La Muntanyeta Verda va albergar “un assentament molt més important del que pensàvem” durant els segles VII i VI a.n.e

Un assentament que ocupava més de quatre hectàrees i per tant que “duplica la resta de poblats de la zona”. En ell van viure possiblement diversos centenars de persones, sent la primera gran població de caràcter urbà de les Valls de Pego en l’edat del Ferro Antic, explica el director de l’excavació i catedràtic d’Arqueologia de la Universitat d’Alacant, Ignasi Grau Mira. Este dissabte, finalment no es realitzarà la primera visita interpretativa del jaciment, per la previsió de pluja. Esta, organitzada per Atzaïla, associació que ha impulsat la intervenció, en col·laboració amb el Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva, ha tingut molt d’èxit i hi ha llista d’espera. Des de l’Ajuntament de Pego es mostren “contents perquè quan hi ha un projecte que lliga diferents administracions, sempre és un èxit”, expressa la regidora de Patrimoni.

____________

El mes de novembre de 2025, de manera discreta, l’Institut d’Investigació en Arqueologia i Patrimoni Històric de la Universitat d’Alacant comença una intervenció arqueològica a la Muntanyeta Verda, dins el Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva, dirigida pel catedràtic d’Arqueologia de la UA, Ignasi Grau Mira. Un projecte impulsat per l’associació cultural Atzaïla, que des de feia temps tenia en ment la gran muralla que, és fàcilment detectable, quan es visita l’espai. De fet, la fascinació ve de 2012 quan es va visitar la Muntanyeta Verda en el marc del I taller d’història local promogut per l’Arxiu Municipal de Pego. Això unit a la relació cada vegada més estreta amb el director de l’excavació, ha fet possible que hui es puga parlar del poblat d’este indret privilegiat.

L’actuació arqueològica s’ha pogut dur endavant després de comptar amb el vist-i-plau de les Conselleries de Patrimoni i de Medi Ambient i de l’Ajuntament de Pego, a més de la Universitat d’Alacant. Esta ha permès datar el poblat que va habitar a l’interior d’eixes muralles visibles, situant-lo “entre els segles VII i VI abans de la nostra era (a.n.e), en l’edat del Ferro Antic“, exposa el president d’Atzaïla Domènec Pons. Afegix Joan Femenia, membre de la Comissió Marjal i Patrimoni de l’associació cultural que “és anterior al que fins ara s’havia pensat“, atès que fins ara només s’havia treballat amb “troballes molt superficials” que no permetien aprofundir-hi. L’actuació arqueològica ha permès “certificar que hi havia un assentament estable”, que és allò important, subratlla.

El catedràtic d’Arqueologia i director de l’excavació, Ignasi Grau, ressalta una visita que va fer junt a membres d’Atzaïla a la Muntanyeta Verda, on ja se sabia que hi havia un jaciment d’època ibèrica. La visita, però, li va permetre comprovar que “l’envergadura de les restes d’una muralla que es veia en superfície era més important del que pareixia”. I és que la Muntanyeta Verda és un dels 50 jaciments d’època ibèrica que es coneixen a la Marina Alta. Però aquella visita de camp el va fer “sospitar que el lloc podia ser més interessant, tant per les construccions com per les restes ceràmiques en superfície”. Una sospita que el va encoratjar a proposar una possible fer una actuació arqueològica allí.

Al llarg de set setmanes un equip de l’Institut d’Investigació en Arqueologia i Patrimoni Històric de la Universitat d’Alacant dirigit pel catedràtic Ignasi Grau, ajudat també per membres d’Atzaïla, van treballar al jaciment. Per a fer-ho van emprar la teledetecció, un tipus “d’arqueologia no invasiva i, per tant, que no afecta al registre arqueològic material”, utilitzant tècniques “amb poca afecció al patrimoni“, com vols de dron i una neteja de superfície de vegetals i terra. Tot això en més de quatre hectàrees, és a dir, com exemplificava el mateix Grau Mira “quatre camps de futbol”.

Els resultats preliminars de l’actuació han permès establir que a la Muntanyeta Verda hi va haver “un assentament molt més important del que pensàvem que era la Muntanyeta Verda”, afirmava Ignasi Grau. Detallava que es tracta d’un “assentament que aproximadament en el 700 a.n.e, en el segle VII, es dota d’una fortificació, una muralla, formada per un amuntegament de grans blocs de pedra que tanca tot el perímetre on, en l’interior es desenvoluparà una activitat domèstica“. Ressalta el director de l’excavació que, el fet que s’haja realitzat “un esforç per a emmurallar una superfície tan gran, d’unes quatre hectàrees, ens diu que és una comunitat gran, possiblement de diversos centenars de persones, que construïxen un petit poble i fan esforços col·lectius per a dotar de construccions la zona“.

