«Tot el món estem igual de prop de la copa», afirma Maria, membre d’Alcohòlics Anònims
Assegura que no importa el temps que faça que portes sense beure, deu anys o sis mesos, la temptació és la mateixa per a tot el món. Ho explicava, junt amb Gaspar i Juan, durant una entrevista a Ràdio Pego arran de la celebració del 90 aniversari d’esta comunitat que està present en uns 200 països d’arreu del món.
__________________
La trajectòria d’Alcohòlics Anònims és llarga, ja compta amb 90 anys ajudant persones amb addicció a l’alcohol a deixar de beure. Una carrera de fons que no abandonen gràcies a la comunitat que creen i l’intercanvi constant d’experiències perquè «Alcohòlics Anònims naix amb l’esperit de recuperar-se entre alcohòlics», diu Maria. Es podria definir com una ajuda entre iguals que els permet mantindre’s sobris.
Maria, durant una entrevista realitzada a Ràdio Pego, definia els 12 passos i les 12 tradicions que seguixen a Alcohòlics Anònims com un «programa molt senzill per a gent complicada». Un programa, però, que és idèntic a qualsevol dels vora 200 països on està present. A prop està l’àrea 8 i l’àrea 21.
Juan relatava que quan va entrar en Alcohòlics Anònims va dubtar si assistir a moltes reunions, però va comprovar que l’assistència hi era positiva perquè, explicava que «quan portes unes quantes reunions la vida comença a canviar-te i és quan realment te n’adones de les coses». A més, expressava que, quan ja portes un temps considerable sobri «reconforta ajudar». Afegia que, «conforme ens han ajudat a nosaltres, el poder ajudar t’ompli, et fa tindre una altra mentalitat, sentir-te viu» i anava més enllà afirmant que quan prens la decisió de deixar de beure no és només això, sinó el que porta associat, «ser tu feliç en la teua vida». I eixa consecució és la que permet ajudar «a una persona que ho necessite, poder-li donar el suport que a tu t’han donat».
«Vaig nàixer de nou fa sis mesos i estic aprenent a viure» assevera satisfet Gaspar que, des què va entrar a Alcohòlics Anònims ha faltat en comptades ocasions a les reunions perquè assegura que està com en un «núvol rosa» respecte a la seua segona família, que és el que s’ha convertit la comunitat que l’ha ajudat a començar la transformació. Sis mesos sense beure que venen acompanyats de canvis. Canvis d’hàbits i de rutines per allunyar tot allò que puga portar a «destapar la botella» de nou.
Eliminar conductes i incorporar alguns hobbies deixats de costat per l’alcohol, com la música en el cas de Gaspar, o nous hobbies com anar a l’hort o entretindre’s al garatge, com en el cas de Juan. Maria, que assegura que les dones viuen, generalment l’alcoholisme amagades a casa, per la vergonya que suposa esta addicció, explica que va haver de repintar l’habitatge, remodelar els espais per aconseguir una nova llar on poder afrontar amb més facilitat la nova vida. També va haver d’aprendre a cuinar sense beure i sense incorporar alcohol als plats que elaborava.
Tot i que passen els anys sense beure, tot i els radicals canvis de vida que experimenten, les persones que formen part d’Alcohòlics Anònims sempre es presenten amb una salutació, el nom i «sóc alcohòlic/a». Asseguren que és perquè patixen «una malaltia incurable, progressiva i mortal», segons exposa Maria que definix l’Organització Mundial de la Salut. Juan, coincidix que «és de per vida» i es posa com a exemple. Porta tres anys sense beure alcohol i afirma que «l’alcohol és un dimoniet que està ahí, rondant» i per això considera que «és bo presentar-nos [com a alcohòlics] per a recordar qui som».
Este motiu també els porta a no abandonar la comunitat que constituïx Alcohòlics Anònims perquè en les reunions «hi ha bones vibracions» i els fan sentir, com és el cas de Gaspar, «com a casa». A més, són espais que servixen per a escoltar experiències que «m’omplin la motxilla per a poder encarar el dia següent», concloïa Gaspar.
L’entrevista sencera amb Maria, Gaspar i Juan la podreu trobar al web de Ràdio Pego a partir de demà.