Néstor de Pego deixa la pilota professional sentint-se «tranquil i orgullós del que he fet en la meua carrera esportiva»

Una decisió «molt difícil» que prenia després de 15 anys de trajectòria professional. Ho anunciava a mitjans de setembre després sentir-se menysvalorat, tot i haver signat el 2025 el seu millor any com a pilotari. Se’n va sabent que serà recordat «per fer tot el que podies» en cada partida, com li va traslladar un aficionat durant l’última partida que va jugar dimarts com a professional al trinquet d’Oliva.
______________

Després de 15 anys de trajectòria professional, el pilotari Néstor de Pego ha deixat els trinquets. Ho anunciava el passat 17 de setembre passades les 20:30h., en xarxes. De facte, va jugar (i guanyar) la seua última partida com a professional dimarts passat, 29 de setembre, al trinquet d’Oliva.

Néstor Portes Morell es va decantar per la pilota de xiquet, deixant en un segon terme el futbol. Eixa decisió li va permetre focalitzar en l’esport autòcton perquè afirma que «sempre he sigut una persona que he dedicat, al que m’ha agradat, tot el meu esforç». Esta qualitat està convençut que és la que li ha permès «arribar fins ací», és a dir, a tindre una dilatada carrera com a pilotari professional.

Mentre estudiava, el 2012 va aconseguir una beca d’esportista d’elit que li va permetre compaginar estudis i pràctica esportiva. Una ajuda per a consolidar el joc i poder fer el pas a la professionalitat. El bot, però, no depèn d’un mateix, sinó dels entrenadors i sol donar-se, explica Néstor Portes als micròfons de Ràdio Pego, «per la lesió d’un company, per una indisposició». És aleshores «quan tu aprofites eixe moment per a reivindicar-te, donar-te a conèixer en eixe món». El més complicat, però, «és mantindre’t», afirma el pilotari pegolí.

El mitger de Pego ha aconseguit mantindre’s en l’elit del raspall fins al 29 de setembre de 2026, amb 33 anys. En 2020 va guanyar la lliga i es va convertir en el «primer jugador alacantí en la lliga de raspall en 36 edicions», el que fa una idea de tot el que ha aconseguit des que va començar. Confessa que la decisió de deixar-ho «ha estat molt difícil perquè vius del que t’agrada, vius del teu esport». Preguntat si hagués estat millor avançar la decisió per no sentir-se menysvalorat, declara que potser sí, però alhora afirma que «després potser també m’haguera penedit de no haver lluitat un poc més per a intentar revertir la situació».

«El punt d’inflexió arriba a finals de 2025». Un any, el 2025, que Néstor Portes considera que és el seu millor any com a pilotari, «l’any perfecte», el definix ell mateix. De fet, es proclama subcampió de les tres competicions per equips més importants de raspall: la Lliga, la Copa i el Trofeu Mestres.

Al Trofeu Mestres se seleccionen els millors jugadors de l’any i, en eixa tria està Néstor Portes que arriba a la final i queda subcampió. Contràriament a eixos excel·lents resultats, en publicar els equips de la Lliga següent, Néstor de Pego no apareix. Els motius que li donen són que «és una decisió del comitè». A això s’afegix que, en renovar el contracte ―que habitualment és per un any—, ho fan per la meitat de temps, per sis mesos. Senyals inequívoques que hi ha alguna cosa que no va bé.

El pilotari pegolí amb la decisió de deixar els trinquets posa per damunt la seua salut mental. Pel que fa a la física, explica que el 2018 va patir la «lesió més forta» de la seua carrera professional i és, en eixe moment, quan coneix el fisioterapeuta que ha estat vital en el seu recorregut com a pilotari. Durant la seua trajectòria professional les lesions han estat una constant, tant, que «a la fi t’acostumes a jugar amb dolor».

La salut mental ha decidit cuidar-la allunyant-se del que li provoca malestar. De fet, considera que «el món del raspall professional, mentalment, és dels pitjors esports que hi ha, tant en allò bo com en allò roin». Una afirmació que explica perquè «la gent de la pilota és molt propera» i és que, recorda que «estàs jugant i els de l’escala et coneixen tots» i en els moments que acompanyen els resultats tots són palmades a l’esquena, però quan tens una mala ratxa eixes palmades es transformen en crítiques, el que no ajuda.

Dimarts passat, al trinquet d’Oliva, va eixir a la pista amb ganes de guanyar, va eixir «a rendir el màxim», com ho ha fet sempre i, en esta ocasió, es va endur el triomf. Una partida «que em quedarà per sempre» per diverses raons: la va compartir amb Salelles a qui li guarda «una estima especial» perquè «me l’he criat» ja que l’ha entrenat i l’ha vist «créixer com a pilotari». A més, van assistir a vore la partida «gent de tota la Marina» i la gent que no va poder anar li van enviar missatges de suport. No faltà la seua família «que al final són els que m’han acompanyat sempre».

Entre els aficionats, un home li va traslladar amb claredat que «se’t recordarà sempre per donar tot el que podies». Unes paraules que li permeten sentir-se «tranquil, amb la consciència molt tranquil·la i orgullós del que he fet en la meua carrera esportiva».

En futur, quan passe un temps, Néstor Portes Morell es veu jugant «als carrers». Declara que té «molta gana de poder tornar on vaig començar: al carrer de Pego, al club de Pego perquè ahí tinc molta gent a la que agrair-li coses» i també li agradaria «tornar a la Vall de Laguar, que és on es vaig criar, als carrers d’allí». Fer-ho, a més, «practicant modalitats que ara no practicava».