La superfície del poblat de la Muntanyeta Verda “duplica la resta de poblats de la zona.“ Fins ara, explica Grau Mira que es pensava que el poblat de l’edat del Ferro Antic important a la Vall de Pego era el del Castell d’Ambra. Després de l’excavació del de la Muntanyeta Verda, saben que este últim és “més antic i és més gran”.

Dos característiques que es donen “en un moment crucial en la història de la Mediterrània i de la Península Ibèrica, que és l’arribada dels fenicis per a intercanviar productes amb les poblacions locals“. Este contacte produïx que es “generen noves activitats econòmiques i noves activitats d’intercanvi”. Segons explica el catedràtic d’Arqueologia això explicaria perquè “la població es concentra per a gestionar millor l’activitat econòmica”.

S’arriba a estes conclusions perquè s’han trobat “restes d’estes mercaderies, sobretot àmfores de la zona d’Andalusia, de la zona de Màlaga, que vindrien de dos colònies fenícies, Eivissa i Guardamar del Segura“. Aleshores, a la base de la Muntanyeta Verda hi hauria una làmina d’aigua “que és on es poden varar les naus amb les que es transportarien les mercaderies”. De fet, descriu el director de l’excavació que, en l’edat del Ferro Antic “no hi ha ports construïts, hi ha varadors per a naus de base plana, que poden entrar al que seria la Marjal i desembarcar tot just als peus de la Muntanyeta Verda”.

Què intercanviaven els fenicis amb la població de la Muntanyeta Verda?

Explica el catedràtic d’Arqueologia de la UA, Ignasi Grau, que “les poblacions del final de la prehistòria havien desenvolupat una economia molt especialitzada, en la nostra zona, basada sobretot en l’aprofitament agropecuari i, el que és molt possible és que estes poblacions foren ramaders especialitzats“. Esta hipòtesi se sustenta perquè “l’entorn de la marjal és un entorn especialment propici per a gestionar els ramats d’oví-caprins“ d’on es podia extraure “carn, llana o pells“ que es convertien en “uns excedents extraordinaris per a intercanviar amb els fenicis”. A més, d’altres productes locals que interessarien els fenicis.

Assenyala Grau Mira que esta “és una de les claus que, si es desenvolupen més treballs en el futur, ens ajudarien a explicar perquè les poblacions fenícies van freqüentar estes costes i estaven interessades en vindre a la zona de la Marjal i a la zona de Pego”.

Interrupció de la vida al poblat de la Muntanyeta Verda

Entorn a l’any 500 a.n.e, sembla que la vida al poblat excavat s’atura. “Un moment en que hi ha molts canvis en la història dels poblats ibèrics” perquè els fenicis canvien les seues rutes comercials. En interrompre’s estos intercanvis, “les estructures econòmiques i les estructures de poblament, canvien”, indica Grau Mira. Una afirmació que se sustenta en què “no hem trobat materials que ocupen períodes posteriors” a finals del segle VI a.n.e.

Això no vol dir, però, que la Muntanyeta Verda no torne a albergar vida. Ho farà més tard, entre el segle II i I a.n.e., és a dir, en època de l’Ibèric Tardà o època Romana Republicana. Relata el catedràtic d’Arqueologia que, “aproximadament a meitat del segle II a.n.e, abans del 150 – 100 abans de Crist, es torna a ocupar la Muntanyeta, però aquesta vegada amb unes característiques distintes”.

Característiques de la muralla d’època de l’Ibèric Tardà o època Romana Republicana

Actualment, l’element més visible del poblat és el que seria la muralla construïda a meitat del segle II a.n.e, feta sobre la base de l’anterior. Descriu Mira Grau que “l’antiga muralla feta amb blocs irregulars, s’utilitza com a base per a una altra per a una altra muralla”. Una construcció posterior que, esta vegada, està “molt millor realitzada, en grans blocs de pedra retallats, amb uns grans patrons metodològics, és a dir, unes mesures molt regulars, amb unes línies tirades a cordell“. Esta refortificació de l’espai es va dur a terme, “possiblement per a establir un altre poblat en esta època”, apunta l’arqueòleg. Este enclau estaria lligat a Diànium, “el port que està convertint-se en el lloc important en esta època Tardo-Ibèrica o Republicana”.

