El camí valencià a Santiago, en el cupó de l’ONCE

Este dissabte, 17 de juliol, només una setmana abans de la festa de Santiago, els cinc milions de cupons de l’ONCE del dia estaran dedicats a l’Associació d’Amics del Camí de Santiago de la Comunitat Valenciana. Avancem que el proper dimecres, 21 de juliol, s’inaugurarà l’eixida des de Pego com un dels passos principals per a arribar a la ciutat compostel•lana.
Este dissabte, 17 de juliol, només una setmana abans de la festa de Santiago, els cinc milions de cupons de l’ONCE del dia estaran dedicats a l’Associació d’Amics del Camí de Santiago de la Comunitat Valenciana. Esta entitat, que cada vegada compta amb més membres, ha facilitat que persones amb discapacitat puguen realitzar la ruta compostel•lana per l’anomenat Camí de Llevant, que des de la Comunitat Valenciana parteix i travessa Castella-La Manxa, Madrid, Castella-Lleó i Galícia fins a arribar a la catedral compostel•lana.

Potser la ruta llevantina és una de les menys conegudes per a arribar a Santiago de Compostel•la, però des de fa un temps ençà s’està revitalitzant la seua validesa i l’eixida no només ha de ser des de les grans ciutats, sinó que també es podia eixir cap a Santiago des d’alguna de les poblacions de la Marina Alta. I això és en el que s’està treballant des de la comarca. De fet, avancem que el dimecres, 21 de juliol, s’inaugurarà l’eixida des de Pego com un dels passos principals per a arribar a la ciutat compostel•lana. El recuperar i incloure Pego en aquesta ruta implicarà que alguns bars i hospedatges, a més de l’oficina de turisme, siguen punt de rebuda dels peregrins que trien passar per Pego en la seua ruta cap a Compostel•la, seran punts on els pelegrins podran aconseguir el seu segell com a què han passat per ací.

La història ens recorda que els ports llevantins eren lloc d’arribada dels pelegrins mediterranis cap a Compostel•la. I ací a la Marina Alta tenim un parell de ports ben importants, sobretot el de Dénia.

Si ens traslladem a València, se’ns conta que al segle XIII, el cap-i-casal va arribar a tindre tretze hospitals. Alhora s’apunta que en sentit invers, els ports llevantins eren els punts d’eixida de romeus i palmers en els seus viatges cap a Roma i Jerusalem. Per això van haver de ser freqüentats per pelegrins ja que la ruta sud dels regnes cristians portava a Toledo a través de calçades d’origen romà i camins més modestos. Des d’allí es podia connectar amb la Via de la Plata en terres extremenyes, o més al nord a través d’Àvila i Zamora.

A Alacant van haver-hi més de deu hospitals d’acollida al pelegrí. Un d’ells va estar a càrrec dels canonges Antonians. L’any 1333, el comerciant català Bernart Gómis, va cedir en el seu testament un edifici per a hospital de pelegrins. En l’Hospital Reial (l’actual Comandància de la Guàrdia Civil), hi havia una sala anomenada de Sant Jaume que s’emprava per a atendre els pelegrins.

En l’època de Carles I i Felip II, des dels ports de Cartagena i Alacant, es tractaven els assumptes de comerç i viatges amb Itàlia, amb el consegüent flux de pelegrins que anaven o venien.

Hi ha indicis que a partir del segle XIII, els pelegrins alacantins partien de l’Església de Santa Maria després de rebre la benedicció, rumb a Compostel•la.

El proper 17 de juliol, dissabte, l’ONCE homenatja eixa ruta amb portes al mar que va ser la llevantina i en la que s’inclou Pego i la resta de pobles de la Marina Alta.




296 Visites

Deixa un comentari