La Gossa Sorda s’acomiada «sembrant la llavor de la polseguera»
Divendres 9 d’octubre dedica un concert a infants i joves perquè siguen testimonis del directe d’una de les formacions amb més projecció del municipi. Així mateix, volen transmetre’ls, amb l’actuació de Petita Rebel que la música és un excel·lent canal per expressar-se i emocionar. La Gossa Sorda amb L’Aquelarret i ‘L’Últim Aquelarre’, diumenge 11 d’octubre, vol demostrar que «en els temps que vivim on hi ha una involució política i social molt evident, la música continua sent un cavall de batalla important en la guerra cultural que hi ha i que és important, a més de raonar i convèncer a la gent amb dades, també és imprescindible, emocionar-la», expressa Josep Nadal.
__________________
Compte enrere per a l’adéu definitiu de La Gossa Sorda este diumenge 11 d’octubre a Pego. Reiteren que, tot i que esta tornada els «ha anat més bé del que pensàvem», «no anem a continuar tocant perquè és una cosa que teníem decidida de del minut 1», afirma contundent Salvador Bolufer, durant l’entrevista realitzada el passat 30 de setembre a Ràdio Pego.
La Gossa Sorda, un grup que va nàixer, tot i que no ho semble, a foc lent. «A finals de l’any ‘95 quan vam començar a pensar que volíem fer un grup. Fem els primers assajos al ‘97 i el primer concert l’any ‘99», és la cronologia que descriu Josep Nadal. El públic haurà d’esperar fins el 2003 per poder tindre un disc físic del grup de Pego. La resta ja és història. La Gossa Sorda va créixer amb cada disc i amb cada cançó fins a reunir vora 200.000 persones en la seua última gira ‘A Tornallom’, la de la tornada. La clau de l’èxit, assenyala el cantant del grup, està en «ser fidels a nosaltres mateixa» perquè afirma Josep Nadal que «el que hem pensat ho hem posat damunt la taula, ho hem intentat transmetre en les cançons i ja està».
La tornada comença a definir-se durant el Nadal de fa dos anys i té relació amb la data d’aniversari de l’adéu dels escenaris. Explica el cantant del grup que «si no és perquè fa 10 anys redons, igual ja no ho fèiem això de tornar». «O ho fèiem ara o no el més segur és que no ho faríem», resumix Salvador Bolufer. Així que este factor va ser el determinant per «moure» la tornada, tot i que hi ha més elements que decanten la balança.
Una tornada que l’han realitzada amb la «professionalitat» per davant perquè volien estar a l’altura del que demanen els temps actuals, musicalment parlant, i també perquè volien agrair al públic la seua fidelitat. Eixa professionalitat es nota en l’equip tècnic i humà que forma part de la gira ‘A Tornallom’, quaranta persones que «cobren i intentem que cobren bé», puntualitza Nadal. En el vessant musical, han incorporat a Anna Millo i Alba Terol a les veus, han comptant amb «tots els músics que hem sigut a la Gossa» com són Arnau i Marcos Úbeda.
«El poder de les lletres de la banda és una de les coses que més m’admira», manifesta la comunicadora Manuela Alandes. Al que s’afegix la seua vigència perquè La Gossa Sorda ha sabut «radiografiar un moment però que no només és fruit d’eixe moment que estan vivint, sinó que s’allarga en el temps i arriba molt més enllà», conclou. Cançons que, en molts casos, han esdevingut ‘himnes’ ―una paraula que a Salvador Bolufer li fa respecte usar.
El cabàs de lletres potents fa que siga complicat fer-ne la tria perquè estiguen totes en un concert. Les noves tecnologies els ajuden perquè, apunta Josep Nadal que hi ha «10 o 12 cançons que són les que més sonen per Internet i eixes les has de tocar segur». A estes se’ls afegixen «6 o 7 més que potser no eren les que més sonaven però les havies de tocar segur» i això provoca que «per a triar només en queden 6 o 7 cançons» que podien variar. En total vora una trentena de composicions per delectar el públic.
La durada ideal d’un concert per a La Gossa Sorda és d’una hora i vint minuts, tot i que, per a la gira ‘A Tornallom’, especial perquè es tracta del retrobament del grup, deixa clar Bolufer que «havíem d’oferir alguna cosa més». Contribuïx el fet que la gent paga entrada i això els comprometia a «oferir més, que també ens abellia». Per això, els concerts han estat de dos hores i mitja. Un espectacle que «pensàvem que igual era massa». Contràriament, però, la gent no es va cansar ni ells tampoc.
L’Aquelarret
La Gossa Sorda s’acomiada a Pego amb dos actuacions, L’Últim Aquelarre l’11 d’octubre i, el 9 d’octubre amb L’Aquerralet. Un concert este últim es concep «pràcticament des del principi», des del moment que decidixen la tornada. Acaba de definir-se quan és segur que L’Últim Aquelarre serà a Pego.
La idea de L’Aquelarret és «oferir el mateix espectacle, òbviament reduït, però amb tota la banda» amb l’objectiu que xiquetes i xiquets experimenten en primera persona que se sent en un directe de La Gossa Sorda. En sintonia amb la cançó A Tornallom «hem decidit que tornarem a sembrar la llavor de la polseguera». Esta idea es veu reforçada amb l’actuació de Petita Rebel, un grup format per xiquetes de 9 anys, per a posar de relleu que l’edat no és un impediment per fer un grup i «animar-los a tocar música» i transmetre’ls que «mola fer concerts, que mola fer-te un grup», manifesta Bolufer.
La música com a arma carregada de futur
I és la música és vida per als integrants de La Gossa Sorda, perquè els fa vibrar en cada directe i perquè saben que amb ella arriben lluny, com també saben que emocionen. Per això, a punt d’acabar la gira ‘A Tornallom’ amb L’Aquelarret i L’Últim Aquelarre, Salvador Bolufer expressa sentir-se pagat sabent que hi ha gent que «ha vingut als concerts i s’ho ha passat bé, que és el que ens ha passat a nosaltres». I és que considera que amb les circumstàncies socials actuals «gaudir de la música» és essencial.
D’esta gira i de tota la trajectòria de La Gossa Sorda es queda Josep Nadal en el fet que han demostrat que es poden «fer aquelles coses amb les que creus, sense haver de rebaixar els teus plantejaments». Ho avalen les milers de persones que han omplit els 15 concerts que han fet fins ara i els 2 que queden per realitzar a Pego. Per això, Nadal declara que «en els temps que vivim on hi ha una involució política i social molt evident, la música continua sent un cavall de batalla important en la guerra cultural que hi ha i que és important, a més de raonar i convèncer a la gent amb dades, també és imprescindible, emocionar-la».