Kela es reconcilia amb la música ‘A un pam del cel’
Una proposta íntima i resistent que ha nascut este estiu des del terrat de casa. La cantautora pegolina necessitava reconnectar amb «la música i l’exposició que de vegades suposa» però també amb les seues cançons, ens explica. Amb la intimitat que suposa el terrat de sa casa, amb una guitarra, una cadira de bova i la seua veu, Kela ha aconseguit habitar l’escena musical de manera renovada.
_____________________
Al juny, amb una bona dosi de concerts a la motxilla, la cantautora pegolina Kela es va sentir saturada. Tot i sentir-se plena compartint les seues creacions amb el públic, notava com li costava cada vegada més exposar-se als escenaris i se estava més còmoda a casa. Per això va sentir la necessitat de reconciliar-se «amb la música i l’exposició que de vegades suposa i amb les meues cançons», d’ahí naix ‘A un pam del cel’.
La mudança dels escenaris a l’espai propi l’ha feta de manera natural, sense estridències i en un espai on se sent còmoda com és el terrat de casa, «un espai que m’agrada moltíssim perquè pense que connecta les nostres vides. Ens connecta amb les veïnes i també amb la natura. Allà dalt és com si tot està més prop del cel i més possible. Es respira diferent», confessa Kela.
«Una manera de tornar a l’essència», diu Kela. 
Per això des del terrat i ‘a un pam del cel’ ha volgut donar un altra sonorització a les seues cançons, passar-les pel nou filtre perquè respiren i dansen lliures per «prendre una nova vida». Per això ha volgut «integrar-les en el mapa sonor del poble». Un acte de llibertat, però també de reivindicació «de les coses senzilles, xicotetes i quotidianes que fan dels pobles un lloc preciós a on viure», defensava davant allò «macro i viral» conceptes associats habitualment a l’èxit d’un projecte.
Amb ‘A un pam del cel’ Kela ha fet una invitació a totes aquelles persones que vulguen escoltar les seues composicions «amb calma, lluny de la pressa i del soroll que ens atabala tants dies». El projecte, fins ara, li està donant alegries perquè explica que «la rebuda està sent molt positiva» i a més ha propiciat que es «generen converses i connexions que són molt gratificants», trasllada Kela. I afegix que «és bonic veure que la música pot obrir finestres i ponts entre les persones».
La idea és que el projecte vaja creixent i transite de les «càpsules acústiques i íntimes» actuals a una obertura del terrat «a altres artistes». Fins i tot, va més enllà per suggerir l’exploració d'»altres etapes» que arribaran, això sí, «quan siga el moment».
Kela vol que ‘A un pam del cel’ esdevinga en un espai de resistència cultural i de memòria quotidiana. «Una manera de dir que també des dels terrats es pot cantar i fer música que connecta amb la vida real i amb la pròpia identitat», sentencia. Una prova del que afirma la pegolina és este ‘Sabotatge‘ que està cantant des del terrat, a un pam del cel.