La tornada d’un dels exemplars d’àguila pescadora pivota durant la presentació dels nous 12 polls arribats d’Escòcia
Dimarts es presentava als peus de la Muntanyeta Verda, a l’ombra de les moreres, l’arribada de 12 nous polls d’àguila pescadora que s’emmarca dins el projecte de reintroducció de l’àguila pescadora a la Comunitat Valenciana. El programa es va iniciar el 2019 i enguany, per primera vegada, ha vist com un dels exemplars que va ser traslladat d’Escòcia al Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva ha tornat a casa, després de dos anys de migració. Ian Perks, membre de la Roy Dennis Wildlife Foundation està convençut que en un any trobarà parella i això significa que l’espècie es pot consolidar al parc. El projecte de reintroducció implica a molts agents i això es va poder comprovar en l’esdeveniment, amb la participació de múltiples veus que contribuïxen a l’èxit de la iniciativa.
______________
El 2019 es va posar en marxa el projecte de reintroducció de l’àguila pescadora, una espècie en perill d’extinció a la Comunitat Valenciana. No obstant això, els estudis de viabilitat del mateix havien començat uns anys abans. Un projecte que implica a molts agents que van des d’administracions públiques a institucions privades, organitzacions mediambientals i ornitològiques o clubs de caça i pesca. Un ventall divers i necessari per poder tirar endavant una iniciativa que necessita paciència i molts ulls i mans perquè siga un èxit. Una diversitat que dimarts 15 de juliol es va poder veure i escoltar a l’ombra de les moreres que hi ha als peus de la Muntanyeta Verda.
Enguany, la novetat en esta presentació dels nous 12 polls que han arribat d’Escòcia gràcies a la Roy Dennis Wildlife Foundation, ha estat que els han mostrat en imatges gravades en dron al hacking on estan instal·lats i no els han baixat per poder veure’ls i agafar-los en directe amb l’objectiu d’evitar-los l’estrès que els suposa la visita massiva de gent.
Explicava la cap de servei de Vida Silvestre de la Generalitat, Covadonga Viedma, que estem davant “exemplars salvatges, no són criats en captivitat, són agafats d’un niu i mai havien vist a gent fins a eixe moment“, d’ahí la decisió d’enguany. Això pel que respecta als nouvinguts, però confessava Viedma, satisfeta, que l’exemplar que ha tornat enguany a la Marjal de Pego-Oliva “ens ha donat la vida”.
El director del parc, José Antonio Hernández, apuntava que després dels anys de projecte de recuperació de l’àguila pescadora al Parc Natural de la Marjal Pego-Oliva, este ha esdevingut un projecte de referència en reintroducció. I com a exemple explicava que a Cabrera (Illes Balears) tenien un exemplar ferit que han recuperat a la Muntanyeta Verda.
El secretari autonòmic de Medi Natural i Territori, Raúl Mérida que, tot i l’agenda ajustada de dimarts al matí, no va voler perdre’s la presentació dels polls, va destacar que “posar en marxa un projecte d’este tipus és apostar per la biodiversitat” i va subratllat que “de vegades tens bones notícies com quan reps la visita d’alguns dels polls que has soltat”. Eixe èxit, indicava Mérida està dient que “el parc té bona salut […] perquè l’animal troba suficient biodiversitat per a viure i també estem recuperant espècies que 
la pressió de la societat va posar al límit”.
De fet, fa més de 50 anys que l’àguila pescadora va desaparèixer de la Comunitat Valenciana i per a recuperar-la, fa uns quants anys enrere Juan Jiménez, excap de servei de Vida Silvestre va dissenyar l’estratègia ‘La Comunitat Valenciana: de la perifèria al centre la conservació’ amb la idea de treballar amb espècies d’interès internacional per a “augmentar el valor natural i l’orgull dels valencians respecte a la seua fauna, que en aquell moment no estava molt fort”. 