Els fòssils directors que els han permés arribar a estes conclusions són, de nou, “materials que venen de fora, com les àmfores que venen de la península Itàlica, del sud d’Itàlia” i que continuen assenyalant que estem davant un indret amb una “funció de desembarcador de mercaderies bé per a intercanviar amb la població local o tal vegada per a subministrar als exèrcits que ja comencen a moure’s en esta zona i se sap que són molt actius en les primeres dècades del segle I a.n.e en l’anomenada Guerra de Sertori i, açò podria ser una base que participara en eixa guerra”, explica Ignasi Grau.

Capítol inicial

Esta actuació arqueològica a la Muntanyeta Verda ha permès resoldre alguns dels dubtes sobre cronologia, forma i importància de l’emplaçament. Açò, però, “és només un capítol inicial” que ha donat la desvelat que s’està davant “un lloc important” i per això, caldria “continuar la recerca per aclarir dubtes i formular noves preguntes”, convenia el catedràtic d’Arqueologia.

L’expert considera que les restes “són fàcilment visitables“ i per això ha proposat convertir-les en un museu a l’aire lliure. Abans que això passe, però, este dissabte s’ha organitzat una primera visita interpretativa al jaciment. Finalment, però, la previsió de pluja ha provocat que esta s’anul·lara.

La proposta que ha sigut tot un “èxit“ perquè “hi ha una llarga llista d’espera“, atès que l’assistència està limitada per l’espai. Davant l’enorme interès que ha despertat la iniciativa, Atzaïla ja està pensant en organitzar altres visites per a poder donar resposta a tota la gent que s’ha quedat sense poder assistir a esta primera visita.

Avançava Vicent Morera, membre de la Comissió Marjal i Patrimoni que, “una part de les jornades de patrimoni [d’Atzaïla] que farem enguany estaran dedicades a este jaciment perquè s’ho mereix”.

Futures actuacions

El desig del director de l’excavació és poder realitzar més prospeccions per poder conèixer més sobre la vida a la Muntanyeta Verda. No obstant això, Ignasi Grau és conscient que la resposta ha de vindre de la voluntat de diferents actors. S’ha de comptar “amb la iniciativa de les institucions que vetlen pel patrimoni” i indicava que cal comptar amb “la conselleria de Patrimoni que podria facilitar el desenvolupament dels treballs, però sobretot de l’Ajuntament de Pego perquè ells són els propietaris dels terreny i els encarregats de gestionar el patrimoni del terme i són els encarregats de promoure iniciatives i dotar-les econòmicament”, “a més de la col·laboració de les entitats locals” i ressaltava que en este cas “ha estat fonamental la participació d’Atzaïla que han estat ajuntant-nos en els treballs, però sobretot perquè són ells els que desperten l’interès i la valoració del patrimoni del terme de Pego”.

Valoració de l’Ajuntament de Pego

“Estem contents perquè quan hi ha un projecte que lliga diferents administracions, sempre és un èxit“, declara la regidora de Patrimoni, que destaca que “tot allò que es fa a la Muntanyeta Verda porta coses positives”.

Defensa Laura Castellà, sumant-se al que pensen “molts arqueòlegs” que, “mentre les administracions no tinguen la disposició de mantindre o de posar en valor un jaciment o una excavació, val la pena que no es faça publicitat i que no s’excave“. Este cas s’ha pogut tirar endavant, reconeixia Castellà, per l’acord al que s’ha arribat amb “la Universitat d’Alacant a petició de l’associació Atzaïla, perquè ells creien que era molt interessant excavar açò”. La col·laboració amb la Universitat assevera que “fa més viable posar en valor qualsevol jaciment”.

Aposta Castellà perquè la investigació no s’ature ací, però reitera que és bàsic que “la col·laboració ha de continuar vigent per poder seguir posant en valor este patrimoni”. De fet, afirma que “per a nosaltres és molt important que hi haja dates que donen suport que el poble de Pego l’edat del Ferro ja estava ací“. Defensa que, “s‘ha de seguir treballant perquè tenim constància que al poble de Pego hi ha moltes més coses“, però advertix que eixe treball s’ha de fer “pas a pas i només fer públic i excavar coses que tingues la seguretat que no hi haurà espoli“.