La Fundació Migres i la Conselleria de Medi Ambient analitzen els millors espais per reintroduir l’àguila pescadora al PN de la Marjal de Pego-Oliva
Esta espècie sol nidificar a lluents, espais amb aigua permanent, el que obligaria a reduir el senill en els llocs que finalment es trien per a situar els nius de les aus reintroduïdes. L’àguila pescadora també necessita rius i sèquies amb abundant aigua perquè, com el seu nom indica, són pescadores. La bona notícia s’ha produït durant la reunió del grup de treball al PN de la Marjal de Pego-Oliva i és que han pogut observar un exemplar d’àguila pescadora a l’aiguamoll.
Este matí ha tingut lloc al Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva una reunió tècnica sobre projectes de reintroducció de l’àguila pescadora a Espanya. I és que, recordem que tant la Marjal com el Montgó han estat triats per a formar part d’este projecte que pretén crear espais on l’àguila pescadora puga descansar en el trajecte de la seua ruta migratòria, quasi 40 anys després de la seua desaparició al litorial mediterrani. És per això que la jornada continuarà esta vesprada amb una reunió del grup de treball al Centre d’Interpretació del PN del Montgó.
A la Marjal el que s’ha fet principalment, des de la Fundació Migres, la Conselleria de Medi Ambient, la direcció i la brigada del PN de la Marjal i els ajuntaments d’Oliva i Pego, és visitar possibles zones de reintroducció de l’àguila pescadora.
En presentar-se el projecte, elaborat per l’equip tècnic del CSIC i la Fundació Migres i que compta amb el recolzament dels ajuntaments de Dénia, Xàbia, Oliva i Pego, la Conselleria de Medi Ambient, a més de la col·laboració d‘Acció Ecologista Agró, Magic&Natura i la Fundació Baleària, a principis de 2018, és va explicar que la primera fase, la de reintroducció, tindria una durada de 5 anys.
El primer any es faria una solta de quatre pollastres en cada parc natural, procedents estos d’Andalusia. En els següents quatre anys s’anirien deixant anar uns altres 20 pollastres cada any, procedents en este cas d’Alemanya, Escòcia i Finlàndia. Després, sempre comptant que s’aconseguix assentar una població estable, només caldria dur a terme el seu control i seguiment.
Este matí al PN de la Marjal han fet una fase prèvia a esta i és la de conèixer l’aiguamoll i localitzar aquells espais susceptibles de convertir-se en llocs perquè nidifique l’àguila pescadora. Han explicat els experts que, generalment per a nidificar trien espais que es troben molt oberts al cel i, si és en una zona humida, solen situar-los damunt d’una làmina d’aigua. Esta circumstància, assenyalava la regidora de Medi Ambient de l’Ajuntament de Pego, Laura Castellà, suposaria que s’hauria d’actuar sobre el senill, ja que este és molt abundant al parc.
D’altra banda, també s’han analitzat els rius i sèquies de la Marjal i s’ha conclòs que són òptims per a l’objectiu del projecte de reintroducció. I és que l’àguila pescadora, com el seu nom indica, s’alimenta majoritàriament de peixos. Generalment, ho amb peixos d’entre 4 i 12 centímetres de longitud. El tipus de peix varia segons la regió.
La bona notícia s’ha produït durant la reunió del grup de treball al PN de la Marjal de Pego-Oliva i és que han pogut observar un exemplar d’àguila pescadora a l’aiguamoll, segons ha relatat en directe a l’Informatiu de Ràdio Pego la regidora de Medi Ambient. Per tant, s’ha constat que, efectivament, l’elecció de la Marjal dins el projecte de reintroducció, ha estat encertada, ja que fins i tot abans que el programa de reintroducció s’haja posat en marxa s’ha comprovat que l’àguila pescadora està tornant a triar el paratge natural per a descansar.
