Tobies Grimaltos presenta a Pego la reedició del seu llibre més personal ‘El solatge del temps’

Han passat vora 15 anys des de la primera publicació amb Edicions del Bullent i ara, el catedràtic de Filosofia per la Universitat de València, ha tingut l’oportunitat de revisar-lo i d’actualitzar-ne alguns aspectes, com l’últim capítol, que és la raó de ser de tot el llibre. Este divendres Tobies Grimaltos el presenta a Pego junt amb la també catedràtica de filosofia i escriptora, Elvira Cambrils i el poeta i cantautor Rafael Estrada. La cita és a la biblioteca ‘Carmen Alemany Bay’, a les 19h.
_______________

‘El solatge del temps’ va veure la llum per primera vegada el 2011, editat per Edicions del Bullent, una editorial que, curiosament, com assenyala el catedràtic de filosofia per la Universitat de València, Tobies Grimaltos, “és filla de Pego”. Es tracta del llibre més personal de l’autor on en 43 capítols recull “records, imatges d’infantesa fins als 12 anys” al seu Castelló (de la Ribera) natal. Inclou escenes molt casolanes, però també com era el camp aleshores, com jugaven els xiquets al carrer, la reforma del sistema educatiu d’aleshores, la veritable immersió lingüística que va viure el nostre país, on tota aquella generació va conèixer el castellà en l’escola. Records que es convertixen en elements essencials per poder avaluar l’evolució que ha viscut la societat.

Vora 15 anys després ‘El solatge del temps’ renaix amb l’edició d’Alfons el Magnànim, una fita ressenyable perquè és un llibre “al que tenia moltes ganes de tornar-me a enfrontar amb ell”, conscient però, que “en el sistema editorial valencià és molt difícil tindre l’oportunitat de reeditar un llibre” és per això que Grimaltos no va dubtar a acceptar la proposta d’Alfons el Magnànim que, va rebre com un regal, amb “alegria”.

Esta reedició li ha donat l’oportunitat d’enfocar el pròleg d’una altra manera, més inclinada a reflexionar sobre “la natura dels records”, “la importància de les coses depenent de l’època en que succeeixen”. A més, ha pogut canviar qüestions d’estil. Per això, “l’oportunitat de tornar-lo a editar va ser una oportunitat que no podia menysprear” i que va suposar per a Tobies Grimaltos “una gran satisfacció poder-ho fer”.

En esta nova edició, l’autor ha “ampliat alguna cosa” en pràcticament tots els capítols, tot i que confessa Tobies Grimaltos que ha sigut “molt poquet” perquè són “capítols breus”. Eixes modificacions recullen suggerències que en estos vora 15 anys li han fet lectors i lectores del llibre. Potser, però, allò més rellevant és la reescriptura, “en present” de l’últim capítol, que és “la clau de tot el llibre” i “el que li dona raó de ser”, revela Grimaltos. La raó per a la utilització del present es basa en dotar-lo de “més força” i per a indicar que “la cosa continua viva”.

“El que hem viscut, el que hem sigut fa que siguem qui som” escriu el catedràtic de Filosofia al pròleg de ‘El solatge del temps’ i ho diu perquè defensa que “nosaltres som la nostra biografia completa, no som una tallada de temps en un moment. Som el que hem sigut durant tot el nostre temps de vida”. És per això que “el que fórem, sobretot a la infantesa, pense que té un pes molt gran en qui hem sigut després”, assenyala l’autor, que afegix que “els records ens ajuden a mantindre eixa identitat” i ací rau la importància de conservar-los, per exemple, a través de l’escriptura.

En els anys transcorreguts entre una edició i l’altra, l’autor ha percebut canvis importants. Això l’ha portat a haver “d’explicar alguna cosa que en la primera [edició] no explicava”. Com exemple més significatiu esmenta la paraula “rossiner” perquè ell és fill de rossiner, una paraula que actualment “no els sona”, el que el porta a reflexionar que “el temps s’ha accelerat, han canviat moltíssim les coses” i visualitza que actualment “un vídeo de 4 segons per al jovent ja és una cosa llarga” per això Tobies Grimaltos “seria important parar-se, a pensar, a recordar, a veure”. En este exercici de calma i reflexió que proposa, confia que contribuïsca “El solatge del temps’ i trenque el fenomen d’aïllament que produïx la multiplicació de les pantalles.

Presentacions com a espais de reflexió

Les presentacions com la que tindrà lloc esta vesprada, a les 19 hores, a la biblioteca ‘Carmen Alemany Bay’ de Pego, es convertixen en espais per a “estimular la reflexió”. Espais necessaris davant una societat immersa, en gran mesura, en el que es denomina “l’era de la postveritat” i que “apel·la més a les emocions que a les raons”, atès que “les emocions porten a allò de la polarització”, assenyala Tobies Grimaltos. Unes emocions que “no tenen res a veure amb la veritat, amb els fets” i que per tant cal deixar en un segon plànol i focalitzar l’anàlisi de la informació que ens arriba per a destriar el que realment és veraç, defensa el catedràtic de filosofia.

Espais que permeten complementar el contingut del llibre, perquè admet l’autor que ‘El solatge del temps’ està un tant allunyat de la reflexió anterior. El llibre “fa algunes reflexions sobre el pes de la memòria, els records, de com és d’enganyívola la memòria moltes voltes”, temàtiques que també conviden a submergir-se en el raonament per a no caure en subterfugis i que ajudaran en la conversa que establiran esta vesprada la catedràtica en filosofia i escriptora Elvira Cambrils i el catedràtic de filosofia de la Universitat de València i escriptor Tobies Grimaltos.


Diferència entre edicions

Confessa Tobies Grimaltos que “en la primera edició em preocupava molt més que en aquesta segona, per fer descripcions reals dels esdeveniments i de les coses” sobre la base que tot i que “era un llibre de no ficció tenia elements de ficció perquè pense que la memòria i el record és una barreja de dues coses”. No obstant, en esta segona edició l’autor ha prioritzat “l’aspecte literari, que siga un llibre agradable de llegir”