La Festa de la Cirera de la Vall de Gallinera com a crit d’auxili per a unir esforços en la recuperació del cultiu

Dissabte 7 de juny a la Carroja se celebra la XXII Festa de la Cirera i, per tercer any consecutiu, també reivindicava, atés els últims 7 anys les campanyes han sigut “nefastes” i fan perillar el futur del cultiu a la Vall de Gallinera. Els factors que hi influeixen són diversos, però entre ells està «el canvi climàtic» que provoca hiverns més curts. A més ha aparegut una nova plaga i està la necessitat d’ajudes públiques per a la reconversió que permeta introduir varietats més adaptades a les característiques climàtiques actuals, ha explicat el president de la Cooperativa Cireres Muntanya d’Alacant, Ismael Cortell a Ràdio Pego. Tot amb la mirada posada en que el cultiu de la cirera torne a ser rendible i els camps no s’abandone.
________________

La cirera, tot i ser un fruit molt cotitzat i desitjat per la ciutadania, el cert és que a les valls que ens envolten no passa un bon moment. Este dissabte, 7 de juny, se celebra a la Vall de Gallinera, a la Carroja exactament, la XXII Festa de la Cirera que, per tercer any consecutiu, porta l’apel·latiu de reivindicativa per a posar de relleu la delicada situació que travessa el cultiu i, per tant el futur incert que afronta la seua producció.

Una festa que «s’ha de mantindre i potenciar perquè és una manera molt directa [de posar en contacte a productors amb consumidors] perquè eixe dia, sí o sí, hi ha cirera de la Vall de Gallinera», defensava el president de la Cooperativa Cireres Muntanya d’Alacant, Ismael Cortell, als micròfons de Ràdio Pego.

Des de l’Ajuntament de la Vall de Gallinera advertixen que «per seté any consecutiu, la campanya de la cirera de la localitat (i de la gran part de la Indicació Geogràfica Protegida de la Muntanya d’Alacant, creada el 1991 a Alpatró), ha sigut nefasta» i apunta a diversos factors, com certifica el president de la Cooperativa Cireres Muntanya d’Alacant, Ismael Cortell.

Este assenyala com un dels elements transversals que afecta la producció «el canvi climàtic» perquè este ha provocat que «en hivern no es produïsquen prou hores de fred», al que s’afegix que potser hi hagut prou hores de fred en un hivern «però no hagen sigut contínues», com ha passat enguany. Al que se suma el temps que «pot eixir en contra», per exemple si plou quan s’està a punt de collir. Un altre problema que afronten els cirers és la disminució del nombre d’abelles que fomenten la pol·linització natural dels arbres.

Les reiterades collites fallides i, per tant, la pèrdua de rendibilitat del cultiu de la cirera, tenen com a conseqüència el desinterés. Per això el president de la Cooperativa Cireres Muntanya d’Alacant, Ismael Cortell descriu cruament la realitat: «Relleu generacional no n’existix» i afirma que «existiria si tinguera rendibilitat» perquè assegura que «els joves no estan dispostos a aguantar com ho feien els avis i besavis que, si tenien un any roín s’esperaven a l’altre i sembraven cigrons, llentilles i el que fora, i sobrevivien o emigraven en època de mala producció».

Posa el seu exemple, ell que es considera un productor menor, sense massa terres, comenta que ha arribat a fer «15.000 quilos de cireres i, l’any passat 300 quilos i enguany aplegue a 800 quilos». La conclusió per a Ismael Cortell és que «això no pot funcionar mai de la vida, no es pot mantindre» i descrivia que «això ho fem quatre que no vivim exclusivament de la terra».

Esta realitat ha impactat en la cooperativa que ha perdut socis i quilos i, actualment, «no tenim per a res», admetia Cortell. En estos moments no es pot, ni individualment ni a través de la cooperativa, «buscar i contractar un grup de gent i assegurar-li que durant un temps va a estar collint cireres».

Esta situació provoca que, en els últims set anys, s’estiguen veient a la Vall de Gallinera cada vegada més camps erms, abandonats. Explicava Cortell que, qui aposta pel monocultiu de cirera i el primer any li va malament, «ha de viure d’alguna cosa i el que fan és abandonar i anar-se’n a altres llocs i eixa terra es perd».

Això provoca un canvi en el paisatge que, augura Cortell que és perillós, perquè pot arribar el moment que «si hi ha un incendi, este aplegarà fins a les parets del poble». I és que els camps llaurats esdevenen tallafocs i, per tant, no només produïxen aliments, sinó que també protegixen les poblacions.

Des de l’Ajuntament de la Vall de Gallinera es denuncia que «si les institucions pertinents no focalitzen els seus esforços en preservar el patrimoni agrícola valencià» com és el cultiu ancestral de la cirera, «perilla greument el seu futur». Un extrem que compartix el president de la Cooperativa Cireres Muntanya d’Alacant. Ismael Cortell afirma que «per a impulsar la producció de la cirera s’haurien de donar ajudes per a una reconversió del sector, adaptant varietats noves que existixen […] i que necessiten menys hores de fred».

Actualment, els productors, de manera individual estan provant de cultivar eixes varietats «per a tindre més opcions a preservar el cultiu de la cirera a la Vall». Perquè assegurava el president de la Cooperativa que «si hi ha quilos, hi ha comercialització i si hi ha comercialització, funciona el sector». Però per arribar ahí es necessita «una inversió forta», reconeixia Cortell. Per això reivindiquen «ajudes de certa envergadura» per a transformar el sector, reactivar-lo i dinamitzar-lo.

Apel·lava Ismael Cortell a la inquietud de la gent jove, a l’esperança per un futur actiu i enriquidor per mantindre viva la Vall de Gallinera i el cultiu de la cirera.