“És un orgull” i “una responsabilitat” ser la pregonera de Carnestoltes 2026

És el que afirma Carolina Ferrer qui enguany serà l’encarregada d’anunciar l’inici del període de disbauxa a Pego des del balcó de l’Ajuntament, divendres 6 de febrer. Atzaïla l’ha escollida enguany perquè “representa l’essència del Carnestoltes”, atès que és “una amant de la festa que cada any ens deixa bocabadats amb les seues disfresses”.
______________

“Estic profundament agraïda que Atzaïla haja confiat en mi per a una cosa tan important” confessa la pregonera de Carnestoltes 2026 que per a ella és “tan important” que quan li ho van dir “em vaig assustar“. Abans d’accedir, va necessitar un temps per calmar la ment i assumir el repte que li havien proposat protagonitzar perquè és conscient que “suposa una responsabilitat”. Eixa calma, li va permetre el temps suficient per posar-ho tot al seu lloc i comprendre que “no es pot dir no a una cosa tan bonica”.

Confirma Carolina Ferrer que les festes de Carnestoltes li encanten i poder pregonar el seu inici és l’oportunitat idònia perquè la seua llavor “perdure en el temps i en el record”. Per a ella, esta oportunitat que li ha brindat Atzaïla “és un orgull”, per això desitja “estar a l’altura” i que l’emoció li permeta transmetre tot allò que vol.

En la tria de la persona que pregonarà l’inici de les Carnestoltes a Pego, Atzaïla té com valora que “siga coneguda de Pego i, si potser que haja dut el nom de Pego a tot arreu, al món sencer“, exposa la vicepresidenta de l’associació Cultural, Lola Sastre. L’any passat va ser el director i productor de cinema, Sergi Miralles, qui va pregonar als quatre vents que s’iniciava el període Carnestolenc a Pego. Enguany, l’elegida ha estat Carolina Ferrer perquè “complix a la perfecció tots els requisits”.

Destaca Lola Sastre que la pregonera de Carnestoltes 2026, a més de ser de Pego, és “coneguda pel seu talent com a actriu, feia teatre amb Cèsar Monzonís, a més, la seua veu la sentim a diari a Ràdio Pego i, des de fa uns anys en xarxes socials publica unes actuacions que són per a morir-se”, referint-se al seu talent pera la fonomímica, conegut pel seu terme en anglès, lipsync.

A més de tot això, Carolina Ferrer complix un tercer requisit essencial per esdevenir pregonera de Carnestoltes i és “la seua passió descomunal per la festa”, assenyala la vicepresidenta d’Atzaïla. Lola Sastre descriu que “les seues disfresses són increïbles”. La destresa i imaginació de la pregonera d’enguany es mostra, sobretot, entorn a la nit d’ànimes, amb disfresses gòtiques i inspirades en el món de la foscor que la transformen, principalment per una espectacular caracterització de maquillatge, ara en bruixa, ara en Medusa, ara en una vampiressa o dimoni…

Divendres 6 de febrer, a partir de les 20:30h., des del balcó de l’Ajuntament de Pego, Carolina Ferrer no durà màscara per a eixir a saludar a una plaça que desitja que estiga plena de gom a gom per a rebre el seu missatge d’obertura del període Carnestoltes de Pego. Un moment especial que la porta a témer emocionar-se, com deia abans. Eixa reacció, la de l’emoció diu que la deixa sense paraules i li fa vessar llàgrimes. Però considera que no pot permetre-s’ho per respecte a la gent que estarà a la plaça. Per això, traurà a passejar la seua professionalitat.

En el discurs, que ja prepara, de segur que trobem alguns dels elements que són “imprescindibles” en el dia a dia de Carolina Ferrer, tant en el vessant laboral com personal, com “l’humor i la rialla”. Elements que, com bé diu ella mateixa, coincidixen amb allò que travessa la columna vertebral de la festa perquè “qui es disfressa i qui ix a Carnestoltes, ix per a passar-ho bé, per a desinhibir-se, per a oblidar-se dels problemes”.

“Que isca bon temps perquè tot el que tenen preparat és espectacular”, afirma la pregonera de Carnestoltes 2026, sense poder desvelar detalls del que Atzaïla està tramant per a eixe divendres 6 de febrer, a partir de les 19:00h, que serà quan s’inicie el passa-carrer del Pregó. Si no ens ho volem perdre, ja podem anotar-ho a l’agenda perquè no se’ns passe.