar en equip, i van participar en totes les tasques, des d’organitzar el material per a anar al camp, prendre mostres, remar amb barca, posicionar en GPS els punts de mostreig i després fent ús del programa Google Earth, tamisar les mostres en busca de perdigons com passar les dades en un full Excel, etc.
Durant el treball de camp es van prendre mostres en un total de 13 punts repartits en dos llacunes grans i una de dimensió reduïda. Del total de punts, en 12 d’ells es van prendre 3 submostres, tenint una grandària mostral final de 37. Del total de punts de mostreig (n = 13), en 7 punts o l’equivalent al 54% dels punts de mostreig es van extreure perdigons de plom suposant una densitat d’entre 14 a 112 perdigons/m2.
Comparant els resultats amb els obtinguts en altres zones humides, les densitats de plom estan dins del rang de densitats registrades en llacunes andaluses (tot i que puntualitzen que van trobar perdigons en més del 50% dels punts mostrejats. Un percentatge molt superior al de zones humides andaluses que rondaven el 20%) i alacantines (densitats entre 13 i 166 perdigons/m2).
Les densitats de plom de la Marjal de Pego-Oliva queden molt per baix de les registrades en zones humides amb elevadíssima intensitat cinegètica, com a Albufera de València i Delta de l’Ebre on les dades apunten a més de 200 perdigons/m2.
Entre les conclusions més cridaneres de l’estudi, hi destaca el fet que l’alumnat arriba a la certesa que «els caçadors continuen utilitzant munició prohibida» i que «no arrepleguen les baines dels cartutxos que disparen a pesar d’estar obligats a això».
Davant l’evidència, San José de la Montaña va informar el director del parc natural i el tècnic de l’aiguamoll sobre la localització dels llocs de tir on s’utilitza munició prohibida.
D’altra banda, atès que no hi ha cap estudi previ sobre la intoxicació de plom en este espai natural protegit, considerat com a Zona d’Especial protecció per a les aus, el projecte que ha estat guanyador de la I edició dels Premis Fundació Endesa a l’Ecoinnovació Educativa servirà perquè els responsables de parcs naturals tinguen dades fefaents, asseguren des del col·legi de San José de la Montaña. L’equip d’11 alumnes i un professor que ha dut a terme l’estudi indiquen que, «amb dades sobre densitats de plom seran les pròpies autoritats competents, [en este cas es dirigixen a la Conselleria de Medi Ambient], les que decidiran si intervindre per a eliminar el perill existent en el sediment per a les anàtids».
