‘Deixa’t Viure’ convida a exprimir la vida sense interrupcions, en el Dia Mundial per a la Prevenció del Suïcidi

Des d’Amadem, l’ONG per la Salut Mental de la Marina Alta, la seua psicòloga Luisina Daives ens ajuda a entendre millor perquè el suïcidi continua sent tabú, tot i ser la segona causa de mort no natural a Espanya. Conscienciar sobre la seua existència i dedicar recursos a la seua prevenció ajuden a disminuir-ne el nombre de persones que hi opten per ell, com demostra el descens de casos a Espanya i, singularment a la Comunitat Valenciana. Esta ha registrat la major baixada de la taxa de suïcidis des del 2011, amb una reducció de l’11,8% l’últim any.
_______________

Des de 2003, el 10 de setembre es commemora el Dia Mundial per a la Prevenció del Suïcidi, una jornada de reflexió impulsada per l’Associació Internacional per a la Prevenció del Suïcidi i el suport oficial de l’Organització Mundial de la Salut. Tot i això, a Espanya el 2024 el suïcidi va ser la segona causa de mort no natural, segons dades facilitades per la Confederació de Salut Mental d’Espanya.

El 2024 a Espanya es van llevar la vida 3.846, a falta de la xifra definitiva. Tot i que la dada és un 6,6% menor a la del 2023 ―a la Comunitat Valenciana el descens és de l’11,8%—, el suïcidi se seguixen considerant una urgència silenciosa que s’ha de combatre a través de la prevenció “sobre una conducta generada a partir d’un patiment desmesurat, d’un dolor emocional i d’una persona que no veu eixida alguna a esta situació”, descriu la psicòloga d’Amadem, Luisina Daives.

El suïcidi ha augmentat entre la gent jove, de fet, indica Daives que “entre els 18 i els 35 anys pot ser la primera causa de mort no natural”. No obstant això, seguix sent un tema tabú, és a dir, que no se’n parla obertament, ni als mitjans de comunicació, ni en les converses de carrer, ni en les agendes polítiques. De fet, l’any passat el lema va ser ‘Canviant la narrativa sobre el suïcidi’ perquè l’OMS veia alartant l’abordatge inadequat de la prevenció del suïcidi. D’una banda per la falta de conscienciació sobre el mateix i per l’altra per l’important problema de salut pública que representa. 

El silenci que l’envolta es produïx perquè “seguim sent desconeixedors de la informació concreta i realista de perquè una persona arriba a cometre un acte suïcida”, assenyala Daives.

Afirma que, contràriament al que es pensa “un acte suïcida ni és covardia ni és valentia. És un acte de dolor emocional totalment intolerant per qui el patix. És un acte de desesperació, d’una recerca evidentment fallida o errònia d’eixida perquè estem posant una solució totalment permanent per a un problema que pot canviar”, analitzava Luisina Daives.

El lema triat enguany per a commemorar este dia és ‘Deixa’t viure’. Es tracta d’una frase elegida per una persona supervivent de suïcidi que se n’ha adonat que la vida té encara molt per oferir, explica la psicològa d’Amadem,

La frase connecta directament amb allò de “poder demanar ajuda quan sent que ja no puc més, que no hi ha eixida” i per això, insistix Daives sobre “la importància de la prevenció”.

Per deixar enrere el tabú del suïcidi parla Luisina Daives del concepte de “responsabilitat efectiva” i el definix com el fet de “tindre en compte el discurs de l’altre, donar-li valor” i no llevar-li ferro a allò que se’ns està explicant, no banalitzar-ho.

La recomanació de la psicòloga Daives és que davant discursos que porten al “no puc més”, “no vull viure” o la detecció de cert “planejament de com morir”, que “ràpidament s’activen alarmes i certs protocols”. Lamenta, però, la professional que “a la Marina Alta no comptem amb protocols molt establerts o molt estrictes relacionats amb un intent de suïcidi”. Ho diu perquè, tot i que es pot anar a “l’Hospital on hi ha una urgència psiquiàtrica, on un professional especialitzat el pot atendre”, el problema ve amb el seguiment posterior perquè este “no acaba de ser el més exacte”, assenyala.

Des de 2022 Espanya compta amb la línia telèfonica gratuïta i activa les 24 hores durant tot l’any, el 024 d’atenció a la conducta suïcida. Tracta d’ajudar a persones amb pensaments, ideacions o risc de conducta suïcida, i als seus familiars i persones pròximes, bàsicament a través de la contenció emocional mitjançant l’escola activa de professionals. Això sí, advertixen des del Govern d’Espanya que el 024 no pretén reemplaçar ni ser alternativa a la consulta presencial amb un professional sanitari quan és necessària.

Per a contribuir a la tasca de conscienciació sobre el suïcidi, des d’Amadem, l’ONG per la Salut Mental de la Marina Alta, han posat en marxa una campanya per als instituts, pequè consideren que “és molt important començar a parlar d’este tema prompte”. Donar a la gent jove ferramentes i assessorament per a detectar una conducta suïcidi i alhora informar-los dels recursos que existixen per fer-la. Que sàpiguen que hi ha professionals per ajudar.

En esta línia, la conselleria de Sanitat ha posat en marxa Unitats de Detecció Precoç en els centres escolars. Estan integrades per 56 psicòlegs i psicòlogues que treballen directament amb la comunitat educativa. Estes unitats, operatives des del segon trimestre del 2025, han intervingut ja en 178 casos d’alumnes amb idees o intents de suïcidi en només tres mesos, evitant la progressió a sitacions de major risc, segons informa Sanitat.

Ressalta la psicòloga d’Amadem que “no necessàriament ha d’haver un quadre de salut mental, com per exemple una depressió,“ per a suïcidar-se. Explica que “de vegades sí hi ha una malaltia mental diagnosticada, però de vegades no la hi ha“. De fet, l’Organització Mundial de la Salut reconeix que el “suïcidi és un fenomen complex i multicausal”.

Per a revertir la situació i realment previndre el suïcidi, reitera Luisina Daives, que s’hauria de parlar més d’esta conducta. Així mateix, cal “donar-li valor al que la persona sent” alhora que se l’acompanya perquè no se senta en solitud. Caldria també introduir canvis en el dia a dia, encara que siga molt lentament, atès que el canvi d’hàbits ajuda a modificar l’actitud i poder mirar la vida des d’una altra perspectiva, normalment més positiva.