“Des que tinc ús de raó he viscut el Carnestoltes com una de les millors èpoques de l’any” manifestava la pregonera 2026, Carolina Ferrer

Ho feia des del balcó de l’Ajuntament davant una plaça plena, atenta a les seues paraules, tot i el vent gelat i insistent de divendres a la vesprada. Després d’una desfilada molt animada i aplaudida, dirigida pel ballarí de Pego Marc Pons López, la Bruixa del Carnestoltes en nom de l’associació cultural Atzaïla recordava que “l’avorriment s’ha acabat i la diversió ha arribat, aprofiteu bé el temps que la vella Quaresma ens ve perseguint i prompte la bogeria i l’alegria finalitzaran”. Però abans que això arribe, com apuntava la pregonera del Carnestoltes de Pego 2026, embolcallarà la població “una cosa molt bonica que passa en Carnestoltes: Totes i tots som un, fem pinya, posem en pràctica la paraula germanor” i aleshores durant la nit es produirà la màgia que permetrà fer realitat “un ball compartit, una abraçada conjunta, una rialla col·lectiva”.

_____________

Pego té ganes de festa i per això divendres a la vesprada, centenars de pegolins i pegolines van eixir al carrer per gaudir de l’espectacle del Pregó del Carnestoltes de Pego 2026. Tot i el vent fred i intens que bufava a l’hora prevista, la ciutadania esperava curiosa la comitiva.

Diversos grups de ball dirigits pel ballarí de Pego Marc Pons López, van fer les delícies de la ciutadania que, entusiasmada, va aplaudir calorosament cada actuació que va acabar a la plaça de l’Ajuntament. Allí, es van congregar ballarins, ballarines i públic. Este últim va poder gaudir d’una dansa veneciana abans de les paraules de la Bruixa del Carnestoltes i de la seua pregonera, Carolina Ferrer.

La música i la dansa van donar pas a la paraula. Des del balcó de l’Ajuntament, la Bruixa del Carnestoltes, avisada per Atzaïla, advertia que “l’avorriment s’ha acabat i la diversió ha arribat” i aconsellava aprofitar “bé el temps que la vella Quaresma ens ve perseguint i prompte la bogeria i l’alegria finalitzaran”.

Després de l’advertiment i el consell, la pregonera del Carnestoltes de Pego d’enguany, la polifacètica Carolina Ferrer, prenia la paraula per a mostrar-se “privilegiada” de poder dirigir-se als seus veïns i les seues veïnes des d’un indret tan emblemàtic com el balcó consistorial i poder fer-ho amb tots els elements que més li agraden: “el micro a la mà, el balcó que em servix d’escenari, i vos tinc a vosaltres, que esteu participant de la festa i contribuint a fer-la més gran, si cap”, declarava.

Hem dit que la pregonera d’este 2026, locutora d’esta casa (Ràdio Pego) des de fa més de 20 anys, té moltes facetes artístiques que ella mateixa va enumerar: “vos parle des de la vostra ràdio des de fa molts anys, faig teatre, monòlegs, curtmetratges, performances, vídeos d’humor, lipsync, doblatges, maquillatges, toque la flauta amb el nas i i faig el pino a l’inrevés”. I afirmava que és “feliç fent i aprenent”. Alhora reconeixia que és “una d’eixes persones que no saben dir mai que no, per això faig tanta cosa”. Confessava, en eixe moment, que “quan em van proposar se la pregonera d’enguany, del susto quasi em negue” perquè per a Carolina Ferrer, “això de ser pregonera són paraules majors” i per això, finalment, no va poder resistir-se a la idea d’anunciar una festa “tan especial” com és Carnestoltes de Pego.

Carolina Ferrer té un important nombre de seguidors i seguidores a les xarxes socials arran de la seua especialització en el lipsync, però confessa que “el que més valore i el que més feliç em fa, és el caliu de la meua gent, una nit com la de hui”. Això i quan l’aparen pel carrer per comentar-li com s’han rist amb el seu últim vídeo o quan li fan saber que la seguixen des del principi o quan s’assabenta que algun xiquet o xiqueta es “pixa de rissa quan faig carasses”.


