La Carta Pobla de Pego complix 746 anys
L’11 de setembre de 1279 el rei Pere el Gran “atorgava un document pel qual donava el castell i tota la vall de Pego a quatre ciutadans de Barcelona per a què repoblaren el seu terme amb colons cristians”, escriu l’historiador Enric Guinot. Es tracta de la primera Carta Pobla de Pego, document que marca el naixement del nostre municipi.
________________
L’11 de setembre de 1279 és la data on la Història situa la fundació del Pego que ha derivat en la localitat que és ara. Al llibre editat l’any 2004 per l’Ajuntament de Pego per a celebrar el 725 aniversari de la Carta Pobla, l’arxiver municipal Joan Miquel Almela escriu: “La carta de poblament de l’any 1279, amb el suport de la segona de 1286, és l’instrument clau per entendre el nostre origen com a poble”.
Este document suposa un trencament amb els pobladors de la vall de Pego, segons han determinat els estudis historiogràfics. “Després d’un llarg període de vora cinc segles en què la vall pegolina estigué poblada per una sèrie de famílies i grups clànics musulmans, s’encetava una nova època en la seua història amb l’inici de l’assentament de famílies de llauradors procedents de Catalunya, els quals també procediren a fundar el nou nucli urbà, l’actual vila de Pego”, exposa l’historiador Enric Guinot.
El desencadenant, el situa el també historiador Josep Torró descrivint que “l’acte veritablement decisiu va tenir lloc l’onze de setembre de 1279, quan el rei Pere va concedir formalment la vall de Pego a quatre ciutadans de Barcelona per a que la poblaren repartint les seues terres entre homes de la mateixa cuitat que no tingueren heretats en altres llocs del regne de València. Aquest document és el que coneixem, des que el publicara Roc Chabàs el 1887, com a carta pobla de Pego”.
Continua descrivint Torró que “l’operació colonitzadora engegada el setembre de 1279 va atraure, sens dubte i de bon començament, certa quantitat de pobladors cristians. De fet, les dades fiscals de què disposem mostren clarament que a partir de 1280 el nombre d’habitants musulmans de al vall va disminuir dràsticament. Els uns pels altres.” No obstant això, el nombre de pobladors aleshores no va ser tan nombrós com es podria esperar.
Especifica l’historiador Josep Torró que “l’establiment de colons no va estar exempt de dificultats greus. L’inconvenient principal es derivava del cens o contribució de 10 sous per jovada. Aquesta càrrega excessiva […] era assenyalada com a causa de que vall estiguera poc poblada i, fins i tot, «deteriorada en la seua major part»”. Exigències que els possibles nous pobladors considerarien “desmesurades per al risc d’anar a instal·lar-se a la vora d’uns territoris intensament poblats per mudèjars”, segons Javier Martí en paraules de Joan Miquel Almela.
Esta afirmació ens recorda que, com assenyala Enric Guinot, “és clar que no era la primera vegada que hi vivia una comunitat humana a la vall, però també és evident que aquesta fundació del segle XIII, amb el trencament consegüent amb la societat musulmana anterior, és la que ha perdurat fins als nostres dies i representa el naixement d’una nova societat de la qual som hereus” i hereves.
I és que “la conquesta cristiana va ser una conquesta feudal que reorganitzà el territori”, explica l’arxiver municipal. Especifica Joan Miquel Almela que “d’un hàbitat dispers o disseminat del poblament andalusí […] es passà a un hàbitat agrupat entre els segles XIII i XIV. El rei mitjançant l’anomenat ―procés d’incastellamento— i ajudat per un document ―cartes de poblament— va ser el creador de les futures viles cristianes, que vindrien a substituir l’anterior xarxa d’alqueries dispersades pel terme dependents d’un castell”. En el cas de Pego, s’aprofita un solar de l’antiga alqueria islàmica d’Uxola.
La creació de la societat de la que derivem va ser a costa dels musulmans que hi habitaven la vall. “El repartiment de les terres i cases va fer-se a costa de l’expropiació violenta i forçada als habitants anteriors, generant-se tot un procés de destrucció de la societat local que, tot i la seua diferent densitat segons les comarques valencianes, va afectar el conjunt del nostre país”, descriu l’historiador Enric Guinot. Un procés generalitzat a totes les terres valencianes conquerides per Jaume I.
Les cartes de poblament de 1279 i 1286 van ser la base perquè els nous habitants fundaren “una pobla o vila nova emmurallada”, realitzaren una “recomposició dimensional i parcel·lària de l’única horta regada per derivació, adjacent al perímetre de la pobla” i aconseguiren “la creació d’un nou espai agrari a la planura seca”, exposa l’historiador Josep Torró. Continua explicant que “el procés de fundació de la vida de Pego sols havia començat”. Tot apunta que a partir de 1291 unes noves condicions atorgades pel rei Alfons van donar impuls al creixement perquè, indica Torró que “segurament fou llavors quan Pego va començar la seua veritable vida urbana”.