Pugen els aqüífers, puja el consum d’aigua entre la població
L’aigua caiguda dijous 11 i divendres 12 d’octubre, que en alguns pobles de la Marina Alta ha superat els 400 l/m2, equival al consum humà de la comarca d’una setmana. Si parlem, en termes absoluts, de consum d’aigua en les llars del País Valencià s’ha disparat un 17,4% en 6 anys, tot i que totes les campanyes del Consell i el Ministeri van encaminades a estalviar el consum d’aigua.
Les darreres pluges, que van caure de manera torrencial a la Marina Alta, en aproximadament 12 hores es van registrar en alguns punts fins a 400 l/m2, han deixat un rastre desolador que serà difícil d’esborrar de la memòria de molta gent, sobretot dels afectats directes. També sentíem la setmana passada que la collita de cítrics primerencs es troba en perill per la combinació de les pluges, l’aigua encara estancada en alguns bancals i la calor que puga fer aquests dies. Si ens guiem per aquestes situacions les pluges passades només han portat desgràcies. La nota positiva la trobem en el nivell dels aqüífers de la comarca. Tots ells han incrementat les seues reserves el que permet revifar la qualitat de l’aigua emmagatzemada naturalment al subsòl, un aigua bàsica, entre d’altres per a assegurar el consum humà.
Les darreres dades indiquen que les precipitacions caigudes entre l’11 i el 12 d’octubre equivalen al consum humà de la Marina Alta d’una setmana. La quantitat total ronda els 200 milions de litres a una mitjana de 260 l/m2. Tenint en compte que en alguns municipis es van registrar més de 400 l/m2. A Pego van arribar a caure eixos dos dies 323 l/m2.
Cada valencià usa al dia unes quantitats mitjanes que se situen al voltant dels 170 litres d’aigua i en la comarca viuen més de 185.000 persones, amb la qual cosa el consum diari se suposa que està sobre els 31’6 milions de litres. En la Marina Alta, amb 760 quilòmetres quadrats de superfície i amb la xifra de 260 l/m2 de mitjana es desprèn que va caure una quantitat pròxima als 200 milions de litres, és a dir, l’aigua suficient per al consum comarcal de més de sis dies.
L’Institut Nacional de Meteorologia va explicar en un comunicat que «climàticament es pot qualificar com un dels històrics temporals de llevant que sense una periodicitat determinada afecten la Comunitat Valenciana». Recordem que durant el 1957, ara fa 50 anys, no només València i rodalies van patir una gran riurà, la Marina Alta també va sofrir un dels major temporals de la seua història. De fet pobles com Xàbia han commemorat aquest tràgic esdeveniment amb una exposició. A Pego, segur que més d’un veí encara recorda aquells dies. En un mapa de precipitacions, l’Institut Nacional de Meteorologia, va pintar majoritàriament la comarca d’un mateix color, el dels 300 l/m 2.
Encara que és difícil pensar que eixa aigua pot ser reutilitzada en la seua totalitat per al consum humà, la veritat és que la irregularitat d’estes precipitacions en forma de tromba no permet aventurar sistemes d’emmagatzemament de les aigües per al seu posterior ús, encara que els embassaments de l’interior, les basses de reg i, la qual cosa és més important, els aqüífers s’hauran regenerat, com ja indicàvem inicialment.
Hem d’afegir, a aquesta dada positiva d’emmagatzenament d’aigua que les llars valencianes, en general, van augmentar el seu consum d’aigua un 17’4% entre els anys 2000 i 2005, la qual cosa duplica amb escreix l’increment mitjà observat a la resta de l’Estat Espanyol que se situa en un 7’7%, d’acord amb les dades de l’enquesta sobre subministrament i tractament d’aigua de l’Institut Nacional d’Estadística (INE).
L’augment del consum domèstic contrasta, no obstant, amb el descens del 19,3% que s’ha registrat en l’ús de l’aigua en l’agricultura valenciana en el mateix període. El descens del consum hídric de l’agricultura valenciana sextuplica la caiguda de l’aigua destinada a usos agrícoles en el conjunt de l’Estat, que ha sigut d’un 3,1% per al mateix període.
