Tret d’eixida dels Moros i Cristians de Pego

Dissabte es va viure la Publicació Festera, enguany a càrrec de l’escriptor Tomàs Llopis i Guardiola, qui va apel·lar a la cultura de la pau argüint que «totes les guerres haurien de ser una gran abraçada col·lectiva, sense bombes ni morts, sense injustícies ni prepotències, sense invasors ni envaïts, sense agressors ni agredits, sense perdedors ni vencedors» i per això afirmava que «aquesta guerra nostra [la dels Moros i Cristians] és l’única del món en què tots guanyen. Preservem-la», concloïa Llopis.

_________________

Dissabte a la vesprada, des del balcó de l’Ajuntament, sota l’atenta mirada de centenars de moros i cristians de Pego, amb tots els sentits en guàrdia, els oïts ben disposats a escoltar el missatge del Publicador d’Honor, Tomàs Llopis i Guardiola prenia la paraula per a «saludar el Capità senyor Salvador Frau, de la filà Inquisidors, el seu ambaixador, senyor Fernando Morell, de la Filà Feixucs», les autoritats i la resta de filaes i afirmar que «sou l’essència de la festa». Després de tot això, el publicador d’Honor va fer un relat del que vindrà. I, entre tots els actes que vindran, destaca que en breu «la música ressonarà per tot el poble; i tot el poble veurà com els moros triomfants i els cristians vencedors desfilaran orgullosos mostrant les seues armes i la seua imaginació guerrera, sense domini ni vassallatge, en una cordial demostració identitària de cadascú».

Un discurs amb la defensa de la cultura de pau, tot i la demostració de combat que representen els Moros i Cristians, un combat per conquerir espais o defensar el seu manteniment. Argumenta el publicador d’Honor que «totes les guerres haurien de ser una gran abraçada col·lectiva, sense bombes ni morts, sense injustícies ni prepotències, sense invasors ni envaïts, sense agressors ni agredits, sense perdedors ni vencedors» i per això afirmava que «aquesta guerra nostra [la dels Moros i Cristians] és l’única del món en què tots guanyen.» i, per això conclou, «Preservem-la».

Preguntat per com es va sentir exercint de Publicador d’Honor, confessa Tomàs Llopis que ha estat «un privilegi immens poder a Pego parlar des del balcó de l’Ajuntament. Un honor molt gran» i per això la comanda de la Junta Central de Moros i Cristians la va acollir «amb molt de gust» i amb molta satisfacció i molt d’agraïment per la invitació.

El parlament barreja referències literàries, històriques i la realitat de la festa. Abans d’escriure’l, explica Llopis que va «consultar a qui havia de consultar» i, agraïa especialment al seu amic Salvador Bolufer i Publicador d’Honor de 2024, per guiar-lo en la tradició de l’esdeveniment i per ajudar-lo a marcar les línies mestres del parlament.

Conscient que «el paper del publicador és anunciar una cosa que encara no ha passat» i amb esta finalitat l’escriptor Tomàs Llopis va voler fer «un joc de temps i també donar-li un crescendo, és a dir, que anara tenint cada volta més intensitat», explica. I detalla que per això va triar començar per un «acte que és silenciós i tranquil» com és la Diana i després es va «remuntar al sopar de la nit anterior, la germanor entre les càbiles i entre la gent» i va enumerar les coses que «encara no havien passat» i així situa Llopis el «joc del temps».

Per a l’última fase del parlament, el Publicador d’Honor, es va inspirar en un «famós discurs de Groucho Marx […] en el que va enumerant una sèrie de coses» i que Tomàs Llopis va transformar en «una sèrie de consells o de manaments» amb l’objectiu que «la festa ara a més».

Una Publicació Festera que reitera el reconegut escriptor que va ser un discurs «fet amb molta il·lusió, amb molt de gust» i el va rebre com «un regal» dedicat a les 13 filaes de Pego que enguany tornaran a prendre els carrers en els pròxims dies i a omplir-los de música, d’arrancades, de dianes i entrades per fer la delícia de tanta gent que espera en candeletes els dies grans de Moros i Cristians a Pego. Per això acabava el Publicador d’Honor amb un crit d’engrescament de les tropes:

«Visca el capità, visca l’ambaixador, visquen tots els moros sense distinció de raça ni de color, ni de llengua ni de sexe, visquen tots els cristians, que siguen bons, i visca Pego sencer i els seus moros i cristians».