Pego torna a reivindicar el paper essencial de les dones el 8 de març

La del 8M és una jornada que ” no es felicita, es reivindica” i a Pego va tindre lloc una manifestació que va finalitzar a la plaça María Cambrils, un referent del feminisme de principis del segle XX. La regidora d’Igualtat va voler deixar clar que “el 8M no és una celebració, és una jornada de consciència, de memòria i de lluita pels drets que encara no estan plenament garantits”. Des de Dones Cabal es va fer una crida a la pedagogia per aturar un deteriorament en la percepció del feminisme.
______________

Diumenge 8 de març, Dia Internacional de les Dones, Pego ha tornat a manifestar-se per a reivindicar el paper essencial de més de la meitat de la societat. La mobilització, convocada per Dones Cabal i la regidoria d’Igualtat de l’Ajuntament de Pego finalitzava a la plaça María Cambrils.

Allí, sota l’atenta mirada de la feminista que tant va lluitar pels drets de les dones escrivint des de sa casa de Pego, la regidora Paula Orihuel ha deixat clar que “el 8M no és una celebració, és una jornada de consciència, de memòria i de lluita pels drets que encara no estan plenament garantits”.

Com fera María Cambrils, també “les nostres àvies i besàvies van començar un camí valent. Van alçar la veu quan quasi ningú les escoltava. Van eixir al carrer per reclamar drets bàsics: el dret a votar, a treballar, a tindre independència econòmica i a decidir sobre les seues pròpies vides“, apunta Paula Orihuel.

Eixa lluita constant han permès els avanços actual en matèria d’igualtat entre homes i dones, “però encara queda camí per recórrer”. Perquè ja ben entrat el segle XXI encara hui “moltes dones continuen assumint la major part de les tasques domèstiques i de cura”, “massa dones cobren menys pel mateix treball”, “moltes dones són qüestionades quan alcen la veu o ocupen espais de responsabilitat” o “continuem sent jutjades per com vestim, per com actuem o per les decisions que prenem sobre la nostra vida”. Encara hui, “massa dones són assassinades pel masclisme”, denuncia la regidora d’Igualtat.

Per estes injustícies i desequilibris, el 2026 “el 8 de març continua sent necessari”. Assenyala Paula Orihuel que “la igualtat no és una qüestió només de dones. És una qüestió de justícia i de democràcia. És una responsabilitat de tota la societat”, sentencia alhora que manifesta que “el 8 de març no es felicita. El 8 de març es reivindica”.

Missatge de Dones Cabal
Des de Dones Cabal, la seua presidenta Carmina Dominguis defensava que la igualtat és una reivindicació àmplia i conjunta. La lluita feminista recordava que “ha de ser diària” perquè malauradament que no es poden fer passes enrere. Per a il·lustrar-ho elegia uns versos de la guatemalenca Guisela López.

Llegia el poema ‘Presente’ que diu així:

Llegamos aquí presurosas…

Hemos venido,

convocadas por un sueño.

Las mujeres

recorremos las plazas del mundo

desplegando palabras.

Hemos llegado de todas partes

unas tristes,

otras alegres

algunas rotas.

Trazando arcoiris

con nuestros colores de piel,

constelaciones

con nuestras miradas.

Nos encontramos

proclamando la soberanía de nuestros cuerpos,

defendiendo la libertad de nuestros pasos.

Haciendo resonar nuestra voz.

de continente a continente.

Transgrediendo mandatos,

construyendo metáforas amables

con la fuerza de nuestros deseos.

Enlazándonos,

más allá de nuestra edad

y nuestras nacionalidades.

Acarreando esperanzas

en la desesperanza.

Tejiendo redes,

laboriosas arañas.

Construyendo ciudadanía

centímetro a centímetro.

Transformando la realidad

con nuestros caminares,

incursionando el viento

vestidas de cometas,

despeinadas de flores,

deliberadas,

presentes,

en esta marcha por la vida.

Com en moltes de les marxes celebrades diumenge arreu de l’Estat, la presidenta de Cabal defensava el ‘No a la guerra’ perquè “sempre que hi ha guerra, la fan els homes i les que més la patim són les dones”.


Premi del concurs Carta a la dona de la meua vida

En este context s’han lliurat els premis de la nova edició del concurs de ‘Carta a la dona de la meua vida’ que ha guanyat en la categoria júnior Anaïsabel Server Morera. Ella li ha dedicat la carta a la seua àvia, amb qui tant ha aprés i per qui tanta estima ha sentit.

El premi de la categoria sènior ha estat per a Maria Rovira Sendra, qui ha dirigit les seves línies a sa mare. La mare que li ha donat dos voltes la vida, en nàixer i al cuidar-la després d’un greu accident que la va portar a l’UCI. Per eixes cures li dóna les gràcies infinitament.

“Cada pas cap a la igualtat compta”, afirma Paula Orihuel. Una marxa que no pot aturar-se, sinó que ha de ser constant perquè “les futures generacions cresquen en una societat més justa, més lliure i amb les mateixes oportunitats per a totes les persones”.