Carles Alemany Arbona és ‘Magistral’

El passat 6 d’octubre va ser un dels 25 reconeguts amb esta distinció que atorga la Universitat Politècnica de València. La tria la fan arran d’una enquesta realitzada entre l’alumnat de primer de carrera. Per tant, són els i les alumnes els que ressalten un professor o una professora amb nom i cognom. Intuïx el ‘Magistral’ pegolí que «la paciència», és una de les qualtitats que aprecia el seu alumnat, perquè considera que en té molta.
___________________

«Amb molta satisfacció», així va rebre la notícia de que havia estat distingit com a ‘Magistral’ el professor de Dibuix Tècnic, Carles Alemany Arbona. No obstant això, reconeix el pegolí que es va quedar «un poc sorprès perquè en l’assignatura de Dibuix Tècnic no tenim molts alumnes» i amb la pregunta de «per què jo?».

El passat 6 d’octubre es va realitzar, per primera vegada al campus de Gandia, el lliurament de la novena edició de Magistrals. Un acte amb el qual la Universitat Politècnica de València homenatja a aquelles persones que, amb la seua vocació, el seu esforç i la seua generositat, transformen vides: el personal docent. Es va distingir a 13 dones i 12 homes. Entre ells el pegolí Carles Alemany Arbona, professor de Dibuix Tècnic i Artístic a l’IES Gabriel Císcar d’Oliva.

L’alumnat de primer de carrera és qui tria el professorat ‘Magistral’ de cada nova edició. Per tant, són els i les alumnes els que ressalten un professor o una professora amb nom i cognom. Professorat que els marca per les excepcionals capacitats, per la dedicació, la implicació i l’habilitat per motivar-los. El ‘Magistral’ pegolí s’identifica amb la paciència, perquè considera que en té molta. Afirma que li agrada, «si fa falta repetir les coses, repetir-les». Una altra de les claus és la seua predisposició a «adaptar-se» a l’alumnat.

El que té clar és que no deu destacar per la «magistralitat de les meues classes» perquè de fet, assegura que paraules com «magistral» i «excel·lència» l’espanten un poc.

Dona la casualitat que Carles Alemany el curs passat va tindre alumnat que ja havia tingut a primer de batxillerat, però alguns d’ells també en quart i, a més en dos assignatures: Dibuix Tècnic i Dibuix Artístic. Això permet veure «eixe creixement, eixa evolució d’alumnes que no sabien cap a on pegar» però amb el temps se centren i, a més, els agrada l’assignatura, el que per al professor pegolí «és una alegria».

Carles Alemany va tindre clar que volia ser professor de Dibuix Tècnic quan va arribar a l’institut i va assistir a classes d’eixa assignatura. És conscient que no era el més normal, però en descobrir-la va ser «dels poquets que la gaudien». A hores d’ara recorda perfectament «don José» i Paco Llorca, amb que anys després coincidiria a l’institut on treballar, a l’IES Gabriel Císcar d’Oliva. Es pot dir que ells serien els seus «magistrals».

«El treball del dia a dia és el que val», per això el ‘Magistral’ Carles Alemany és un defensor de la cultura de l’esforç.Valora del seu alumnat «que vagen fent, que no es desanimem» perquè «si no els ix a la primera» poden «tornar a provar». Està convençut que «equivocant-nos i enganyant-nos, els resultats apareixen ahí; aprenem a base d’això», afirma.

Els professors i les professores «no ens podem quedar en ser mers transmissor de coneixement, hem de ser la guia», transmetia en nom dels distingits Francesc Sanfèlix Garcia, de l’IES Maria Ibars de Dénia. Carles Alemany i està d’acord. De fet, afirma que ell a l’aula «transmet els meus coneixement i els guie». Ho fa perquè el que percep, en els anys d’experiència docent, és que els i les alumnes «el que necessiten és un guia […] algú que els pregunte» i «els done opcions» per on tirar en el futur acadèmic o laboral.