Les jornades sobre els incendis forestals organitzades per Pego Viu i URIF Internacional “han posat el foc en el seu lloc, que és l’aprenentatge que hem pogut traure d’ell”, afirma Edgar Juan

El coordinador de formació d’URIF Internacional destaca com d’enriquidor ha estat l’intercanvi d’experiències, formatiu i de coneixements entre les dos associacions entorn al món del foc. Este ha permès deixar palès, amb les diferents ponències que van tindre lloc, que en el segle XXI, sota un escenari d’emergència climàtica, ens trobem davant el gran repte d’un règim d’incendis cada vegada més virulents. És per això que des de Pego Viu i URIF consideren que s’han d’implementar urgentment unes polítiques que afavorisquen la revalorització del món rural per a gestionar el territori perquè minimitze l’impacte del foc.
_____________

El passat 18 i 19 d’octubre Pego Viu i URIF Internacional van organitzar les jornades ‘Els incendis forestals: amics o enemics?’. Estes han comptant amb sis mesos de preparació i coordinació entre les dos associacions i s’han traduït, segons el coordinador de formació de la Unitat de resposta internacional en incendis forestals (URIF), Edgar Juan, en “un intercanvi d’experiències, formatiu, un intercanvi de coneixements entorn al món del foc més enllà del que és el foc com a amenaça per a la societat“. Estes jornades “han sigut una oportunitat molt bonica de donar el primer pas i posar el foc en el seu lloc, que és l’aprenentatge que puguem traure d’ell”, afirmava Juan.

Les jornades van comptar amb diferents ponències impartides per professionals d‘àmbits diferents que tenen contacte amb els incendis. Entre les persones expertes, Juli Pausas, professor d’investigació del CSIC al Centre d’Investigacions sobre Desertificació (CIDE) i expert en l’ecologia del foc, qui va exposar la importància del foc en els ecosistemes i perquè hi ha certs ecosistemes que han de mantindre certs règim de foc en el territori per a mantindre’s sans”, explica Edgar Juan.

En eixa xarrada, Juli Pausas va remarcar que “cada ecosistema té el seu règim d’incendis forestals, com també un règim de pluges” i va apuntar que actualment “el règim d’incendis està canviant per una sèrie de factors socioambientals“. Estos canvis deriven en “incendis més severs i recurrents, que requerixen no només una adaptació de la societat, sinó també dels ecosistemes”. Assenyalava l’expert en l’ecologia del foc que “la vegetació del segle XX ja no pot estar en un clima del segle XXI”, marcat pel canvi climàtic, responsable de la producció dels incendis de sisena generació.

Des d’URIF, un dels seus socis fundadors i bomber forestal, Fernando Pérez-Nievas, va explicar els aspectes bàsics del comportament del foc per a poder analitzar, a partir d’ahí, com protegir les cases davant els incendis forestals, donat que cada vegada és més freqüent que estos afecten interfícies mixtes, urbano-forestals. Esta circumstància, apuntava Pérez-Nievas, “requerix molts mitjans d’extinció que, pel fet d’estar protegint les persones, no poden controlar l’avanç dels incendis”.

La combinació d’estes dos ponències les van poder veure en acció arran d’un taller preparat pel fundador d’URIF. Amb ell, les persones presentes en la jornada, van poder observar com es cremen diferents espècies i en diferents graus de sequera. Així mateix, els va portar a reflexionar sobre l’estat actual de la muntanya i la vulnerabilitat de les cases a la interfície urbano-forestal.

El pegolí David Bordes, tècnic forestal de l’Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències, va explicar què és exactament el que està canviant en el règim dels incendis forestals, posant com exemples tant els incendis de 2015 i 2022 a la Vall d’Ebo, però també els incendis que el nord-oest peninsular ha viscut enguany.

Bordes apunta que “el canvi climàtic és un gran factor impulsant incendis cada vegada més devastadors”. L’augment de temperatura degut a les emissions de CO2 provoca que cada vegada l’atmosfera estiga més càlida, alhora que meneja més energia, una combinació que augmenta el component de perillositat perquè, entre altres, provoca calors extremes i més prolongades, advertixen les veus expertes.

Així les coses, en la mateixa línia que la resta de ponents, el tècnic forestal pegolí va emfatitzar que “un dels grans problemes és tota la falta de gestió del territori, que fa que s’acumulen grans quantitats de biomassa”. A això cal sumar, d’una banda, el fet que “no hi haja polítiques que faciliten que les persones se’n vagen a treballar els camps, al bosc, o amb els ramats, i, d’altra banda la manca d’una economia que valora la producció local i de gran qualitat”.