Eixa estratègia estava dividida en els quatre punts cardinals i, “a l’est, per lògica, [la connexió era] amb el mar i amb el turisme”, relatava Jiménez i detallava que “la idea era que podem tindre mar, turisme, parcs naturals i joies de la natura” una combinació que va ser la clau per pensar en la reintroducció de l’àguila pescadora. La idea va rebre el vist-i-plau del Consell i el següent pas va ser buscar “el millor lloc”, continua explicant Jiménez.
Inicialment es va pensar en desenvolupar el projecte a la costa, però en “saber més sobre àguiles pescadores i, sobretot, quan vam conèixer als ajuntaments i a la població local, Pego va fer la millor aposta”, afirmava l’excap de servei de Vida Silvestre. Els estudis de viabilitat assenyalen si els espais triats són idonis per dur endavant projectes d’estes característiques, però “el suport local és el principal valor o mesura d’èxit d’un projecte de conservació”, concloïa Jiménez.
L’alcalde de Pego, Enrique Moll, donava les gràcies a tots els actors implicats “per haver cregut en un projecte que pareixia una utopia”. I explicava que, després de les dificultats de consolidació del projecte els primers anys, quan el van telefonar per a donar-li la notícia que havia tornat un poll d’àguila pescadora, va ser “com si m’hagueren fet avi”. Afirmava que, quan 1HC després de descansar a la marjal de Xeraco, per fi va arribar a “casa”, a la marjal de Pego-Oliva, va pensar que l’esforç donava “fruits”, el que “és motiu d’alegria […] perquè a este projecte li faltava això, el fruit de tot l’esforç que s’ha fet durant molts anys gràcies a molts voluntaris, molta gent implicada, molts diners”.
Potser vaticinant que prompte hi hauria resultats, l’any passat, Moll ja va dir que “no ens cansàrem, que continuàrem creient en el projecte i ara ja hi ha un motiu més per continuar creient en este i en altres projectes que puguen vindre”.
La regidora de Medi Ambient de l’Ajuntament d’Oliva, Maria Bertomeu, coincidia amb l’alcalde de Pego amb “l’alegria” que suposa que “almenys un exemplar torne a casa”. Confirmava que el consistori oliver “continuarà apostant per este tipus de projectes perquè sabem que són molt importants per a preservar la biodiversitat del nostre parc natural” i recordava que “nosaltres som els primers que l’hem de cuidar”.
El programa de reintroducció de l’àguila pescadora a la Comunitat Valenciana, a través del Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva, compta amb un pressupost anual de 50.000 euros que finança la Fundació Iberdrola, atès que el projecte s’emmarca en un dels seus principals eixos d’activitat. Per això el seu president, Jaime Alfonsín, no va voler perdre’s la cita, a la qual acudia per primera vegada.
Recordava Alfonsín que va ser l’any 2022 quan la Fundació Iberdrola va subscriure el conveni amb la Fundació Migres i la Roy Dennis Wildlife Foundation, una decisió que respon “al compromís d’Iberdrola amb el medi ambient, la biodiversitat, la conservació dels ecosistemes i també la conservació de l’avifauna”. Manifestava el president de la Fundació Iberdrola Espanya que estan “enormement satisfets i esperançats perquè el projecte, tot i les dificultats inicials, haja avançat, haja progressat, ja es tinga un [exemplar] que ha tornat”, un fet que “dona satisfacció”. A més, confia Jaime Alfonsín que “les noves cries […] puguen tornar ací, instal·lar-se i puguem, en definitiva, recuperar esta au que és tan característica de la Comunitat Valenciana i de tota la Península Ibèrica i l’any que ve ho puguem tornar a celebrar”.
El director general de Medi Natural i Animal, Lluís Gomis, afirmava que estem davant un “projecte d’èxit” pel retorn del primer exemplar i perquè confia que es repetisca “i vagen tornant altres exemplars”. Afegia Gomis que projectes com la reintroducció de l’àguila pescadora “servixen de paraigua per altres espècies”, entre d’altres coses perquè suposen “correccions elèctriques” que milloren l’hàbitat de l’espècie principal, però també d’altres existents a la zona.
