L’àguila pescadora protagonista esta vesprada a la Casa de Cultura de Pego
Des de 2019 s’han reintroduït a la Marjal de Pego-Oliva 33 exemplars d’esta espècie que té com a singularitat que és l’única rapinyaire que s’alimenta de peixos. El Parc Natural és un dels indrets que utilitza per a hivernar en el seu camí des d’Escòcia cap al Sahel. El programa de reintroducció que duu a terme la Conselleria de Medi Ambient amb la col·laboració, entre altres, de l’ajuntament de Pego té com a objectiu que «puguem tindre àguiles pescadors de manera estable a la Comunitat Valenciana», explica Covadonga Viedma, cap de secció del departament de Vida Silvestre de la Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat Valenciana.
_______________
L’any 2019 es reintroduïen al Parc Natural de la Marjal de Pego Oliva els primers exemplars d’àguila pescadora. Un projecte que va ser elaborat per l’equip tècnic del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), la Fundació Migres i el Centre Internacional de Migracions d’Aus (CIMA) i que va ser finançat, íntegrament, per la Conselleria de Medi Ambient. Tenia com a objectiu recuperar l’àguila pescadora com a espècie nidificant, perquè les últimes parelles es van refugiar en el litoral de la comarca de la Marina Alta a principis dels anys 80.
Però, «este tipus de projectes comporten unes accions prèvies molt importants», indica la cap de secció del departament de Vida Silvestre i Xarxa Natura 2000 depenent de la direcció general de Medi Natural i Animal de la Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat Valenciana, Covadonga Viedma. Per exemple es necessita un estudi previ de viabilitat que confirme que els objectius es poden complir. Un estudi en el qual, en este cas, hi van col·laborar econòmicament els ajuntaments de Dénia, Xàbia, Oliva i Pego.
«Este tipus de projectes són molt important perquè tornes a tindre una espècie que estava extingida i que havia estat ací com a reproductora. I, encara que ara la teníem com a hivernant, és molt important que la població de la Península Ibèrica estiga connectada per a garantir la seua viabilitat a futur», exposa la biòloga i cap de secció del departament de Vida Silvestre de la Conselleria de Medi Ambient.
L’estudi de viabilitat de reintroducció de l’àguila pescadora apuntava que, l’amenaça més important que podia tindre l’àguila pescadora al Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva eren les línies elèctriques que passen per l’aiguamoll. En este sentit, assenyalava Covadonga Viedma que «quan realitzes un projecte de reintroducció d’una espècie elimines les amenaces» i confirmava que de soltar els primers pollets «es feren molts treballs de correcció de línies elèctriques», el que «afavorix la supervivència de totes les aus en general, i en particular de les rapaces».
La singularitat de l’àguila pescadora radica en la seua dieta perquè «és una àguila que només s’alimenta de peixos», descriu la cap de secció del departament de Vida Silvestre de la Conselleria de Medi Ambient. Això provoca que tinga adaptades les urpes i «pot girar-ne una per agafar millors els peixos».
Estem davant una «espècies migradora» de la que «quasi tots els exemplars el primer any fan una migració llarga més enllà del Sàhara i, als dos anys tornen a la seua zona de cria», detalla Covadonga Viedma. Una circumstància que fa que la supervivència, en eixe primer any de vida «siga molt baixa» atés que no saben pescar. Explica Viedma que tot i que el pare es queda fins que l’últim poll migra, «cada exemplar migra sol i el primer any no coneixen el camí […] però arriben al Sahel, on aprenen a pescar». Un fet, este que no saben massa bé com s’aconseguix.
Este projecte liderat per la Conselleria de Medi Ambient ha reintroduït fins al moment 33 exemplars d’àguila pescadora, amb l’ajuda de molts socis, com és el cas de l’Ajuntament de Pego que col·labora de manera fonamental deixat les instal·lacions per al seguiment dels exemplars. A través de la Fundació Migres i la Fundació Iberdrola s’ha signat un nou conveni amb Escòcia per a portar 12 polls anualment durant 5 anys, dels quals ja se n’han portat dos, segons informava la cap de secció del departament de Vida Silvestre i Xarxa Natura 2000 depenent de la direcció general de Medi Natural i Animal de la Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat Valenciana, Covadonga Viedma.
Esta vesprada, a les 19h., a la Casa de Cultura Ian Perks, membre de la Roy Dennis Wildlife Foundation, una altra de les entitats col·laboradores en el projecte, impartirà la conferència ‘Història de la recuperació de l’àguila pescadora’ presentant la visió escocesa del projecte.