La Publicació Festera, tret d’eixida dels Moros i Cristians de Pego
Dissabte a la vesprada, els festers i les festeres tenien una cita ben important, aquella que publica que la festa està a menys de vint dies de calendari. Enguany, l’encarregada de pronunciar el parlament de la Publicació Festera des del balcó de l’Ajuntament de Pego, custodiada per l’alcalde, la presidenta de la Junta Coordinadora, el Capità Moro, Feixuc i l’Ambaixadora Cristiana, Templària, va ser l’escriptora i catedràtica de Filosofia, Elvira Cambrils. Va recordar que enguany es complixen 750 anys de la mort del visir al-Azraq i del rei Jaume I, els quals van deixar al seu darrere una “trista història de morts, confrontacions bèl·liques, imposicions culturals i neteges ètniques”. En contrast, Elvira Cambrils va reivindicar “el mestissatge com a essència de la humanitat, i el respecte de les diferències i el diàleg com a formes genuïnes de deixar enrere la bestialitat humana”. Com a exemple deixa apel·lació, la Festa de Moros i Cristians de Pego que construïx des de la diferència de filades.
______________
Els últims rajos de sol ja s’havien posat per darrere les muntanyes que resguarden Pego quan els Moros i Cristians van prendre els carrers de la localitat i l’Ajuntament, durant l’acte de la Publicació Festera, el que els portarà directes a gaudir de quatre intensos dies de Fira i Festes, a partir de dijous 25 de juny.
Per a seguir amb l’esperit que la Junta Coordinadora de Moros i Cristians ha volgut donar des de l’inici a este acte, la Publicadora d’Honor d’enguany està vinculada amb al món de les Lletres i de les Humanitats. Es tracta d’Elvira Cambrils, que és escriptora, però també catedràtica de batxillerat de Filosofia. Esta vinculació amb les Lletres i les Humanitats pretén «posar en valor que la festa va més enllà de festa, que també és cultura», subratllava l’any passat Núria Gómez, presidenta de la Junta Coordinadora.
Custodiada o resguardada per l’alcalde, Enrique Moll, la presidenta de la Junta, Núria Gómez, el Capità Feixuc, Teo Llambies i l’Ambaixadora Templària, Merche Franqueza, Elvira Cambrils va deixar clar que, com les oronetes que amb el seu cant anuncien que arriba el bon temps, ella anunciava “que la Fira i Festes de Moros i Cristians de Pego s’acosta, que arriba l’hora de descansar de treballs, obligacions i maldecaps i gaudir en companyia dels altres i entre els altres, de la Festa“. Ho deixa, enfundada amb la camiseta verda en defensa de l’ensenyament públic, des del balcó de l’Ajuntament, sota l’atenta mira de festers i festeres.
A la Publicadora d’Honor no li va passar desapercebut el detall que enguany va tindre una composició de càrrecs civils i festers que va definir com “un regal preciós”, donat que es configurava “la desitjada paritat de gènere ―per la qual treballem hui en dia, i cada dia, per a acostar-nos a l’ideal d’igualtat de Maria Cambrils— feta realitat, ara i ací, en aquesta publicació festera”.
Elvira Cambrils tampoc va deixar passar el fet que ha estat Publicadora d’Honor en un any molt especial, en el qual “recordem el 750 aniversari de la mort del visir al-Azraq, cabdill de la revolta mudèjar contra els cristians; així com la del seu enemic, el rei cristià Jaume I”. Una confrontació entre els dos personatges que va comportar moltes morts, guerra, “imposicions culturals i neteges ètniques”, denunciava Cambrils. Davant esta realitat bèl·lica, l’escriptora pegolina defensa “altres principis i altres formes de relació”. Ho fa reivindicant “el mestissatge com a essència de la humanitat, i el respecte de les diferències i el diàleg com a formes genuïnes de deixar enrere la bestialitat humana”.
Fixant la mirada en el que passava a la plaça, la Publicadora d’Honor lloa el paper de les bandes de música, “sense les quals no entenem la festa”. Definix la música Elvira Cambrils com un element “capaç d’aflorar totes les emocions per a les quals, potser, no tenim nom, però sí vivències“. Assevera l’escriptora pegolina que músics i músiques són “el cor que bombeja la joia de les festes que anunciem”.
“I si la música és el cor, els festers i les festeres sou l’ànima“, afirma. I afegix, “l’ànima que sosté l’engranatge festiu durant l’any amb les activitats de les càbiles i l’organització dels diferents actes”. “Un gran treball per a gaudi de tot el poble, coordinat per la Junta de Moros i Cristians de Pego, a la qual agraïm la cura per recuperar i respectar el seu valor històric i cultural”, apuntala.
Tanca el cercle Elvira Cambrils apuntant que no entén la festa que “separa sinó la que ens uneix a pesar de la diversitat. O, precisament, la que ens uneix per damunt de les diferències com a prova de respecte i acceptació de la pluralitat que habitem el nostre poble.” Posava com a exemple les filades, a les que cada fester i festera se sent lligat, però alhora que sap o hauria de saber que eixa filà, sense la resta “no seria res”, per a afirmar que “cal reconéixer la pròpia identitat just en la diferència. I saber que tots junts constituïm la família humana”.
Encoratjava la Publicadora d’Honor a preparar “l’ànim per a rebre els dies que venen, dies de companyonia, de superar les divergències i buscar les complicitats, perquè sempre-sempre, entre pegolins i pegolines, és més el que ens uneix que el que ens separa”. Convidava Elvira Cambrils a festers i festeres “divertiu-vos, canteu, balleu i feu un brindis a la salut de Pego”.
Així mateix, agraïa a la Junta Coordinadora dels MMCC de Pego “l’esforç per fer de la festa un element d’integració, interès per conèixer les seues arrels històriques i reivindicar-les, com a patrimoni cultural”.
Amb este missatge encara ressonant per la plaça, els càrrecs van rebre les claus dels tres portals de la vila per part de l’alcalde. Una manera simbòlica de representar que «el poble es posa a disposició dels Moros i Cristians per a que l’engalanem i comencen les festes del poble», assenyalava la presidenta dels festers i festeres. Alhora van descobrir el cartell de les Festes de Moros i Cristians d’este 2026, que ja lluïx a la façana de l’Ajuntament de Pego.
Un any per als Feixucs ben especial, “any de moltes emocions, anys de capità i de molta responsabilitat de cara a tots els festers, festeres de Pego i a tot el poble en general”, confessen en xarxes posterior a la Publicació Festera. En certa manera és el missatge amb el que va acabar el Capità Teo Llambies Abad el seu discurs de presentació a finals de gener. Allí desitjava que “esta capitania siga recordada per la unió, per la passió i per l’orgull de ser moros”.
La Filà Templàries també assegura que ha passat un any impressionant i ara “ja sols queden 20 dies per a gaudir de la festa gran, i les ganes no ens falten!”, confessen. Per això només falta el que deia l’Ambaixadora Merche Franqueza Sanchis aquell 23 de gener, “que la música comence a sonar i les filades òmpliguen els carrers, que tot el poble visca unes festes inoblidables”.