Posava en valor el director general de Medi Natural i Animal l’elevat nombre participants en el “projecte d’èxit”. Un fet que al seu parer significa la “clau de l’èxit” perquè assegura que “este tipus d’iniciatives quan millor funcionen és quan participen des de la població local, el voluntariat, els ajuntaments, les societats de caçadors i les institucions”.
La cap de servei de Vida Silvestre de la Generalitat, Covadonga Viedma, reconeixia la tasca realitzada per la Roy Dennis Wildlife Foundation perquè, apuntava que “gràcies a ells tenim als polls“. Recordava també que el treball constant de Roy Dennis, que des de la dècada dels 50/60 comença a estudiar l’àguila pescadora i que actualment, a través de la fundació, gestionen la recollida de cries de l’espècie. Una tasca complicada perquè per a fer-ho “han de pujar a uns arbres enormes“, al que de vegades s’afegix un oratge advers.
“Este treball conjunt és el que fa possible que este projecte es faça realitat”, afirma Itziar Colodro, responsable de la Fundació Migres en el hacking del Parc Natural de la Marjal Pego-Oliva (on es crien els polls). Dins d’eixe extens equip tenen un lloc rellevant les persones voluntàries “base i fonamentals perquè tot açò siga possible”, reconeixia Colodro. I és justament ara quan s’ha posat en marxa una nova campanya de voluntariat per a este estiu.
La representant de la Fundació Migres exposava que “cada any és únic treballar amb biodiversitat, amb fauna, amb la naturalesa” i enguany tot i que a Escòcia han tingut una primavera “molt bona” comparada a la de l’any passat, a l’Estat espanyol eixe període va ser dolent perquè, recordava Itziar Colodro, que “en l”època migratòria hi va haver moltes tempestes, pluja”. Estes condicions meteorològiques van retardar la migració i van provocar que les àguiles pescadores “arribaren un poc més tard als seus nius naturals”. Això ha suposat un “doble esforç” perquè Ian Perks i el seu equip de la Roy Dennis Wildlife Foundation “aconseguiren els polls de l’edat i en l’estat que es correspon per portar-los fins a Espanya”. Informava Colodro també que les cries s’han aclimatat molt bé i estan creixent a bon ritme.
Sobre la notícia de l’any, la tornada “a casa” de l’exemplar mascle 1HC, Itziar Colodro explicava que “té la seua torre preferida, el seu niu preferit”. A més, relatava que Ian Perks va poder observar-lo per ell mateix, el que va ser “molt emocionant” perquè “ell va construir el niu d’eixe poll a Escòcia”. Un niu que va elaborar “pal a pal” per a un parella d’àguiles pescadores que van pondre l’exemplar que es va criar ací i que, després de dos anys de migració, “ha tornat al que és ara la seua nova casa”. En l’actualitat, apuntava la representant de la Fundació Migres, “només li falta trobar nòvia”. Així que caldrà esperar al que passe els pròxims anys perquè, assegurava Colodro, “açò acaba de començar”.
L’exemplar que ha tornat al Parc Natural de la Marjal Pego-Oliva és “una au realment important” assevera, l’escocés Ian Perks, en representació de la Roy Dennis Wildlife Foundation. Sospita que, en ser un mascle, “que és molt fort, molt potent i està en molt bon estat”, atraurà femelles durant la migració i està convençut que l’any que ve hi haurà una parella a la marjal.
Assegura Perks que només tindre una parella “potser realment important”. 
Posava com a exemple la femella d’una parella que es va desplaçar d’Escòcia a Anglaterra va pondre 40 cries. “Amb només una parella com eixa el projecte arranca”, afirmava Perks i “agafa impuls per a restablir la població”. Recorda que a Escòcia, el 1958, només quedava una parella d’àguila pescadora i ara hi ha al voltant de 350 parelles.
Posava l’accent el representant de la Roy Dennis que per aconseguir això cal “tenir cura de cada exemplar de manera individual”, el que ací es fa de manera “excel·lent”. Afegia que amb el retorn d’1HC i la qualitat de polls que han portat enguany, està realment convençut que “este projecte tindrà èxit”.