Multitudinària manifestació ‘Pel dret a l’habitatge’ a Dénia

Tot i la pluja, dimecres 11 de novembre de vesprada, milers de persones de totes les edats, arribades de tota la comarca, es van manifestar pels carrers de Dénia denunciant que «cada dia més sectors de la societat tenen dificultats per accedir a un habitatge digne a la Marina Alta». La raó és que els salaris no pugen al mateix ritme que ho fa la carestia de vida.
____________

La dèbil pluja que va caure durant tota la vesprada no va aturar la massiva mobilització ‘Pel dret a l’habitatge’ convocada a Dénia dins el context de la vaga general que va tindre lloc ahir dimecres, 11 de novembre. La mobilització va reunir milers de persones ― 2.000 segons el càlcul de la Policia Nacional; vora 5.000 segons el Comitè Territorial de la Marina Alta—, arribades de tota la comarca i amb un ampli ventall d’edat, tot i que amb molta presència de gent jove.

La capçalera de la manifestació deixava clar el motiu que va portar a la mobilització a tanta gent: ‘Pel dret a l’habitatge. Contra rendistes i especuladors’. Una reivindicació que es podia llegir també en alguns dels cartells que portava gent participant com ‘Els seus beneficis, la nostra expulsió‘, ‘Més veïnes, menys airbnb‘, ‘11N vaga general, ni gent sense casa, ni cases sense gent‘, ‘Dret a una vivenda digna‘, ‘No eres de l’elit! Eres qui paga el lloguer‘, ‘Si una casa no és tan important, per què és el primer que aprens a dibuixar?‘, ‘Les cases són per a viure, no per a invertir‘ o ‘Ací no hi ha qui visca‘.

Entre les pancartes de la manifesta també els altres motius de la dificultat d’accés a un sostre digne: ‘Habitatge. Salaris. Serveis Públics. Pensions’, ‘Defensem els teus drets: Per uns serveis socials de qualitat’ i àmplia presència també del col·lectiu docent que esguitaven de verd la marxa i que portaven la pancarta de l’IES Xaló com a representació general amb el lema ‘Per una educació pública, en valencià i de qualitat’.

Les consignes corejades van estar també diverses: «Ni gent sense casa, ni casa sense gent«, «Rendistes, culpables, govern responsable«, «Fora fons voltors dels nostres pobles» i «Que visca la lluita de la classe obrera«, entre d’altres. Tot això corejat amb el so de les claus sonant de fons per demostrar la importància de tindre’n per a planificar un futur allunyat de les incerteses.

Davant una plaça de l’Ajuntament plena de gom a gom, els portaveus del Comitè Territorial de la Marina Alta, Manel Carrió i Rosa Gil, van evidenciar que «mentre que els nostres salaris estan pràcticament estancats, el preu del lloguer i de la compra ha arribat a màxims històrics». I van posar xifres: «Cada vegada més treballadores són expulsades de les seues cases: durant el primer semestre de 2026 es van executar 1.370 desnonaments al País Valencià».

En el terreny més pròxim, el de la Marina Alta, el portaveu del Comitè exposa que «la pressió turística i immobiliària agreuja aquesta situació» perquè «el preu del lloguer continua augmentant, amb increments trimestrals de fins al 5,9% a Xàbia i interanuals del 30,6% a Dénia». Una realitat que afirmen que «colpeja una població especialment vulnerable» i que representa a la comarca «el 33,7%» perquè eixe és el percentatge de persones que a la Marina Alta «es troba en risc de pobresa o exclusió social». Esta xifra situa a la comarca com la segona amb «major risc de pobresa del País Valencià».

Davant esta realitat, el Comitè Territorial de la Marina Alta afirma de manera contundent que «el compliment del dret a l’habitatge és incompatible amb el seu negoci» i per això assenyala «la inoperància de les institucions» disposant-se a lluitar per les següents mesures, que exposa Rosa Gil:

«- Aturar els desnonaments de manera indefinida.
– Baixar els preus de lloguer i establir els contractes de lloguer com a indefinits, a través d’una regulació que ataque els beneficis de rendistes i especuladors.
– Expropiar els pisos buits i dedicats a l’especulació, turística i immobiliària, per a crear un parc d’habitatge públic i desmercantilitzat.
– Prohibir la compra d’habitatge amb finalitats especulatives i limitar-la a l’ús residencial.
– Il·legalitzar les empreses de desocupació i acabar amb l’assetjament immobiliari.»

El problema de l’habitatge, apunten des del Comitè és també «un problema de classe» perquè tot deriva dels «salaris que cobrem, les condicions en què treballem i els preus que hem de pagar per a viure formen part d’una mateixa realitat». Una realitat que permet que «mentre uns pocs acumulen beneficis amb l’especulació immobiliària i turística, la majoria de la població treballadora veu com cada vegada té menys capacitat per a decidir sobre la seua pròpia vida», manifesta Manel Carrió. Per això, afirma que «la lluita per l’habitatge ha d’anar de la mà de la lluita als centres de treball, dels sindicats i de totes les organitzacions de la classe treballadora».

Amb la vaga general de dimecres 11 de novembre les organitzacions convocants han volgut demostrar que una part important de la societat no està disposada a acceptar la situació com a «inevitable». Per això afirmen que la vaga general «és una ferramenta de lluita col·lectiva» que permet fer «visible», en parar, «que som nosaltres qui sostenim l’economia i que tenim la capacitat d’organitzar-nos per a defensar els nostres interessos». Però també han deixat clar que la vaga no potser una acció aïllada. «Hem de continuar lluitant organitzacions, solidaritat i capacitat de resposta als nostres pobles, als barris i als centres de treball perquè només des de la unitat i la lluita col·lectiva podrem aconseguir que les nostres reivindicacions es convertisquen en victòries reals» manifesten.

Amb la primera pedra d’eixa lluita conjunta de sindicats de llogateres i sindicats laborals, des del Comitè Territorial de la Marina Alta han reivindicat «la unitat de classe» com a «necessària». I han posat l’accent en el fet que «la vaga no siga un fet aïllat, sinó un pas endavant per a construir una organització ciutadana i obrera forta, capaç de defensar els nostres drets i de continuar lluitant després de l’11N. Perquè la força que tenim hui al carrer ha de continuar demà als centres de treball, als barris i als nostres pobles».

Des de CCOO, el seu portaveu Xavi Tro, reiterava els motius que han portat a la vaga general com són l’exigència d’un «habitatge digne i assequible, que ningú haja de destinar la major part del seu sou al lloguer o a la hipoteca», «salaris dignes, que es valore el nostre treball i ens permeta viure, no sols sobreviure», «preus justos, que l’alimentació, l’energia i els productes bàsics no es convertisquen en un luxe», «serveis públics de qualitat, més recursos per a la sanitat, l’educació, el transport i l’atenció a la dependència». Donava les gràcies al personal docent perquè, afirma Tro, «ens han ensenyat el camí». Un agraïment que era respost amb entusiastes aplaudiments i crits de suport.