Històries escrites contra l’assetjament escolar
Hui coneixem que la veterana Camacuc ha publicat un monogràfic contra l’assetjament escolar en el que ha col·laborat la Conselleria d’Educació. Això ens ha portat a la memòria el llibre ‘Les aventures de Titànic’ que va ser presentat este estiu en el marc de les Festes de Pego 2017. Un llibre infantil escrit pel sanitari d’Acció Urgent Pedro Barranco i que també té com a tema central l’assetjament escolar.
Estos dies s’ha donat a conèixer que edicions Camacuc, la revista veterana per a infants i joves, ha publicat un monogràfic contra l’assetjament escolar que ha comptat amb la col·laboració, en l’assessorament i en el disseny de les històries, de la Conselleria d’Educació.
El monogràfic de Camacuc duu com a títol ‘Tots i totes contra l’assetjament’ i està pensat per a treballar amb l’alumnat l’assetjament. És idoni per als coordinadors i coordinadores d’Igualtat i Convivència dels centres. Per este motiu, Educació té previst repartir-ne huit mil exemplars entre els centres valencians d’educació sostinguts amb fons públics.
La figura de coordinació d’Igualtat i Convivència es va implantar el curs passat als centres educatius valencians: un per centre. El personal docent que té atribuïda esta responsabilitat col·laboren amb la direcció del centre i amb la comissió de Coordinació Pedagògica en l’elaboració i desenvolupament del pla de convivència, coordinen les actuacions previstes en el pla, a més de formar part de la comissió de Convivència del consell escolar.
Santi Sastre Mas, Coordinadora d’Igualtat i Convivència del CEIP Ambra, explicava que l’any passat van rebre un curs de formació, que va mostrar que la majoria eren dones, les que ocupaven esta nova figura. A més, apuntava que, «si es porta d’una manera un poquet seriosa, sí que seria un bon punt de començament des de la base, perquè el primer que hem fet ha estat una anàlisi del centre que inclou des dels materials que utilitzem, el percentatge que apareixen dones o homes, el llenguatge que s’utilitza, els patis, com enfoquem la prevenció de violència. Amb tota eixa informació s’ha d’elaborar un pla d’Igualtat i Convivència del que poden eixir molts coses positives».
El còmic té com a objectiu principal conscienciar el jovent valencià de la importància del respecte i la convivència tant dins com fora de les aules. El racisme, la xenofòbia i l’homofòbia son els motius principals contra els quals es donen les situacions de violència en la revista, però també s’hi representen unes altres realitats.
Totes les vinyetes que conté el còmic tenen en comú tant la situació d’assetjament com la resolució del cas, sempre en favor de la persona assetjada. Les històries estan creades per Manel Gimeno, Pau Valls, Marc Llorens i J. M. Fonollosa.
La publicació de la revista coincideix amb les jornades ‘Edusiona’t. Una mirada de pau. Prevenció i detecció del racisme. la xenofòbia i la intolerància en l’aula: propostes per a millorar la convivència’, en les quals s’ha tractat aquest tema amb professionals de l’educació.
Esta qüestió ens ha portat a la ment el llibre infantil ‘Les aventures de Titànic’ escrit pel sanitari d’Acció Urgent Pedro Barranco per a intentar evitar també el bullying o, el que és el mateix, l’assetjament escolar. El llibre es presentava este estiu dins les activitats de les Festes de Pego 2017, al Passeig Cervantes i amb la presència de Titànic, un gos grandíssim que normalment actua en salvaments aquàtics.
La idea d’escriure esta història va vindre després de molt de contacte amb joves a partir de l’acció social que realitza Acció Urgent. En alguna de les activitats es van plantejar situacions d’assetjament i per tant eixia la pregunta de «com atacar-lo». Una de les conclusions a les que es va arribar és que «s’ha de començar des de menuts». Però, com arribar a ells i a elles? La solució que va trobar Barranco va ser la de «contar un conte per a la seua filla» que pogués servir també per a la resta de fills i filles. Va pensar que era una bona manera perquè, els pares i les mares, en arribar a casa els pogueren «contar el conte [als seus fills i filles] i que, a poc a poc se’ls queden eixos xicotets micromissatges de treball en equip i d’ajuda».
El conte està basat en una història real. La de la socorrista Carmen, que hi va assistir a la presentació de ‘Les aventures de Titànic’ per explicar en primer persona que, quan era xiqueta la seua família va adoptar un gos gran, patut, bavós… el que va provocar que «els xiquets en el col·legi o en el parc es burlaren de mi» pel simple fet de tindre eixe gos. Per això Carmen «sempre estava apartada, en un racó, sempre estava plorant» i, justament esta vivència fa que sempre aconselle els xiquets i les xiquetes «que no us heu de burlar de la resta perquè siguen diferents perquè els xiquets patixen molt per culpa d’eixe assetjament».
Finalment, la casualitat va voler que ‘Titànic’, el seu gos, rescatara un xiquet de morir ofegat a la mar i resulta que eixe xiquet era el que més es burlava de Carmen i del seu gos «i posava en contra a tots els xiquets contra mi». Este rescat va permetre que la història de Carmen i Titànic canviara per complet.
