Pego, Gata i Xaló tenen plantilles de la Guàrdia Civil «inoperants»
L’Associació Unificada de Guàrdies Civils (AUGC) va desvelar dilluns que tres dels nou casernes de la Marina Alta tenen plantilles «inoperants» , és a dir, amb deu o menys agents. En este sentit, Pego, Xaló i Gata de Gorgos mantenen, malgrat el nou catàleg de plantilles aprovat pel Govern i que es va donar a conèixer la passada setmana, una dotació de personal insuficient per a oferir al ciutadà el servei d’una patrulla diària.
Parlem de seguretat perquè fonts de l’AUGC (Associació Unificada de Guàrdies Civils) defineixen una plantilla com a «funcional» si compta amb almenys 10 agents, fet que permet el nombre mínim necessari de guàrdies civils per a tenir una patrulla diària de seguretat.
La caserna de Pego compta amb nou agents, un més que fins fa poc, després de l’actualització de les places. Xaló té en l’actualitat cinc agents, mentres que la plantilla de Gata ha passat de comptar amb 7 agents a 8 gràcies al nou catàleg com en el cas pegolí. No obstant, aquestes patrulles continuen considerant-se “inoperants” pel que s´ha explicat anteriorment, perquè la xifra d´agents disponibles és inferior a 10.
Altres plantilles de la comarca com Benissa, Moraira, Pedreguer o El Verger «estan rondant l’operativitat», segons fonts de l’AUGC. A Benissa i Moraira, els llocs compten amb 14 agents, Pedreguer amb 13 i El Verger té una plantilla de 19 efectius.
Una novetat important del nou catàleg és que la caserna de Calp, fins ara considerada auxiliar, passa a ser principal, el que comporta un increment de personal que ja ha sigut aprovat per la Comissió Executiva de la Comissió Interministerial de Retribucions. Calp ha passat de 21 a 30 agents, nou més. A Xàbia, hi ha 41 agents en plantilla.
D’altra banda, les mancances en els edificis dedicats a caserna-habitatge és un problema afegit a la falta de personal. Davant de l’estat de ruïna que presenten algunes casernes de la comarca, com el del Gata, els ajuntaments es veuen abocats a invertir per a rehabilitar o construir nous immobles i frenar així la «fugida» de les plantilles a municipis veïns.
Els alcaldes dels municipis que compten en el seu terme municipal amb una caserna estan disposats a mantenir el servei que presta la Guàrdia Civil inclús invertint en dependències en què hauria de fer-ho l’Estat, que és el que té l’obligació de mantenir en bones condicions les casernes-habitatge. No obstant, en els últims anys és relativament normal que els ajuntaments signen convenis de col·laboració amb El Govern Central per a sufragar econòmicament part de les despeses que suposen les noves casernes o mantenir els ja existents.
La caserna de Pego compta amb nou agents, un més que fins fa poc, després de l’actualització de les places. Xaló té en l’actualitat cinc agents, mentres que la plantilla de Gata ha passat de comptar amb 7 agents a 8 gràcies al nou catàleg com en el cas pegolí. No obstant, aquestes patrulles continuen considerant-se “inoperants” pel que s´ha explicat anteriorment, perquè la xifra d´agents disponibles és inferior a 10.
Altres plantilles de la comarca com Benissa, Moraira, Pedreguer o El Verger «estan rondant l’operativitat», segons fonts de l’AUGC. A Benissa i Moraira, els llocs compten amb 14 agents, Pedreguer amb 13 i El Verger té una plantilla de 19 efectius.
Una novetat important del nou catàleg és que la caserna de Calp, fins ara considerada auxiliar, passa a ser principal, el que comporta un increment de personal que ja ha sigut aprovat per la Comissió Executiva de la Comissió Interministerial de Retribucions. Calp ha passat de 21 a 30 agents, nou més. A Xàbia, hi ha 41 agents en plantilla.
D’altra banda, les mancances en els edificis dedicats a caserna-habitatge és un problema afegit a la falta de personal. Davant de l’estat de ruïna que presenten algunes casernes de la comarca, com el del Gata, els ajuntaments es veuen abocats a invertir per a rehabilitar o construir nous immobles i frenar així la «fugida» de les plantilles a municipis veïns.
Els alcaldes dels municipis que compten en el seu terme municipal amb una caserna estan disposats a mantenir el servei que presta la Guàrdia Civil inclús invertint en dependències en què hauria de fer-ho l’Estat, que és el que té l’obligació de mantenir en bones condicions les casernes-habitatge. No obstant, en els últims anys és relativament normal que els ajuntaments signen convenis de col·laboració amb El Govern Central per a sufragar econòmicament part de les despeses que suposen les noves casernes o mantenir els ja existents.