En xifres absolutes, per les aixetes de les llars valencianes van eixir en 2005 un total de 293.036 milions de litres d’aigua, o el que és el mateix, 293 hectòmetre cúbics (hm 3), 43,3 hm 3 més que sis anys abans.
La demanda d’aigua potable per part dels sectors econòmics -indústria, serveis i turisme- ha baixat també en la Comunitat un 28,4%. El major consum domèstic valencià, principalment impulsat pel boom urbanístic, ha fet que en 2005 pràcticament tres de cada quatre litres d’aigua potable (el 74,6%) se’ls engoliren les llars, mentres que en la resta d’Espanya la dita demanda va baixar fins a poc més de dos litres i mig (66,8%).
Les darreres dades indiquen que les precipitacions caigudes entre l’11 i el 12 d’octubre equivalen al consum humà de la Marina Alta d’una setmana. La quantitat total ronda els 200 milions de litres a una mitjana de 260 l/m2. Tenint en compte que en alguns municipis es van registrar més de 400 l/m2. A Pego van arribar a caure eixos dos dies 323 l/m2.
Cada valencià usa al dia unes quantitats mitjanes que se situen al voltant dels 170 litres d’aigua i en la comarca viuen més de 185.000 persones, amb la qual cosa el consum diari se suposa que està sobre els 31’6 milions de litres. En la Marina Alta, amb 760 quilòmetres quadrats de superfície i amb la xifra de 260 l/m2 de mitjana es desprèn que va caure una quantitat pròxima als 200 milions de litres, és a dir, l’aigua suficient per al consum comarcal de més de sis dies.
L’Institut Nacional de Meteorologia va explicar en un comunicat que «climàticament es pot qualificar com un dels històrics temporals de llevant que sense una periodicitat determinada afecten la Comunitat Valenciana». Recordem que durant el 1957, ara fa 50 anys, no només València i rodalies van patir una gran riurà, la Marina Alta també va sofrir un dels major temporals de la seua història. De fet pobles com Xàbia han commemorat aquest tràgic esdeveniment amb una exposició. A Pego, segur que més d’un veí encara recorda aquells dies. En un mapa de precipitacions, l’Institut Nacional de Meteorologia, va pintar majoritàriament la comarca d’un mateix color, el dels 300 l/m 2.
Encara que és difícil pensar que eixa aigua pot ser reutilitzada en la seua totalitat per al consum humà, la veritat és que la irregularitat d’estes precipitacions en forma de tromba no permet aventurar sistemes d’emmagatzemament de les aigües per al seu posterior ús, encara que els embassaments de l’interior, les basses de reg i, la qual cosa és més important, els aqüífers s’hauran regenerat, com ja indicàvem inicialment.
Hem d’afegir, a aquesta dada positiva d’emmagatzenament d’aigua que les llars valencianes, en general, van augmentar el seu consum d’aigua un 17’4% entre els anys 2000 i 2005, la qual cosa duplica amb escreix l’increment mitjà observat a la resta de l’Estat Espanyol que se situa en un 7’7%, d’acord amb les dades de l’enquesta sobre subministrament i tractament d’aigua de l’Institut Nacional d’Estadística (INE).
L’augment del consum domèstic contrasta, no obstant, amb el descens del 19,3% que s’ha registrat en l’ús de l’aigua en l’agricultura valenciana en el mateix període. El descens del consum hídric de l’agricultura valenciana sextuplica la caiguda de l’aigua destinada a usos agrícoles en el conjunt de l’Estat, que ha sigut d’un 3,1% per al mateix període.
En xifres absolutes, per les aixetes de les llars valencianes van eixir en 2005 un total de 293.036 milions de litres d’aigua, o el que és el mateix, 293 hectòmetre cúbics (hm 3), 43,3 hm 3 més que sis anys abans.
La demanda d’aigua potable per part dels sectors econòmics -indústria, serveis i turisme- ha baixat també en la Comunitat un 28,4%. El major consum domèstic valencià, principalment impulsat pel boom urbanístic, ha fet que en 2005 pràcticament tres de cada quatre litres d’aigua potable (el 74,6%) se’ls engoliren les llars, mentres que en la resta d’Espanya la dita demanda va baixar fins a poc més de dos litres i mig (66,8%).