Altres experiències amb el foc

Des d’URIF també es va explicar els projectes que mantenen amb “les comunitats indígenes de d’Hondures, d’Equador i de Perú que porten el maneig del foc amb les comunitats”, descrivia Edgar Juan. El coordinador de formació d’URIF declarava que “és indiscutible que les persones, sobretot en estos llocs on la vida agrícola i ramadera és tan important, ha d’estar lligada d’alguna manera al foc i, el canvi climàtic, les puntes tan extremes de meteorologia que tenim estos últims anys, fa que moltes vegades el foc siga incontrolable o que no es comporte de la forma que nosaltres esperàvem. Per això, URIF està posant sobre la taula en estos països, quin és el comportament del foc, perquè es meneja el foc en el territori i que el foc estiga controlat”, manifestava Juan.

Les jornades també van comptar amb una xerrada del Grupo Pronto Auxilio Ayora, on van explicar els seus orígens i com han continuat fins a hui en dia com un grup de voluntariat acreditat per ajudar en la extinció dels incendis forestals. La seua tasca, quan no hi han incendis, es dedica a la prevenció d’incendis i de gestió de la muntanya. Un exemple “molt inspirador, d’una ciutadania activa, implicada i compromesa amb el seu territori”, assenyalen des de Pego Viu.

Destacava el coordinador de formació d’URIF l’Escoleta del Foc, perquè “és un escenari que exemplifica la importància de tindre territoris mosaics perquè el foc tinga més difícil progressar de forma contínua i que se’ns complique als bombers extingir-los”, apuntava Edgar Juan.

Estes jornades conjuntes són “un primer pas molt important per a encetar la resta de projectes que tenim el 2026 i que són molt ambiciosos”, avança Juan. El coordinador de formació d’URIF detallava que volen “intentar utilitzar el foc en el territori de forma controlada i en els punts estratègics de gestió per a implementar la ferramenta foc”. Posava l’accent en eixe control del foc “perquè faça exactament la feina que volem, que és la reducció de combustible i mantindre eixos règims de foc on faça falta”.

Conclusions de les jornades ‘Els incendis forestals: amics o enemics?’

Entre les conclusions que es van extraure dels dos dies de jornades, està en primer lloc que “estem davant un gran repte d’un règim d’incendis que està canviant ràpidament a pitjor“. És a dir, que l’escenari de canvi climàtic accelerat pels éssers humans, provoca que “els desastres que abans eren excepcionals, ara estiguen convertint-se en la nostra nova normalitat, ja siguen incendis com els de 2025, que ja arriben a cremar pobles sencers, o inundacions amb alt grau de mortalitat con la DANA fa un any.” És per això que les veus expertes advertixen que “és clau mitigar tant com siga possible el canvi climàtic“.

Una altra de les conclusions de les jornades és que, “davant l’acumulació de grans extensions continues de bosc i sotabosc sense gestió, necessitem urgentment polítiques que afavorisquen que la gent puga viure del món rural i gestionar el seu territori“. Asseguren des de Pego Viu i URIF que hi ha gent jove que vol tornar a les seues arrels rurals, però per això, entenen que cal que es posen en valor eixos productes agrícoles, silvícoles i ramaders que es produeixen de forma sostenible, local i mitigant els incendis forestals.

Durant el 18 i 19 d’octubre, al refugi de la Figuereta i el seu entorn “es van teixit xarxes entre molta gent diversa de diferents llocs, totes i tots units per la nostra estima al territori i el desig de cuidar-lo i defensar-lo”. Tot, “gràcies a gent molt involucrada com és el cas de la gent de Pego Viu que porta ja treballant el territori des de fa molt de temps […] i que treballen molt i molt bé amb la gent del poble fent accions per fer vore la importància de gestionar el territori”, assenyalava Edgar Juan.

“La prohibició no és la solució”, en són sabedores les persones expertes, que consideren que eixa opció “l’únic que fa és amagar-se per a continuar utilitzant el foc”, indicava el coordinador de formació de d’URIF. Partint de la base que “un incendi forestal és un foc mal manejat, per tant la solució està en anar a l’arrel del problema que és aprendre a manejar bé el foc”, apuntava Edgar Juan parafrasejant una amiga.

Des de Pego Viu ressalten el valor de les jornades com a un espai de trobada per “conèixer altres realitats, intercanviar experiències i coneixements, i plantar la llavor per futures col·laboracions entre persones expertes, ciutadania, i les administracions públiques, per abordar els reptes interconnectats dels incendis forestals, l’emergència climàtica i el despoblament rural“.