Un nou ajornament per al tren de la costa
La Generalitat i el Ministeri de Foment ajornen fins l’any 2016 la decisió sobre la construcció del necessari tren de la costa, tot i que l’informe previ del Consell sobre la seua viabilitat sosté que la línia entre Alacant i Valencià per la costa seria utilitzada per 4 milions de passatgers a l’any, el doble que els viatgers que utilitzen l’Alta Velocitat que connecta Alacant amb Madrid.
El conte de mai acabar. Així es podria definir el projecte del tren de la costa, de la connexió ferroviària necessària per vertebrar el territori valencià de nord a sud i de sud a nord per la costa, la franja de territori més poblada i que més visites turístiques rep.
La Generalitat i el Ministeri de Foment han ajornat fins a l’any 2016 la decisió sobre la construcció del necessari «tren de la costa», una plataforma ferroviària dissenyada en ample europeu que connectaria Alacant amb València per un traçat pegat a l’autopista AP-7 i que permetrà donar servei a les poblacions turístiques de la Marina Alta i la Marina Baixa, a més de connectar Alacant i València en una hora.
La falta de pressupostos i les retallades imposades pel Ministeri d’Hisenda tornen a sumir en una nebulosa un projecte que compta amb tots els enhorabones del propi Consell, ja que l’informe de viabilitat realitzat per la Conselleria d’Infraestructures sosté que la línia de la costa seria utilitzada per 4 milions de passatgers a l’any, el doble que el corredor ferroviari d’alta velocitat entre Alacant i Madrid. Cinc anys han passat des què el llavors conseller d’Infraestructures, Mario Flores, remetera a Foment un estudi sobre el traçat, el mateix que continua circulant pels despatxos.
El tren costaner és una de les grans assignatures pendents del Ministeri de Foment amb la província d’Alacant en matèria ferroviària. El projecte del tren de la costa, l’estudi del qual es va presentar per primera vegada en 2009, contemplava la construcció d’una línia ferroviària nova d’ample internacional entre Alacant i Gandia. Des d’esta població i fins a València es remodelaria l’actual plataforma de rodalia. La línia discorreria més o menys paral•lela a l’autopista AP-7 dissenyada per a una velocitat de projecte de 200 quilòmetres per hora. La nova línia es destinaria únicament per a viatgers.
La infraestructura atendrà a un total de 2,5 milions d’habitants (residents en les sis comarques costaneres des de l’Horta fins a l’Alacantí) amb puntes estacionals de població de fins a 4 milions de residents. Els trens que circulen per esta via seran unitats amb eixos desplaçables, capaços de rodar sobre ample internacional (1.435 metres); i sobre ample ibèric (1.668 metres). Del total de 115 nous quilòmetres de ferrocarril, un total de 6 quilòmetres es construiran en túnel. Un d’ells seria el del Mascarat de 2,1 quilòmetres i altres tres es construiran a Gata de Gorgos que tindran 301, 1.224 i 397 metres, respectivament. Falta per saber què decidirà el Ministeri de Foment en 2016 o, com prompte 2015, any electoral.
Dividit en quatre fases, el projecte contempla l’adequació de la línia C-1 entre Cullera i Gandia, i la seua prolongació fins a Oliva; un tram subterrani amb estació a Oliva i prolongació fins a l’estació intermodal de Dénia, Alacant-Benidorm i connexió directa Madrid-Benidorm sense passar per Alacant-terme i Benidorm-estació intermodal Dénia, que podria tindre una altra opció d’utilitzar la línia 9 del Tram.
El conveni Consell-Foment es va firmar en 2011 i la passada primavera, el secretari d’Estat, Rafael Català ja va avançar que la línia pareixia rendible. De moment, no obstant això només hi ha pressupostats fins al 2015, 1,3 milions d’euros.
El conte de mai acabar. Així es podria definir el projecte del tren de la costa, de la connexió ferroviària necessària per vertebrar el territori valencià de nord a sud i de sud a nord per la costa, la franja de territori més poblada i que més visites turístiques rep.
La Generalitat i el Ministeri de Foment han ajornat fins a l’any 2016 la decisió sobre la construcció del necessari «tren de la costa», una plataforma ferroviària dissenyada en ample europeu que connectaria Alacant amb València per un traçat pegat a l’autopista AP-7 i que permetrà donar servei a les poblacions turístiques de la Marina Alta i la Marina Baixa, a més de connectar Alacant i València en una hora.
La falta de pressupostos i les retallades imposades pel Ministeri d’Hisenda tornen a sumir en una nebulosa un projecte que compta amb tots els enhorabones del propi Consell, ja que l’informe de viabilitat realitzat per la Conselleria d’Infraestructures sosté que la línia de la costa seria utilitzada per 4 milions de passatgers a l’any, el doble que el corredor ferroviari d’alta velocitat entre Alacant i Madrid. Cinc anys han passat des què el llavors conseller d’Infraestructures, Mario Flores, remetera a Foment un estudi sobre el traçat, el mateix que continua circulant pels despatxos.
El tren costaner és una de les grans assignatures pendents del Ministeri de Foment amb la província d’Alacant en matèria ferroviària. El projecte del tren de la costa, l’estudi del qual es va presentar per primera vegada en 2009, contemplava la construcció d’una línia ferroviària nova d’ample internacional entre Alacant i Gandia. Des d’esta població i fins a València es remodelaria l’actual plataforma de rodalia. La línia discorreria més o menys paral•lela a l’autopista AP-7 dissenyada per a una velocitat de projecte de 200 quilòmetres per hora. La nova línia es destinaria únicament per a viatgers.
La infraestructura atendrà a un total de 2,5 milions d’habitants (residents en les sis comarques costaneres des de l’Horta fins a l’Alacantí) amb puntes estacionals de població de fins a 4 milions de residents. Els trens que circulen per esta via seran unitats amb eixos desplaçables, capaços de rodar sobre ample internacional (1.435 metres); i sobre ample ibèric (1.668 metres). Del total de 115 nous quilòmetres de ferrocarril, un total de 6 quilòmetres es construiran en túnel. Un d’ells seria el del Mascarat de 2,1 quilòmetres i altres tres es construiran a Gata de Gorgos que tindran 301, 1.224 i 397 metres, respectivament. Falta per saber què decidirà el Ministeri de Foment en 2016 o, com prompte 2015, any electoral.
Dividit en quatre fases, el projecte contempla l’adequació de la línia C-1 entre Cullera i Gandia, i la seua prolongació fins a Oliva; un tram subterrani amb estació a Oliva i prolongació fins a l’estació intermodal de Dénia, Alacant-Benidorm i connexió directa Madrid-Benidorm sense passar per Alacant-terme i Benidorm-estació intermodal Dénia, que podria tindre una altra opció d’utilitzar la línia 9 del Tram.
El conveni Consell-Foment es va firmar en 2011 i la passada primavera, el secretari d’Estat, Rafael Català ja va avançar que la línia pareixia rendible. De moment, no obstant això només hi ha pressupostats fins al 2015, 1,3 milions d’euros.