Oda a la burrera i defensa de la pallassa 

Una oda al riure i a la burrera pegolina feia Carolina Ferrer en el seu pregó del Carnestoltes 2026. Reconeixia que “al nostre poble la burrera sana sempre està present. És la nostra idiosincràsia com a pegolins i pegolines. Però més encara quan arriba Carnestoltes“. Una festa, unes festes (englobant la trilogia) que confessava la pregonera, per a ella “sempre han sigut especials i han marcat la meua vida. Des de xiqueta han generat en mi inquietuds, il·lusions i m’han permès divertir-e i desenvolupar la meua creativitat”.

Rememorar eixe temps era recordar sa mare, que de segur “estaria contenta i orgullosa” d’escoltar i vore Carolina Ferrer Lloret dirigint-se als pegolins i les pegolines per donar inici als Carnestoltes del seu poble. Perquè Maria Dolores Lloret també “participava activament de la festa” i de l’Associació Atzaïla. I justament la passió amb que vivia les coses sa mare, li la va encomanar “des de ben xicoteta”. De fet, evocava que “ella i mon pare em deixaven disfressar-me sempre que volia. Qualsevol dia i moment era bo per a escarbar el bagul de les disfresses i jugar a no ser jo”. D’ahí que no és d’estranyar que “des que tinc ús de raó he viscut el Carnestoltes com una de les millors èpoques de l’any“.

L’oda al riure l’encetava defensant la figura de “la pallassa” i afirmant que “és uns dels oficis més bonics del món” perquè significa “fer que la gent riga quan està trista, posar alegria en dies grisos, fer màgia sense vareta, només amb humor, amor i ganes”.

Feia repàs de la trilogia ajudada per la memòria que li permetien “recuperar aquells bonics records” de la Baixà, que implicava “passar el dia a la voreta del riu Bullent i vore les barques amb tota la gent disfressada mentre dinàvem amb la família i amics”. Una jornada que era “simplement, meravellosa”, afirmava Carolina Ferrer.

Del Carnestoltes admetia que durant la joventut era un dia “de disfressar-se de qualsevol cosa, però tot fet a mà i amb molta imaginació i creativitat”, amb la importància del “carnestoltes a l’escola”.

Entre Carnestoltes i Pinyata, “el dia de la crosta, un dia familiar i també molt important” per gaudir “del plat pegolí per excel·lència. El més típic i el que més ens definix” i ho deixa clar el fet que “eixe dia l’hem fet festiu”, apuntava la pregonera.

En arribar a la Pinyata o Enterro de la Sardina, Carolina Ferrer no podia evitar confessar que és “el meu dia preferit de la trilogia“, un sentiment que, intuïm compartix moltíssima gent del poble. Parla Carolina d’uns anys en que “el Carnestoltes no tenia cap burocràcia, cap norma“, el que implicava que “eixe dia érem més lliures que mai“. No obstant això, és conscient que, com tot, “les coses canvien amb el temps, és inevitable”, com ho fan les persones. Tot i eixos canvis, però, una cosa roman inalterable per a la pregonera 2026, “continua sent una festa que ens unix a totes i a tots”. Apel·lava a no deixar-la perdre “perquè perdríem la nostra identitat, la nostra llibertat”.


Reivindicació del teatre municipal

Sabent-se escoltada, en un lloc destacat i amb un públic nombrós i traient el seu vessant actoral, Carolina Ferrer, no va perdre l’oportunitat, com ja ho fera l’any passat el pregoner Sergi Miralles, de reivindicar la recuperació del teatre municipal, al més prompte possible. “Tinc la il·lusió de poder tornar a fer una de les coses que més m’agraden en esta vida: actuar. Poder xafar de nou l’escenari del teatre del meu poble no és només un desig… és una necessitat“. Una necessitat que feia extensible al poble en general, sobretot tenint en compte el volum d’artistes en totes les modalitats que hi ha. 


Trilogia de Carnestoltes: “totes i tots som un, fem pinya”

Tornant al Carnestoltes, manifestava Carolina Ferrer, que “una cosa molt bonica que passa en Carnestoltes [és que] totes i tots som un, fem pinya, posem en pràctica la paraula germanor“. Un concepte més necessari que mai en estos dies convulsos que vivim, un esperit que permet girar a l’uníson entorn a “un ball compartit, una abraçada conjunta, una rialla col·lectiva“. Encoratjava la pregonera del Carnestoltes 2026 a gaudir de la festa i de tots els atributs que la fan tan especial: perdre la timidesa, riure, ballar i compartir, entre moltes altres.