La presència de diversos exemplars d’àguila pescadora ressalta el valor estratègic del parc natural de la Marjal de Pego-Oliva
Estos dies s’han observat tres àguiles pescadores sense anellar, el que significa que no pertanyen al programa de reintroducció que dirigix la conselleria de Medi Ambient amb el suport de la Fundació Migres i la Fundació Iberdrola com a socis i de l’Ajuntament de Pego com a col·laborador del projecte.
_______________
El Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva és un espai ric en biodiversitat, com és ben sabut. La qualitat de les seues aigües permet tindre flora i fauna abundant i variada. Si passegem habitualment per ella podrem veure galls de canyar, cabussonets, rossetes, camallargues, fumarells de galta blanca i una llarga llista d’espècies, tan nidificants com de pas. Este seria el cas de les tres àguiles pescadores que des de fa almenys una setmana estan a la marjal.
Són tres exemplars no anellats que, segons les veus expertes, segurament procedisquen de països del nord d’Europa. Una d’estes àguiles pescadores, informen fonts de la Fundació Migres, porta ja tres anys seguits triant la Marjal per a hivernar i per tant, apunten “és la seua zona d’hivernació”. Les altres dos rapaces encara no es pot determinar si triaran passar ací l’hivern o només estan descansant en el seu trànsit per anar més cap al sud.
La seua presència, però, confirma que el Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva és un enclavament estratègic per a la migració d’esta i d’altres espècies d’aus protegides. Per això també es va triar per la conselleria de Medi Ambient per a desenvolupar el programa de reintroducció de l’àguila pescadora, agafada de la mà de dos socis com són la Fundació Migres i la Fundació Iberdrola. Però la recuperació de l’àguila pescadora, una espècie desapareguda a la Comunitat Valenciana fa més de 50 anys i que actualment comença a recuperar-se, també compta amb l’esforç d’altres agents des d’administracions públiques a institucions privades, organitzacions mediambientals i ornitològiques o clubs de caça i pesca.
Les tres àguiles pescadores que es poden veure estos dies per la marjal, com hem dit, no estan anellades i això indica que no formen part del programa de reintroducció de l’àguila pescadora. 
Un programa que este estiu va acollir 12 nous polls des d’Escòcia facilitats per la Roy Dennis Wildlife Foundation. Al que se’n va afegir un tretzé provinent de les Illes Balears, atés que allí va tindre problemes al niu i, a la Muntanyeta Verda, el van poder recuperar. Tots els exemplars han crescut en bones condicions i quan els van alliberar s’adaptaren a la perfecció a l’hàbitat de la Marjal. A hores d’ara, els tretze polls ja han migrat.
La notícia de l’any respecte al programa de reintroducció, però, va ser la tornada a “casa” de l’àguila pescadora coneguda com a 1HC. Va arribar a la Marjal des d’Escòcia el 2023 i, després de dos anys de migració, va tornar este estiu. La primera parada la va fer a la marjal de Xeresa-Xeraco, on ha tornat. També s’ha desplaçat al Fondó d’Elx i a hores d’ara ja ha tornat a migrar.
El repte actual d’este primer exemplar, un mascle, és trobar una femella per a poder reproduir-se, que és «el més anhelat, que l’espècie torne a reproduir-se a la Comunitat Valenciana», manifestava aleshores la cap de del departament de Vida Silvestre i Xarxa Natura 2000, Covadonga Viedma.