Cinc àguiles pescadores alliberades a la Marjal de Pego-Oliva tornen a prop del parc natural després de completar la seua primera migració

L’any passat va ser un exemplar, el primer, el que va tornar on se l’havia alliberat dins el programa de recuperació de l’àguila pescadora al parc natural. Enguany eixe mateix exemplar ha tornat a terres valencianes. A ell, s’han sumat quatre aus més alliberades el 2024. En el projecte de recuperació que lidera la Generalitat, col·labora la Fundació Iberdrola España, la Fundació Migres, l’Ajuntament de Pego i els d’Oliva, Dénia i Xàbia, així com el Grup d’Estudi i Protecció de Rapinyaires – Ecologistes en Acció.
______________

Fa poc més d’un any, era diumenge, 22 de juny de 2025 quan es va albirar el primer exemplar d’àguila pescadora reintroduït al Parc Natural de la Marjal Pego-Oliva, a la mateixa marjal. Abans havia passat per la marjal de Xeresa. Enguany ha passat primer pel parc natural de l’Albufera, on va ser localitzat el passat 19 de juny. Eixa mateixa au, el mascle 1HC ―dígits de l’anella de lectura a distància que porta— ha tornat este estiu per segon any consecutiu. Va ser alliberat a la Marjal de Pego-Oliva el 2023.

L’any passat Covadonga Viedma, cap de secció del departament de Vida Silvestre i Xarxa Natura 2000 depenent de la direcció general de Medi Natural i Animal de la Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat Valenciana, expressava l’anhel últim del projecte de reintroducció de l’àguila pescadora, que és que “l’espècie torne a reproduir-se a la Comunitat Valenciana”.

En esta ocasió el mascle 1HC, però, no està sol perquè la Vicepresidència Tercera i Conselleria de Medi Ambient, ha confirmat la tornada d’un total de cinc àguiles pescadores alliberades al Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva. Els altres quatre exemplars es van alliberar el 2024 i han tornat després de completar la seua primera migració.

Els exemplar identificats esta temporada són la femella 1LJ, fotografiada el 15 de maig al parc natural de Ses Salines d’Eivissa; el mascle 1JT, observat el 14 de juny a l’espai natural dels Estanys d’Almenara mitjançant una càmera instal·lada en un dels nius habilitats per a l’espècie; el mascle 1JW identificat el 29 de juny al parc natural de la Marjal de Pego-Oliva; el mascle 1LM, observat el 2 de juliol a la marjal d’Almenara en la mateixa que 1JT.

Els cinc exemplars procedixen d’Escòcia gràcies a la col·laboració entre la Generalitat, la Fundació Migres, la Fundació Iberdrola i la Fundació Roy Dennis, entitat que des de 2023 aporta anualment dotze polls al projecte valencià de reintroducció de l’àguila pescadora. 

La tornada de cinc exemplars d’esta rapinyaire tan especial “suposa un nou avanç del programa de recuperació de l’àguila pescadora, que duu a terme la Direcció General de Medi Natural i Animal, ja que el comportament observat s’ajusta al cicle biològic de l’espècie”, indiquen des de l’administració autonòmica. Este comportament suposa que “durant el seu primer any de vida, les àguiles pescadores romanen en les seues àrees d’hibernació i no solen tornar a les seues zones de naixement o alliberament fins al segon any”.

Hi destaquen des de la Direcció General de Medi Natural i Animal que “els quatre mascles que han tornat enguany han sigut observats utilitzant o visitant nius artificials instal·lats dins del programa de recuperació desenvolupat per la Generalitat, amb la col·laboració de la Fundació Iberdrola España, la Fundació Migres, l’Ajuntament de Pego i els d’Oliva, Dénia i Xàbia, així com el Grup d’Estudi i Protecció de Rapinyaires – Ecologistes en Acció”. Estes estructures tenen com a objectiu facilitar el futur establiment de parelles reproductores en distintes zones humides de la Comunitat Valenciana.

Els primers resultats del seguiment d’estes aus també reforcen una de les hipòtesis de l’equip tècnic del projecte. Els exemplars que han tornat coincidixen amb aquells que van estar durant més temps en l’entorn de la Marjal de Pego-Oliva després de ser alliberats i, per tant, abans d’iniciar la migració cap a Àfrica. Eixa major permanència podria haver afavorit el seu desenvolupament físic i el perfeccionament de les seues tècniques de pesca, augmentant les possibilitats de supervivència durant la primera migració i facilitant la seua posterior tornada.

La Generalitat informa que continuarà realitzant el seguiment d’estos exemplars durant els pròxims mesos per a conèixer la seua evolució i comprovar si romanen a la Comunitat Valenciana fins arribar a la seua maduresa sexual, pas previ a la possible formació de les primeres parelles reproductores dins del projecte de recuperació que està finançat amb fons europeus (PEPAC).