Josep Bernabeu Mestre guany el XLVI Premi 25 d’abril Vila de Benissa en la modalitat d’investigació

El jurat ha guardonat l’assaig ‘Pa i melva. Etnografia de la fam a terres de la Marina. El testimoni literari de Matèria de Bretanya de Carmelina Sánchez Cutillas (1921-2009)’. En l’obra Bernabeu Mestre aprofundix “en l’anàlisi de les causes que expliquen una situació tan intolerable com la que està darrere de la fam”. El doctor en Medicina i Catedràtic d’Història de la Ciència en la Universitat d’Alacant es mostra “molt content” per guardó aconseguit.
______________

L’assagista pegolí Josep Bernabeu Mestre ha estat guardonat amb el XLVI Premi 25 d’abril Vila de Benissa, en la modalitat d’investigació, per l’assaig Pa i melva. Etnografia de la fam a terres de la Marina. El testimoni literari de Matèria de Bretanya de Carmelina Sánchez Cutillas (1921-2009). Una obra que aprofundix “en l’anàlisi de les causes que expliquen una situació tan intolerable com la que està darrere de la fam”, explica l’autor.

Lamenta el doctor en Medicina i Catedràtic d’Història de la Ciència en la Universitat d’Alacant que encara hui “continua sent utilitzada com a arma de guerra” i posa com a exemple del seu ús Gaza. Recorda Bernabeu Mestre que “acabar amb la fam i la malnutrició que patixen milers de milions de persones és un dels principals objectius de desenvolupament sostenible que s’ha recollit en l’agenda 2030”.

“La fam és un fenomen molt complex que necessita ser analitzat des de diverses perspectives i una d’elles és la de mirar cap enrere i aprendre de la història i, en concret, de com van poder superar la fam societats com la valenciana”, afirma l’assagista pegolí. N’està convençut que esta ha estat una de les claus que ha convençut el jurat per premiar la seua proposta, ja que esta “fa servir el passat per a entendre el present i poder fer front a reptes com els que continua representant la fam i la malnutrició”. El títol ja ho reflectix, tenint en compte que Pa i melva “representa o dona a entendre aquell menjar de pobre que va caracteritzar moltes generacions dels nostres avantpassats”.

“Posar de manifest la dimensió social, cultural, econòmica, política i ètica que pense que també li hem d’atribuir a la fam”, seria la base de la recerca ha culminat en Pa i melva. Etnografia de la fam a terres de la Marina. El testimoni literari de Matèria de Bretanya de Carmelina Sánchez Cutillas (1921-2009). Un assaig que pretenia anar més enllà “de les conseqüències en termes de salut que suposa la desnutrició”, indica Bernabeu Mestre.

Exposa el flamant Premi 25 d’abril ‘Vila de Benissa’ la dificultat de trobar fonts i testimonis quan es fa història de l’alimentació. És per això que Josep Bernabeu en este assaig explora alternatives i beu dels “testimonis literaris memorístics que tenen un clar interès etnogràfic”, ja que en este cas qui escriu, com a persona observadora, “obri una finestra a través de la qual podem apropar-nos a millor compressió de cultures i de societats particulars i, com aquestes van viure circumstàncies com les que representen els problemes de fam i malnutrició”.

Matèria de Bretanya de Carmelina Sánchez-Cutillas ha estat el testimoni literari memorístic escollit per l’assagista pegolí per guiar-lo per les comarques de la Marina, en les dècades de 1920 i 1930, i descobrir-li les desigualtats socials atribuïdes a la fam i als problemes de malnutrició que hi estaven presents.

A través de la descripció de Sánchez-Cutillas, Josep Bernabeu Mestre descobrix “com eren aquells menjars de fam o menjars de pobre que caracteritzava l’alimentació de les persones més desafavorides”. Però també i sobretot, el testimoni de Carmelina Sánchez-Cutillas “ens parla dels sense bancal o de les famílies que depenien de la incertesa del jornal o, dels pescadors que quan no podien sorgir a faenar, enviaven als fills a demanar per a poder menjar”. Testimonia sense filtres de les desigualtats socials provocades per la fam i la malnutrició, indica Bernabeu Mestre.

“La memòria de la fam que recull la monografia i les lliçons que aporta, reforcen la transcendència i el caràcter estructural de la desnutrició que patien amplis sectors de la població”, declara l’assagista pegolí. Alhora, però, “també ajuda entendre la necessitat de caminar cap a una societat més justa i igualitària, si volem que la fam i la malnutrició associades a la pobresa i la diversificació socioeconòmica davant la disponibilitat de recursos, queden per a sempre en pàgines literàries, com les que va escriure Carmelina en rememorar la seua infantesa”.

La desnutrició és un problema a estudiar, però sobretot a resoldre. Una circumstància que s’antulla complicada i complexa per l’aparició de noves formes de malnutrició com l’obesitat, associada als productes barats que es poden adquirir en les cadenes de menjar ràpid, assenyala el catedràtic d’Història de la Ciència. Josep Bernabeu Mestre lamenta que “no acabem d’assumir com d’important és allò que mengem, com ho cuinem i com ho mengem”. Important perquè “sense una nutrició adequada no hi ha salut, […] un primer dret fonamental que s’hauria de garantir a tot el món”.

La gala d’entrega dels premis tindrà lloc el proper 17 d’abril i la publicació correrà a càrrec de l’Institut de Cultura Juan Gil-Albert i vorà la llum en els propers mesos.