Kela es reconcilia amb la música ‘A un pam del cel’

Una proposta íntima i resistent que ha nascut este estiu des del terrat de casa. La cantautora pegolina necessitava reconnectar amb “la música i l’exposició que de vegades suposa” però també amb les seues cançons, ens explica. Amb la intimitat que suposa el terrat de sa casa, amb una guitarra, una cadira de bova i la seua veu, Kela ha aconseguit habitar l’escena musical de manera renovada.
_____________________

Al juny, amb una bona dosi de concerts a la motxilla, la cantautora pegolina Kela es va sentir saturada. Tot i sentir-se plena compartint les seues creacions amb el públic, notava com li costava cada vegada més exposar-se als escenaris i se estava més còmoda a casa. Per això va sentir la necessitat de reconciliar-se “amb la música i l’exposició que de vegades suposa i amb les meues cançons”, d’ahí naix ‘A un pam del cel’.

La mudança dels escenaris a l’espai propi l’ha feta de manera natural, sense estridències i en un espai on se sent còmoda com és el terrat de casa, “un espai que m’agrada moltíssim perquè pense que connecta les nostres vides. Ens connecta amb les veïnes i també amb la natura. Allà dalt és com si tot està més prop del cel i més possible. Es respira diferent”, confessa Kela.

“Una manera de tornar a l’essència”, diu Kela. Per això des del terrat i ‘a un pam del cel’ ha volgut donar un altra sonorització a les seues cançons, passar-les pel nou filtre perquè respiren i dansen lliures per “prendre una nova vida”. Per això ha volgut “integrar-les en el mapa sonor del poble”. Un acte de llibertat, però també de reivindicació “de les coses senzilles, xicotetes i quotidianes que fan dels pobles un lloc preciós a on viure”, defensava davant allò “macro i viral” conceptes associats habitualment a l’èxit d’un projecte.

Amb ‘A un pam del cel’ Kela ha fet una invitació a totes aquelles persones que vulguen escoltar les seues composicions “amb calma, lluny de la pressa i del soroll que ens atabala tants dies”. El projecte, fins ara, li està donant alegries perquè explica que “la rebuda està sent molt positiva” i a més ha propiciat que es “generen converses i connexions que són molt gratificants”, trasllada Kela. I afegix que “és bonic veure que la música pot obrir finestres i ponts entre les persones”.

La idea és que el projecte vaja creixent i transite de les “càpsules acústiques i íntimes” actuals a una obertura del terrat “a altres artistes”. Fins i tot, va més enllà per suggerir l’exploració d'”altres etapes” que arribaran, això sí, “quan siga el moment”.

Kela vol que ‘A un pam del cel’ esdevinga en un espai de resistència cultural i de memòria quotidiana. “Una manera de dir que també des dels terrats es pot cantar i fer música que connecta amb la vida real i amb la pròpia identitat”, sentencia. Una prova del que afirma la pegolina és este ‘Sabotatge‘ que està cantant des del terrat, a un pam del cel.